SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Legion + Endgame Zorrozako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Gigatron - Atopeosis 666 (2014)

Gigatron - Atopeosis 666
Gigatron logo
España

Atopeosis 666

Power / Heavy Metal
Autoproducido
2014


Temes

1. Speed Thrash Big Bang
2. Sangre y Fiambre
3. Esténtor
4. Apocalipsis Molon
5. Hijos de Mordor
6. Festival del Mal
7. Rollo Primitivo
8. Queridodin
9. Metalocracia
10. Heroes del Power
11. Hard'n'Piripi
12. Mi Alegre Mazmorra
13. El Barbero de Vallekas

Formació

Ídol maleït i pastor de feres: Charly Glamour
Guitarra, Descàrregues Elèctriques i Míssils: Dave Demonio
Sota Sexy i llepades: Mike Ferralla
Bateria, Tambors de Guerra i Cubells d'Escombraries: Mazinger Molina

Crítica

Atopeosis 666, és el nom del treball el aperitiu en forma de single ja va constituir un èxit i va afermar la banda en la seva idea de tornar a ballar ia conquistar grans estadis mundials. I llevant-li la clau d'humor, si canviem estadis per sales i mundials per nacionals, a bona fe ho estan aconseguint, i en aquests temps, no és tasca senzilla ni l'abast de tothom! Rialles des del mateix títol amb aquest "A tope" que és com torna la banda!

Comentant el disc així en global, em queda la sensació. Segueixen l'estela dels seus predecessors, en alguns casos amb molta més qualitat musical tot i que en la mateixa línia i en altres ocasions, es queden al límit de la vergonya aliena, sobretot pel que vindria a ser la paròdia de les veus. Anem a veure amb una mica més de detalls de què estem parlant; encara partim de la base, que si et van agradar "Mar de Cuernos" i "Los Dioses han llegado", aquest no et defraudarà tampoc.

Arrenquem amb "Speed Thrash Big Bang" i un cor inicial que ja ens indica les intencions. Es tracta d'un tema ràpid, potent que explica el naixement del metall, on l'amic Charli Glamour, ens ofereix ja un bon mostrari vocalístico i on ja apreciem en els arranjaments de guitarra l'evolució espectacular de la banda amb Dave Dimoni substituint Frank el tatxes a les sis cordes, amb els seus riffs i fins i tot sweap pickings gratuïts de fons.

"Sangre y Fiambre", amb cors tipus hoolighan, és un tema d'aquests una mica en què el desvari ja s'ha anat massa. Charli amb veu i accent de taujà, en un tema d'heavy metal clàssic, per al meu gust fa una mica més enllà la paròdia.

Tornem a temes de mítics guerrers i històries èpiques amb "Esténtor". L'èpica, fins i tot musical torna a estar a les mans d'gigatron, aquest cop ambientat a l'antiga Grècia. Canvis de ritme, de tempo i en essència un gran tema Gigatron, resarciéndonos del taujà metall anterior.

"Apocalipisis Molón", sobre aquestes línies en forma de videoclip, va ser el retorn de Gigatron pels seus furs i es tracta del millor del treball. "... caracol, caracol ... saca tus cuernos al sol", lletres divertides, melodies enganxoses, canvis de ritme i un enregistrament més que bona comparant fins i tot amb bandes de certa reputació converteixen aquest "Apocalipsis Molón", sense dubtar-ho, en un gran èxit de Gigatron que serà corejat en els seus concerts a manera de clàssic.

Després dels més de 5 minuts, ens trobem davant "Festival del mal". Un altre himne més aviat festiu i reivindicatiu dels valencians que deixa pas a una cosa que ja ens tenen acostumats i és tocar diferents pals del metall: "Hijos de Mordor" ens mostra que els blast beat de bateria a càrrec de "Mazinger Molina", no són un problema i que el Death i el Black, tampoc s'escapen de les mans d'aquests guerrers del mal.

El seu segon single videoclip va ser "Rollo Primitivo" amb un toc més pesat que els va servir per donar a conèixer aquest treball, i com personalment no m'agrada aquest estil, ja que el tema no em crida; encara que qualsevol tema de Gigatron té lletra mai menyspreable. Segueix de la formació original amb el seu protagonisme rítmic "Mike Ferralla" al baix, importantíssim en els directes de la banda i en la base que sustenta tot plegat.

Continuem amb "Euerido Odín". Una mica més fluix pel meu gust, però amb aquest component d'èpica igualment. Aquesta vegada el folk és el que pren el relleu, ja que cap subgènere queda exempt de ser interpretat per aquests nois que explica la llegenda, no sé si real o no, que en el seu primer concert fa més de 15 anys, potser 20, esperaven veure gent que assistís a una paròdia i que quan es van adonar que la sala estaven plenes de heavies, donat el seu alt component de paròdia, van por que els anessin a increpar, fins i tot enganxar; però la seva gran sorpresa era que coneixien els temes i els cantaven i d'ahi va sortir la banda amb molta força i una identitat clara: una banda de metall amb un nou estil.

"Metalocracia", que va donar nom a l'última gira, aprofitant la temàtica de la gran crisi política que tenim en el nostre món, és un tema de heavy clàssic, però on les veus tornen a estar al límit entre la paròdia i el ridícul en les estrofes, per donar pas a una tornada que serà un himne. Una combinació més que curiosa que només podia dur a terme Gigatron.

El disc arriba a la seva fi, potser una mica menys fresc que els seus predecessors, però també valgui dir que el fet de la novetat va ajudar i aquest punt ja no el tenen. "Heroes del power", ens explica la història de la creació d'una banda, amb riffs clàssics, bons cors i sent un bon tema. Crec que Manowar té molt a veure amb la seva exagerada exaltació com heroes, en la inspiració de les lletres de la banda, ja que de per si mateix, ja freguen la paròdia.

Amb lletres barrejant anglès i castellà, alguna cosa al que ja ens tenen acostumats, arriba "Hard n Piripi". Festiva, coreable i amb clara incitació a una festa amb molt alcohol!

"En mi Alegre Mazmorra" és un dels últims temes dels que per al meu gust, i quedi clar això al meu gust, és clarament prescindible ja que és un tema que frega el rockpunk o més aviat és així totalment, allunyant-se del heavy més clàssic en totes les seves variants.

Tanquem aquest llançament amb una sorpresa i és que "El Barbero de Vallekas", en clara al·lusió musical ja que és una versió del "El Barbero de Sevilla", ens deixa bocabadats amb aquesta gens menyspreable i festiva i fumable i personal versió, que aixeca els ànims t'agradi o no. Gran manera de tancar el disc i demostració que malgrat tot, estem davant d'uns bons músics o almenys uns gran intèrprets!

No defraudarà als seguidors clàssics de la banda, encara que probablement aquest disc sigui impossible d'entendre sense haver escoltat els seus predecessors!

Víc Salda
25/07/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.