SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Lords Of Black - Lords of Black (2014)

Lords Of Black - Lords of Black
Lords Of Black logo
España

Lords of Black

Metal
Autoproducido
2014


Temes

1. Doomsday Clock (Intro) 01:48
2. Lords of Black 04:52
3. Nothing Left to Fear 05:12
4. Would You Take Me 04:02
5. The World That Came After 03:47
6. Too Close to the Edge 04:25
7. At the End of the World 04:19
8. Forgive or Forget 03:34
9. Out of the Dark 04:32
10. The Grand Design 03:19
11. The Art of Illusions, Part I: Smoke and Mirrors 05:04
12. The Art of Illusions, Part II: The Man from Beyond 05:21
13. When Everything Is Go 09:58

Formació

Veus: Ronnie Romero
Guitarres: Tony Hernando
Baix: Víctor Durán
Bateria, teclats i arranjaments: Andy C.

Crítica

Després de l'extinció de Saratoga, quedava en l'aire un rumrum d'acord quedava un buit per cobrir i uns musics molt bons, sense banda. D'altra banda, feia temps que la rumorologia de la marxa de Ronnie Romero de Ària Inferno i José Rubio Nova Era, era perquè una de grossa s'estava coent; doncs bé, ara sabem el contingut de l'olla: Lords of Black que debuten amb aquest àlbum de homònim nom.

La banda la conformen Tony Hernando a les guitarres, Andy C. a la bateria, Víctor Durán al baix i Ronnie Romero a les veus. El so? Potència, contundència, certa dosi de foscor i ràbia. En altres paraules grupàs enorme que em recorda en certa mesura a determinats temes de Masterplan en els seus orígens o clàssics del Metall de sempre, però foscos, ennegrits i potents.

Després d'un inici amb una intro amb certa majestuositat, amb redoblaments de bateria i un toc d'electrònica, ens trobem amb el tema que dóna nom no només al disc, sinó també a la banda en si: Declaració d'intencions! "Lords of Black" es tracta d'una barreja de potència, amb foscor, ràbia i feresa que no deixaran indiferent a ningú. Les estrofes, amb guitarres amb un ritme molt marcat, donen pas a un pont més "solt" que desemboca en una tornada enorme.

He escrit centenars de vegades sobre això: hi ha un nivell en aquest país que no té res a envejar a l'escena internacional i espero realment que aquest Lords of Black tingui la repercussió que mereix, ja que àlbums com dels ja esmentats Masterplan, no estan per res per sobre d'aquest llançament pel que fa a so, composició, qualitat i execució, més aviat al contrari (sense desmerèixer).

Els arranjaments d'electrònica estan presents, i li confereixen un aire de modernitat, un so que per res s'assembla al "heavy" espanyol de sempre i que permet contrastar amb unes greus guitarres com succeeix en aquest "Nothing Left to Fear". La veu de RR, una altra vegada magnífica; per alguna cosa s'està consagrant dia rere dia, projecte rere projecte, col·laboració rera col·laboració com una de les més aclamades i característiques del país, amb aquest esquinçat tan peculiar que es té, o no es té, tot el treball que comporta el dominar-lo, a banda.

"Would You Take Em" és un tema en el qual si afines l'oïda veus què o més aviat qui hi ha darrere. Potser m'equivoqui, però el senyor Andy C. és famós per ser un dels millors bateries del país. Però realment, els seus estudis superiors de música, són de teclats i la seva aportació a Saratoga era més que notòria i m'atreviria a dir que aquí es torna a veure la seva mà i molt, de manera que el tàndem al costat de Tony Hernando, torna a funcionar i amb la maquinària ben engreixada!

En un sol llançament, que va venir envoltat a més de cert misteri i que va acabar sent una explosió viral en les xarxes socials amb el seu videoclip del tema "The World That Came After" o amb la sèrie de teasers que van llançar, la banda ha aconseguit arribar a molta gent i sobretot donar-se a conèixer amb un so molt propi. Amb un sol disc, aquest, crec que seríem capaços d'escoltar un tema nou i dir "Lords of Black"! I aquesta marca de la casa, té molt mèrit.

El disc va succeint tema després tema, deixant-nos veritables himnes que no poden sinó meravellar i prestar especial atenció com a "Too Close to the Edge". La veritable pregunta és si sabran explotar aquest més que excel·lent producte, almenys a nivell europeu, ja que la qualitat està en tots els sentits (musical, compositiva, interpretativa ...)

A "At the End of The World", tornem a trobar-nos aquests arranjaments d'electrònica, obra d'Andy, que li confereixen aquest toc màgic i aquest equilibri entre duresa i modernitat. Es nota més algunes de les influències esmentades per on ha estat gravat el disc en part. O potser ha estat gravat allà, pel contingut del disc, i és que aquesta gravat en "Casa de la Música" a Fuenlabrada una part i als "Grapow's Studios" a Eslovàquia, una altra, on també ha estat mesclat i masteritzat.

"Forgive or Forget" és un tema molt més pesat, amb menys velocitat però mantenint la duresa, que comprèn des del baix de Víctor Durán en perfecte tàndem amb Andy C. a la bateria per obtenir una sòlida base rítmica, fins a la veu de Ronnie, senzillament impecable.

Les guitarres de Tony Hernando són clares protagonistes, i encara que es tracti d'un autèntic metal hero, sap adequar-se i donar-li la dosi adequada de virtuosisme en pro del conjunt i de cada tema, sense sobresortir més del necessari, amb lleugers tocs que es deixen entreveure en els sols, però servint al col·lectiu més que a si mateix, amb solvència, amb garanties i amb molt de gust. A "Out of the Dark", podem observar riffs que enganxen, potents i portant el protagonisme melòdic.

"The Gran Design" és el tema que dóna pas a dues parts diferenciades d'un tema més conceptual o més aviat un parell de temes conceptuals: "The Art of Illusion Pt 1.: Smoke and Mirrors", molt enganxós, pesat, potent i que es clava com un martell versus a la seva segona part: "The Art of Illusion Pt 1.: The Man From Beyond" amb canvis de ritme, una altra vegada cert protagonisme de teclats i instrumentació i amb aires molta més progressius dos.

La presentació tanca amb un tema de 10 minuts, obra mestra com és "When Everyhing is Gone". Impossible no fer headbanging davant aquest riff inicial de teclat, que serà protagonista al llarg de tot el tema, amb la forta base de fons que dóna peu de nou a múltiples canvis d'intensitat (més que de ritme).

I així tanquem un més que excel·lent llançament debut d'aquests quart feres que han apostat fort amb la seva candidatura a liderar el metall nacional o com a mínim ser una alternativa més que important, i de saltar a nivell internacional, ja que la qualitat la tenen i el producte també. Immenses ganes de presenciar el seu directe!

Víc Salda
17/07/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.