Legado de una Tragedia - Legado de una Tragedia Parte 2 (2014)
 |
Epic / Power Metal
Autoproducido
2014
Temes
1. La Antesala Del Infierno
2. Círculo II - Los Infortunios De La Virtud
3. Círculo III Y IV - Devoradores De Mezquindad
4. Círculo V Y VI - La Ciudad Del Mal
5. Más Allá Del Amor... El Dolor
6. Babilonia Eterna
7. Círculo VII - Sangriento Elixir
8. Círculo VIII Y IX - Yo Te Maldigo
9. El Señor De Los Sueños
10. Las Fauces Del Averno
Formació
Joaquin Padilla - Veu, orquestacions i composicions
Múltiples colaboracions
Crítica
Nou lliurament, en aquest cas la segona de la trilogia de "Legado de una tragedia", l'opera rock orquestrada per Joaquin Padilla, donant curs a la seva creativitat més heavy, atès que el músic és conegut en altres gèneres.
Un cop més s'ha envoltat del millor del metall nacional, i ja només per això, val la pena el seu escolta i la seva adquisició, ja que estem parlant d'una espècie de Avantasia a nivell espanyol.
La primera part, narra la vida d'Edgar Allan Poe, creuant els personatges que intervenen en la seva vida, interpretats pels diferents vocalistes; aquesta segona tracta de la seva baixada als inferns i la visita als seus nou cercles, emulant Dante a la Divina Comèdia, per tal de trobar-se amb Satanàs i intentar trencar el pacte que el condemna a vagar amb dolor la resta de l'eternitat.
El gran protagonista de l'Òpera és Edgar Allan Poe, encarnat en Leo Jiménez. Leo sempre és garantia d'èxit i qualitat i entre els anys passats a la interpretació de la primera part i la que ens esdevé, s'albira una evolució clara en la seva manera de cantar, girant des de la seva veu més neta que emprava en Saratoga fins a la seva veu més esquinçada que actualment predomina en les seves composicions i que ja ens va mostrar en la seva última època en Stravaganzza.
L'elenc de protagonistes, cantants, guitarres, bateries, baixistes i teclats és realment imponent i reuneix a una quantitat de músics, realment difícil d'unir i sembla una utopia en directe, encara que seria millor que genial.
Si he de posar alguna pega al llançament i que li treu l'excel·lent és la barreja i masterització en algunes cançons, on potser no es veu realçada i amb la potència que hauria de cada instrument, sent un màxim exemple el tall segon, "Círculo II: Infortunios de la Virtud" on les bateries amb prou feines s'escolten en el que seria un gran tema power de nivell màxim.
Fins i tot malgrat això, el llançament és altíssimament recomanat, així que anem a desgranar com la història conceptural que és.
Arrenquem el llançament amb "La Antesala Del Infierno" amb un so tipus inici de la sèrie Lost, que ràpidament desemboca a una orquestració simfònica magnífica i uns cors, liderats pels tenors José Masegosa i Gonzalo Alcaín i les veus líriques de Beatriz Albert (Ebony Ark) i Chus Herranz (We will Rock you). En aquest tema, abans d'arribar a l'infern, Virgili qui tenen molt protagonisme al llarg de tota l'obra (Tete Novoa), interactua amb Caronte i Minos (Pacho Brea i Alfred Romero) en el que és un magnífic inici d'aquesta opera rock.
Veiem ja un canvi substancial respecte a la primera feina amb molts més cors i moltíssima més orquestració, dotant de majestuositat i més qualitat al llançament, obra de Joaquin Padilla i la seva ment inquieta.
El segon tema és un dels meus favorits. La veritat és que la majoria de cançons no entren a la primera ni tan fàcilment com a la primera part, però els múltiples matisos doten de tal riquesa al conjunt, que el benefici és que es gaudeix molt més temps de descobrir nous matisos, moments i delícies vàries, motiu que esmento com una virtut i no com un defecte.
