Warning: shuffle() expects parameter 1 to be array, null given in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1044 Crítica de Estadea de Sombras (2014) - Satan Arise
SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Sombras - Estadea (2014)

Sombras - Estadea
Sombras logo
España

Estadea (EP)

Folk Rock
Autoproducido
2014


Temes

1. Estadea
2. El Cementerio De Los Olvidados
3. Lady Cobra

Formació

Veu: Daniel Laure
Guitarra: Gabriel Pichel
Guitarra: Rafa Del Carpio
Baix: Josep de la Peña
Flauta travessera, saxo: Pau Voces "Hamelín"
Bateria: Roger Martínez

Crítica

Dins del panorama emergent trobem a bastants bandes joves que porten anys deixant-se la pell concert rere concert guanyant taules i madurant com a músics, a l'escena barcelonina una d'elles és Sombras.

Ha plogut des que els vaig veure en directe per primera vegada i poc tenen a veure amb la madura formació en què s'han convertit a força d'aprendre i agafar experiència al dur món de la música underground actual, que poques alegries dóna quant a sortida .

Per fi aquest any han editat el seu primer treball, un Ep de tres temes on han plasmat el que són Sombras actualment, una banda que combina el rock més macarra amb el folk més fiestero, deixant pel camí aquells temps que els feien rebre comparacions amb bandes de folk metall i guanyant això tan difícil d'aconseguir que és el seu so propi.

En Estadea ens presenten tres talls molt diferents entre ells, tot ells amb el segell d'identitat de Sombras. "Estadea" obre el Ep amb l'entrada més folkie, un tema basat en la rica mitologia gallega i que actualment semblem oblidar. A cada zona tenim els nostres monstres que durant generacions han espantat als més petits de cada casa i algun no tan jove, cal seguir lluitant perquè no es perdin en el temps. La Santa Compaña, aquesta processó de ànimes, encapçalada per Estadea, que vaguen pels boscos de camí a les llars on es produirà una defunció en breu i portant amb segueixo a un humà que s'anirà consumint amb ella nit rere nit fins a la seva mort. Com tota llegenda té múltiples variants. Per si de cas, si durant la nit cessen els sorolls ... sal corrent! És un tema molt sentit, fosc adornat amb la flauta de Pau que ho aconsegueix portar a un fals aspecte festiu. No podia faltar part de la lletra en gallec. I travessant moments molt contundents i un final al màxim marca de la casa Sombras. Quan van avançar Estadea, ja em va enganxar des del primer moment.

Seguint amb la foscor, "El Cementerio De Los Olvidados", un tall d'humor negre que bé podria aparèixer en un tall d'alguna obra de Monty Python i no desencajaría. Més rock i ple de força, un altre dels talls que no poden faltar en una descàrrega d'Sombras. I si la cosa apunta ja més cap al rock .. "Lady Cobra" és la peça final que encaixa tot el puzle d'Sombras. Rock macarra al 100% qui no s'ha quedat hipnotitzat per una mossa de bon veure i més fer disposada a menjar-se a qui es posi per davant ... aquesta és Lady Cobra. Aquí Sombras canvien el registre i es tornen dels vuitanta i amb ganes de vacil·lar a qui faci falta.

Per fi tenim alguna cosa d'escoltar a casa de Sombras, una bona carta de presentació i que poc té a veure amb els seus inicis, ara més canalles i xulos que mai. I en directe ... si algú no els ha vist, té una cita pendent amb una bona descàrrega i lliurament malbaratament de suor i bon espectacle.

Posteriorment a la sortida de Estadea han canviat de guitarra, Rafa ha deixat pas a Julián a la sguitarra i han incorporat un violinista, Jakob, a veure que depara la seva entrada.

Sergi Arise "Hell"
14/08/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.