SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Judas Priest - Redeemer of Souls (2014)

Judas Priest - Redeemer of Souls
Judas Priest logo
Reino Unido

Redeemer of Souls

Heavy Metal
Sony Music
2014


Temes

1. Dragonaut
2. Redeemer of Souls
3. Halls of Valhalla
4. Sword of Damocles
5. March of the Damned
6. Down in Flames
7. Hell & Back
8. Cold Blooded
9. Metalizer
10. Crossfire
11. Secrets of the Dead
12. Battle Cry
13. Beginning of the End
14. Snakebite
15. Tears of Blood
16. Creatures
17. Bring It On
18. Never Forget

Formació

Veu: Rob Halford
Guitarra: Glenn Tipton
Guitarra: Richie Faulkner
Baix: Ian Hill
Bateria: Scott Travis

Crítica

Esperat i controvertit el disc que ens ocupa, així podríem definir de primeres el nou disc dels Judes. Després d'una llarga gira de comiat (comiat que finalment no va ser tal), els britànics ens van prometre un nou disc que tornaria el so del grup a les seves arrels. Així definia la pròpia formació aquest nou disc, successor d'un "Nostradamus" que va rebre crítiques i lloances per igual causa del canvi de rumb que prenc el grup respecte al so que sempre els havia caracteritzat i, d'altra banda, una durada que feia de aquest disc una mica menys "escoltable".

Un altre factor que fa de Redeemer of Souls un disc especial en la discografia de Judes Priest és que en ell es troben els primers temes compostos per la formació sense el seu icònic guitarrista KK Downing, pilar fonamental del grup que va ser substituït per Richie Faulkner abans d'iniciar l'abans esmentada "gira de comiat". Per si fos poc, Redeemer of Souls és, a més, una prova de foc a l'estat vocal d'un dels frontmans més carismàtics i estimats del panorama metàl · lic en tota la seva història, Rob Halford.

Tot aquest conjunt de fets no feien més que incrementar les ganes dels seguidors de la banda per escoltar alguna cosa nova d'aquests, però alhora feien créixer exponencialment els dubtes sobre aquest nou disc, el qual havia de suportar la pressió pròpia d'un llançament de aquestes característiques, fet que sempre passa quan una banda clàssica llança al mercat un nou treball.

Parlant ja sobre l'àlbum en si, ens trobem amb un disc que resumeix bastant fidelment les diverses etapes per les quals ha passat la formació britànica al llarg de la seva ja extensa història, tenint en si mateix alguns punts àlgids que fan les delícies de l'oient (menció especial a les acuradíssimes guitarres que sonen de meravella durant tot el disc) però alhora alguns baixons importants que resten de qualitat a l'esperat nou treball de Judes Priest, i és que, en un disc amb ni més ni menys que divuit cançons (tretze més cinc a manera d'extra), és molt difícil que es mantingui una qualitat uniforme en tots els temes que el componen.

El disc és obert per la potent "Dragonaut", una declaració d'intencions en tota regla que demostra com la força i l'empenta de la formació continua present amb aquest heavy metall que només ells saben fer malgrat el pas dels anys. "Redeemer of Souls", tema que li prossegueix i que dóna títol a l'àlbum, manté la qualitat del tema abans esmentat amb un riff marca de la casa i un duel de solos d'altíssima qualitat. "Halls of Valhalla" no atresora menys qualitat que les seves predecessores, amb un fantàstic inici on les guitarres van creixent en intensitat fins a desembocar en un dels temes més directes del disc.

"Sword of Democles" destaca per la seva gran riff principal i una més que interessant part acústica que porta el tema a concloure d'una manera contundent, i "March of the Damned" és un tema pesat i canyer que entra molt fàcilment a l'oient.

"Down in Flames" potser és un tema que baixa el llistó vist fins al moment en el disc (era impossible que això no passés en algun moment). El tema que li segueix és "Hell & Back", un tema que no acaba d'aportar massa tot i tenir unes idees bastant bones.

"Cold Blooded" és un tema interessant que combina guitarres elèctriques i acústiques que, al meu entendre, recupera en certa mesura la intensitat que el disc havia perdut amb els dos temes anteriors, tot i no arribar al nivell del quintet inicial de l'àlbum.

I ara és quan arribem a "Metalizer", que ens desperta amb un xiscle de Rob i amb un doble bombo intens que ens porta una altra vegada a l'heavy metall més característic dels Judes (algú ha dit Painkiller?). Malgrat les moltes comparacions que se li han atribuït a la cançó amb l'estimat disc, potser és apuntar massa alt en un tema que, tot i ser dels millors del disc, manté aquest Rob pla que predomina al llarg del disc i que no acaba de despuntar.

Interessantíssim tema és "Crossfire", que fa d'una melodia al més pur estil blues un torrent metàl · lic que desemboca una altra vegada al so inicial del tema per tornar de nou al heavy metal canyer de tota la vida. Del millor del disc.

"Secrets of the Dead" és un tema rebaixat en intensitat respecte la resta de l'àlbum però que destaca per unes guitarres que li donen una atmosfera fosca única al tema que personalment m'agrada molt. El següent tema és "Battle Cry", que ens retorna aquesta intensitat que s'havia perdut en els dos temes anteriors amb unes guitarres afilades des del primer moment, però que no destaca especialment un cop el tema ha arrencat definitivament.

El disc (temes extra a part) és finalitzat amb "Beginning of the End", una balada acústica que destaca per la seva emotivitat i que posa punt i final al disc de manera immillorable.

Respecte els esmentats temes extra (cinc en total), destaquen el duo format per "Snakebite", vacilona com poques i "Tears of Blood", que retorna les revolucions més metàl · liques al disc. "Creatures" i "Bring It On" es troben en un esglaó inferior quant a qualitat tot i no ser per res dolentes cançons.

Finalment, el nou disc dels Judes (i la seva carrera discogràfica?) És conclòs per "Never Forget", una preciosa balada que, amb una lletra emotiva com poques, posa el punt final a un nou disc del Sacerdot.

A tall de resum, dir que estem davant d'un disc bo, bastant bo de fet, però que peca d'irregular: segurament si li haguessin retallat uns quants temes el disc hagués quedat molt més rodó del que ha resultat finalment, independentment de les raons per les quals s'hagi decidit incorporar al disc final tal quantitat de cançons.

Respecte al fet de si compleix o no les expectatives que aixeca un disc de tal banda com els Judas Priest, jo diria que sí. Evidentment qui esperés que aquest disc fos un nou British Steel, 1 Screaming for Vengance o Painkiller sortirà decebut després de l'escolta, però dubto molt que aquesta sigui la intenció dels britànics i l'esperança dels seguidors a l'any 2014, quan alguns dels components de la banda ja superen els 60 anys i quan la inspiració va irremeiablement a la baixa.

De totes maneres, si vols escoltar una digna recreació del que ha estat Judes Priest en aquests més de 40 anys que porta la banda en actiu i una demostració de la qualitat que encara atresoren aquests mites del metall, Redeemer of Souls complirà les expectatives posades en ell.

Víctor Vallespir
22/08/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.