SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Centinela - Pura Satisfacción (2012)

Centinela - Pura Satisfacción
Centinela logo
España

Pura Satisfacción

Heavy Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. Eclipse De Seduccion 03:25
2. Hueso Y Piel 04:19
3. Libre 03:13
4. Memorias 04:00
5. Luchador 03:32
6. Se Oculta El Sol 04:19
7. Tierra De Extraños 03:26
8. El Hombre De Las Estrellas 04:20
9. Decir Que No 04:39
10. Mi Carta (bonus track)

Formació

Veus: Jose Cano
Guitarra: Fernando Moya
Baix: Javier Simarro
Bateria: Miguel Angel Moreno

Crítica

Centinela s'han convertit en una de les bandes més importants d'aquest país. A base de treball i esforç, han aconseguit ser seguits i respectats per molta gent i convertir-se en una de les bandes més consolidades del panorama actual. Després de la seva anterior treball, el magnífic Teoria de la Fidelitat, els manxecs tornen a la càrrega i comencen aquest 2012 amb nou àlbum. Pura Satisfacción és un disc, fins a cert punt senzill. Amb molt treball darrere, però amb un plantejament bastant simple: temes curts, directes i bastant crus. Tot això sustentat pel gran encert de l'àlbum: el seu so. En una primera escolta pot semblar una mica desconcertant, però és la base en la qual es recolzen tots i cadascun dels temes. Les cançons desprenen cruesa, sense perdre solidesa ia la vegada sense que sembli una mica massa artificial i molt d'estudi. Tots els instruments sonen molt reals, molt propers, molt a local d'assaig. En aquest aspecte és molt destacable el treball en el baix de Javier Simarro. Aconseguint un so molt adequat i molt d'acord amb la identitat dels temes.

La qualitat que desprenen els temes és brutal. Centinela s'allunya de temes estàndard, de temes on es repeteix la tornada diverses vegades o on piqui un determinat riff. Centinela s'ha convertit en una banda profunda, amb molts matisos en la seva música.

El tema més llarg, supera en poc els quatre minuts i mig. Temes curts i molt evolutius. El seu desenvolupament no segueix una mateixa línia, sinó que no para de canviar, d'evolucionar, i amb el fet de ser curta la seva durada mai s'arriba a perdre l'interès de les cançons. En 38 minuts de disc es reuneixen centenars de riffs, centenars de canvis, centenars de sons diferents, centenars de matisos que enriqueixen la proposta de la banda. Des d'un riff clàssic de tota la vida a riffs enrevessats que recorren diferents estils i mostren les seves diferents influències.

Pel que fa a les cançons destaquen la inicial Eclipse De Seduccion, Libre (amb un riff molt clàssic), el gran tema Memorias, S'oculta el sol o Lluitador.

El disc es tanca amb un bonus. El tema meva carta, un acústic, el qual m'atreviria a dir que està gravat a la primera i d'una tirada.

Destacar com sempre la fantàstica interpretació a la veu de José Cano, el qual s'ha convertit en un dels millors vocalistes d'aquest país.

Un nou pas endavant de Centinela. Metall evolutiu. Demostren que no s'estanquen i que sense perdre gens d'aquella força i arpa que van demostrar en el seu disc debut Sang Eterna (2002), han sabut reciclar-se i reinventar-se a cada treball.

Destacar la iniciativa de la banda per a la posada a la venda del disc. A banda de poder descarregar-lo, com sempre des de la seva pàgina web (tot i que encara no està disponible), han decidit posar-hi imaginació i vendre en una edició limitada a 200 còpies, en un USB amb l'àudio en diferents formats, el tema La meva Carta, 2 videoclips i diverses coses més.

Tot un encert davant l'estancament que viu la música. Trencar amb pensaments arcaics d'estaments que només volen beneficis, però no fan res per motivar la compra de música. Centinela s'han convertit en una de les bandes més importants d'aquest país. A base de treball i esforç, han aconseguit ser seguits i respectats per molta gent i convertir-se en una de les bandes més consolidades del panorama actual. Després de la seva anterior treball, el magnífic Teoria de la Fidelitat, els manxecs tornen a la càrrega i comencen aquest 2012 amb nou àlbum. Pura Satisfacción és un disc, fins a cert punt senzill. Amb molt treball darrere, però amb un plantejament bastant simple: temes curts, directes i bastant crus. Tot això sustentat pel gran encert de l'àlbum: el seu so. En una primera escolta pot semblar una mica desconcertant, però és la base en la qual es recolzen tots i cadascun dels temes. Les cançons desprenen cruesa, sense perdre solidesa ia la vegada sense que sembli una mica massa artificial i molt d'estudi. Tots els instruments sonen molt reals, molt propers, molt a local d'assaig. En aquest aspecte és molt destacable el treball en el baix de Javier Simarro. Aconseguint un so molt adequat i molt d'acord amb la identitat dels temes.

La qualitat que desprenen els temes és brutal. Centinela s'allunya de temes estàndard, de temes on es repeteix la tornada diverses vegades o on piqui un determinat riff. Centinela s'ha convertit en una banda profunda, amb molts matisos en la seva música.

El tema més llarg, supera en poc els quatre minuts i mig. Temes curts i molt evolutius. El seu desenvolupament no segueix una mateixa línia, sinó que no para de canviar, d'evolucionar, i amb el fet de ser curta la seva durada mai s'arriba a perdre l'interès de les cançons. En 38 minuts de disc es reuneixen centenars de riffs, centenars de canvis, centenars de sons diferents, centenars de matisos que enriqueixen la proposta de la banda. Des d'un riff clàssic de tota la vida a riffs enrevessats que recorren diferents estils i mostren les seves diferents influències.

Pel que fa a les cançons destaquen la inicial Eclipse De Seduccion, Libre (amb un riff molt clàssic), el gran tema Memorias, Se Oculta El Sol o Luchador.

El disc es tanca amb un bonus. El tema Mi Carta, un acústic, el qual m'atreviria a dir que està gravat a la primera i d'una tirada.

Destacar com sempre la fantàstica interpretació a la veu de José Cano, el qual s'ha convertit en un dels millors vocalistes d'aquest país.

Un nou pas endavant de Centinela. Metall evolutiu. Demostren que no s'estanquen i que sense perdre gens d'aquella força i arpa que van demostrar en el seu disc debut Sang Eterna (2002), han sabut reciclar-se i reinventar-se a cada treball.

Destacar la iniciativa de la banda per a la posada a la venda del disc. A banda de poder descarregar-lo, com sempre des de la seva pàgina web (tot i que encara no està disponible), han decidit posar-hi imaginació i vendre en una edició limitada a 200 còpies, en un USB amb l'àudio en diferents formats, el tema La meva Carta, 2 videoclips i diverses coses més.

Tot un encert davant l'estancament que viu la música. Trencar amb pensaments arcaics d'estaments que només volen beneficis, però no fan res per motivar la compra de música.

Devilsoldier
21/02/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.