"Círculo II - Los Infortunios De La Virtud", és la visita al segon cercle de Poe, qui debuta en aquesta obra després de més de dos minuts d'introducció instrumental. Finalment un petit riff de baix de Ricardo Esteban (Whiskey Vell), ens obre a l'explosió de veus intenses. Gran tema en el qual cal destacar la batalla inicial del Marquès de Sade, interpretat per José Cano i la seva característica veu, marca de la casa d'Sentinella i que s'adapta a un paper en l'opera com anell al dit per la teatralitat de la seva veu. La guitarra és senzillament sublim i la tornada, tot i la pega del volum de la bateria, és magnífic. Leo, en el seu paper de protagonista turmentat, el esquinça a la perfeccción, però no cal descobrir Leo i el seu treball, per a això ja és tard i sobren les paraules.
"Círculos III y IV - Devoradores De Mezquindad" obre amb els teclats d'un altre col·laborador il·lustre, els teclat de Manuel Ibañez (Medina Azahara). Virgili i Poe, en el que sempre és un luxe, els dos ex-Saratoga mà a mà, donen pas a la gran bèstia Cerbero del tercer cercle, interpretat per un dels vocalistes "de moda" i és que Ronnie Romero no només el fa magníficament, sinó que a més d'una forma molt característica. En la tornada intervé Pluto (Manuel Escudero) de la IV cercle, dotant al tema d'un carisma i d'una rodonesa exquisida. Val la pena destacar més col·laboracions de deu, com el sol de FJ Nul·la, virtuós de les sis cordes en Opera Magna.
La visita als cercles IV i V a la Ciudad del Mal, ha estat elegit com single llançament on intervenen els teclats de Manuel Ramil i on Virgili i Edgar segueixen visitant cercles (Tete i Leo). En aquesta ocasió gran protagonisme per Fligias, encarnat en la figura d'Israel Ramos, que merescudament collita recentment èxits amb Alquímia. El tema és un clàssic esquema de power metall, que recorda els homòlegs de Avantasia en els seus primers CD i que tan reeixits van resultar. Eurynomus apareix en escena en la figura d'una de les meves veus preferides del panorama nacional, Nacho Ruiz, en una lluita verbal magnífica amb Edgar i Virgili fins que apareix un missatger de Déu interpretat per un altre mestre vocalment camaleònic, David Requejado, el qual acaba de arrodonir el tema amb els seus quefers que ja ens van deixar atònits a Perfect Smile.
Un altre dels meus temes favorits és la cinquena pista que correspon a "Más allá del Amor .. El Dolor". Tema que camina a mig camí de balada i mig temps progressiu on val la pena esmentar més il·lustres col·laboradors com Andy C. a les tecles. José Vicente Brosseta, una altra de les veus virtuoses i excelses d'aquest país, encarnat en Dante comparteix protagonisme amb Poe. Ens obsequia amb la versatilitat i joc de la seva veu mostrant esquinçats com els que ens van sorprendre en Systemia, combinant amb els seus poderosos i inigualables aguts als quals ens té ja acostumats a Opera Magna. La peça és senzillament una obra mestra en la seva forma de balada en la tornada, que estarrufa el borrissol i posa la pell de gallina.
El veritable protagonista i artífex d'aquesta obra és també el protagonista vocal del següent tema, "Babilonia Eterna". Així, també en aquesta part, Joaquin Padilla encarnant Menones, demostra la seva força vocal també per interpretar metall, donant-li la rèplica femenina Chus Herranz. Bonic tema, amb molts cors en forma de balada dura i progressiva.
El setè Cercle, "Sangrante Elixir", arrenca amb unes guitarres d'aire oriental i molt dures. Orquestracions, de la mà d'Enrik Garcia de Dark Moor, qui també realitza sols junts Jero Ramiro i Adrián Phoenix (Sacramento), amb múltiples detalls com de xilòfon, donen pas a les veus de Beatriz Albert i Ignacio Prieto representant a Elizabeth Bathory i al Barón Ferenc Nádasdy. Mig temps d'aire arabesc amb què ens obsequien en aquesta ocasió.
La vuitena pista, correspon als dos últims cercles (vuitè i novè). "Yo te maldigo", amb col·laboració en els solos de Pablo García (Warcry) on Virgili porta finalment a Poe fins al mateix Lúcifer encarnat per Manuel Rodríguez (Sphinx) en un duet espectacular. Gairebé deu minuts d'excel·lent metall pesat, on Leo posa en competició tot el seu potencial esquinçat i agut, mostrant la tortura i turment a què està sotmès el seu personatge.
