Claim The Throne - Forged In Flame (2013)
 |
Folk / Melodic Death Metal
Primecuts Music
2013
Temes
01. Ravagelands
02. The World Grows Dull
03. A Grand Destruction
04. Zephyrus
05. In The Mist
06. Forged In Flame
07. Serpent And The Star
08. Incursion
09. At The Ocean’s Edge
10. Essence Of A Scorched Realm
11. Gloryfeast
12. Darkened Seas Collide
13. In Blood Be Sworn
14. Chronicle
Formació
Veus y baix: Lord Jim
Veus y guitarres: Baronaxe
Veus y teclats: Jesselina
Bateria: Oscarius
Veus y guitarres: Dysie
Crítica
Quan parlem de death folk metal solem fer referència a bandes europees, gairebé sempre del nord. Res més allunyat de la zona d'origen de la banda que reviso en aquesta ocasió, Claim The Throne, procedententes del jove continent oceànic, concretament d'Austràlia on es van guanyar la popularitat a telonejar a Alestorm.
El passat 2013 van editar el seu tercer treball Forged In Flame, la veritat, és que de nou em trobo davant d'un gran disc i sense saber res de la banda i amb un parell de discos a l'esquena. Una vegada més una cosa que en circumstàncies normals no hauria de succeir es repeteix en excés. I tot es basa en la típica pregunta que se'ls fa a les bandes des de fa uns anys, Quin paper té internet en el vostre cas? L'habitual és escoltar les bandes novells dir que els afavoreix ja les que tenen certa rellevància el contrari. Començo a pensar veient aquests casos que no acaba afavorint a ningú, però aquest és un tema per a un article més que d'ocupar línies d'aquesta review.
Claim The Thron difícilment podien tenir un nom més ben trobat, Reclam Del Tron. Amb aquest nom i la portada és complicat no fer-se una idea correcta de la direcció estilística de la banda. L'artwork emana grandiloqüència i èpica pels quatre costats. Efectivament, folk death metal èpic.
Un grup per als seguidors de bandes com Ensiferum o Moonsorrow per posar dos exemples que gaudiran amb ni més ni menys que 14 pistes, déu n'hi do.
Claim The Throne, en aquest Forged By Flame s'emboteixen un death melòdic fosc i orquestrat amb teclats per dotar-lo d'una grandesa magna i fregant el solemne en moments culminants. Unambiente folk forjat sense instruments tradicionals, tirant de tonalitats i composicions que ens porten a temps remots sense suavitzar gens el seu so, estripant a cada riff dels temes.
Combinen la força i la devastació del death, la melodia i velocitat del power èpic usant per a ells veus guturals i netes, a més de femenines. Honestament, si em preguntessin que li falta a aquest disc, em veuria en un greu compromís per poder respondre. No per això ha de ser el millor disc de l'estil, les etiquetes de millor o pitjor són massa personals. Però si el que busques en un disc de folk death èpic és cruesa combinada amb grandiloqüència, estàs en el bon camí.
El disc desborda energia i pompositat a dojo, allunyats dels grups més foscos i pagans, per recaure sobre sonoritats d'aparença bèl · lica o fantàstiques / medievals. No costa caure presa de les seves atmosferes i veure en un món d'acer i pedra, rude i ple de grans gestes.
Arrenca galopant amb una intro que ja ens va anunciant el que se'ns ve a sobre, amb ritme creixent i amenaçant. El primer tema en caure a sobre, "The World Grow Dull" arrenca temorós i grandiloqüent com si no volguessin acabar de deslligar la seva força. Ritmes ràpids sota unes ambientacions fosques i èpiques, aquí tot sona majestuós, des dels versos, tornades, riffs ... entremesclant veus netes i guturals. És una èpica que no emmascara les guitarres que segueixen rugint potents reclamant el seu poder enfront dels teclats, sempre presents en aquest estil. Els ambients recorden les composicions de bandes com Ensiferum, metaleras però molt tradicionals amb tocs pagans.
Hi ha detalls que m'encanten d'alguns grups, són manies personals com els canvis de rimo i especialment com passen de passatges tranquils i lents a accelerar els temps i acabar desbocats, Claim The Throne han deixat molts exemples al llarg del disc, tremends.
Una mica més crua és "A Grand Destruction" que manté aquests teclats magnànims mentre la percussió esbudella el tema veloç i les guitarres intenten sortir dels típics riffs per intentar dibuixar melodies. Temes com "Zephyrus" t'enganxen i eleven el disc a cotes més elevades ... si t'agrada el death folk ... això no t'ho pots perdre, velocitat, melodia, èpica ... no acaba mai de fregar cotes màximes de grandesa, quan creus que ja han arribat i van a relaxar-se, tornen a explotar i així contínuament. Et posaràs en peu, puny enlaire i no podràs seure en una bona estona cabotejant, garantit.
"In The Mist" baixa les revolucions amb un acústic amb veu esquinçada, captivador i ple de força bruta. Igual que "At The Ocean 's Edge" amb una tornada enganxosa i embriagador.
Altres temes a remarcar poden ser el qui dóna títol al disc "Forged In Flame" on ja trobem veus femenines, com a segones veus, aportant molta més versatilitat als cors, sempre sota la velocitat i grandesa de les seves composicions. Grandesa en estat pur. "Incursió" també ha de ser esmentat, un tema veloç i directe a la jugular emocional. Igual de potent i amb detalls black simfònics tenim "Essence Of A Scorched Realm", plens de canvis.
Una de les últimes grans sorpreses que han arribat a les meves mans, tard si. És una banda que no mereix passar desapercebuda per la gran quantitat de seguidors del folk death, un dels estils que més en forma estan dins del panorama metalero. No és que sigui una banda recomanable, passa a ser gairebé d'obligada escolta.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!