Els temes té una durada més que respectable, dignes d'una bona opera i "El Señor de los Sueños" no és una excepció. M'ha recordat molt, partint del seu protagonista, a una de les meves bandes favorites, que porta excessiu temps en letardo: Stravaganzza. No en va, al llarg de la publicació intervenen Patricio Babasasa, Carlos Expósito i Leo, s'ha de notar aquest toc, encara que en aquest tema concretament, les bateries siguin d'Andy C. i els teclats de Javi Díez de Mägo d'Oz. Sandman (Morfeo) està encarnat per un altre vocalista de primera línia com és Zeta, el qual encaixa també d'allò més bé en el seu duel personal amb Leo, vocalment parlant.
"Las Fauces Del Averno" posa fi a aquest espectacular i esperadíssim, almenys per part meva, llançament i que lluny de defraudar, ha superat les meves expectatives. Morfeo (Zeta) arrenca i entra en competició Abaddon (Pau Monteagudo de Uzzhuaïa) qui combat amb Matthew (Tanke de Fiebre) i Morfeo de nou. Cors majestuosos en clau major, com un himne de l'alegria, ens acomiaden amb llàgrimes als ulls, esperant ja una tercera part, amb la tristesa de la utopia de veure representat alguna vegada aquests temes en directe.
Com deia, increïble treball de Joaquin Padilla, enorme elenc de musicassos, alguns peròs ja comentats, i resultat meravellós.
Llistat de Personatges
Edgar Allan Poe – Leo Jimenez
Virgilio – Tete Novoa (Saratoga, TTN)
Sandman (Morfeo) – Zeta (Mago De Oz)
Caronte – Pacho Brea (Ankhara)
Marqués De Sade – Jose Cano (Centinela)
Dante – Jose Broseta (Opera Magna, Systemia)
Minos – Alfred Romero (Dark Moor)
Cerbero - Ronnie Romero (Lords of Black, Voces del Rock)
Lucifer - Manuel Rodriguez (Sphinx)
Abaddon - Pau Monteagudo (Uzzhuaïa)
Fligias - Israel Ramos (Alquimia, Amadeüs)
Barón Ferenc Nádasdy - Ignacio Prieto (Eden Lost, Atlas)
Pluto - Manuel Escudero (Medina Azahara, Sacramento)
Elizabeth Bathory - Beatriz Albert (Ebony Ark)
Matthew - Tanke (Fiebre)
Mensajero Del Cielo - David Requejado (Perfect Smile)
Semíramis - Chus Herranz (We Will Rock You)
Menones - Joaquín Padilla (Legado De Una Tragedia)
Eurynomus - Nacho Ruiz (Santelmo)
Guitarristes:
Paco Ventura (Medina Azahara)
Pablo Garcia (Warcry)
Antonio Pino (Leo Jimenez, Ankhara)
Jero Ramiro (ex-Santelmo, ex-Saratoga)
Enrik Garcia (Darkmoor)
Joxemi (Ska-P)
Javier Nula (Opera Magna)
Juanjo Melero (Sangre Azul)
Manolo Arias (Niagara, Atlas)
Luis Cruz (Topo)
Alfonso Samos (Panzer)
Adrián Phoenix (Sacramento)
Abel Franco (Tony Solo, Legado Pt1)
Oliver Martin (Whistlino)
Teclistes:
Javi Diez (Mago De Oz)
Manuel Ramil (Sauze, ex-Warcry)
Manuel Ibañez (Medina Azahara)
Andy C. (Lord of Black, ex-Saratoga)
Baixistes:
Patricio Babasasa (Stravaganzza)
José Hurtado (Coilbox)
Diego Miranda (El Gran Bonobo)
Ricardo Esteban (Whiskey Viejo)
Bateries:
Carlos Expósito (Stravaganzza, Leo, Jorge Salán)
Andy C. (Lord of Black, ex-Saratoga)
Carlos Mirat (Obus)
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!