SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Unisonic - Light of Dawn (2014)

Unisonic - Light of Dawn
Unisonic logo
Alemania

Light of Dawn

Melodic Heavy Metal
earMUSIC
2014


Temes

1. Venite 2.0 1:30
2. Your Time Has Come 5:03
3. Exceptional 5:02
4. For the Kingdom 4:58
5. Not Gonna Take Anymore 4:26
6. Night of the Long Knives 5:02
7. Find Shelter 5:04
8. Blood 4:45
9. When the Deed Is Done 5:06
10. Throne of the Dawn 4:50
11. Manhunter 3:37
12. You and I 5:20

Formació

Veus: Michael Kiske
Guitarres: Mandy Meyer
Guitarres: Kai Hansen
Baix: Dennis Ward
Bateria: Kosta Zafiriou

Crítica

Després del disc presentació de Unisonic amb tot l'enrenou mediàtic que va causar la tornada de Michael Kiske al panorama de l'escena metàl · lica i molt més de la mà de Kai Hansen, el seu gran aliat de tota la vida i una resta de la banda amb gran nom com són els ex-Pink Cream 69, Kosta Zafiriou i el baixista Dennis Ward i l'ex-guitarra d'Àsia, Mandy Meyers, els arriba el torn de refermar a la banda com un projecte sòlid.

Doncs després de diverses escoltes no queda altra sensació que si Helloween s'hagués fundat en la segona dècada dels anys 2000, es diria Unisonic i sonarien com sona aquest segon treball. És a dir, fans de tota la vida, esteu d'enhorabona, i aquells més neòfits, també, ja que podreu gaudir en el present d'una forma de concebre el metall que ha causat escola i ha estat inspiració de milers de bandes, en el present.

Ens arriba així aquest esperat "Light of Dawn", després que la banda estigués recorrent mig món en la presentació del seu anterior treball, donant continuïtat a la banda i convertint-se en un gran èxit internacional.

Arrenca el llençament amb una introducció instrumental, composta i interpretada pel teclista de sessió que ha intervingut en l'enregistrament de l'àlbum: Günter Werno. Musicalment, és una majestuosa entrada de música clàssica, de les que posen la pell de gallina mentre esperes la sortida a l'escenari dels esperats intèrprets; no hi ha dubte que serà una gran manera de posar-se en escena!

"Your Time Has Come" es tracta de l'arrencada en si del disc. Pur power metall, amb un riff inicial doblat a terceres, ràpida bateria, baix eixordador com a base rítmica i el senyor Michael Kiske amb la seva veu inconfusible llançant aquest característic timbre que tants afalacs li van valer. Augmenta la intensitat a mesura que avança el tema i sorpresa majúscula els aguts del frontman en la tornada. No ha perdut carisma vocal, ni un sol àpex de tècnica, i el timbre, inconfusible, el manté no solament en els baixos i mitjans, sinó també en els aguts. Excel·lent tema, elegit també com single per a les diferents ràdios.

Avancem amb el següent tema, que aquest cop ha estat elegit com a videoclip de la banda i que va ser el primer que vaig escoltar d'aquest treball. Pots escoltar sobre aquestes línies, i veure la banda mostrant la seva desimboltura metàl · lic: "Exceptional", compost, com a gran part de l'àlbum per Dennis Ward encara que també ha intervingut bastant el fill pròdig del metall, Mr.Kiske.
El tema comença bastant contingut, amb unes estrofes, com contingudes musicalment, amb una bateria que amb prou feines va marcant el tempo, unes guitarres que van llançant acords fins que explota en un excel · lent tornada, que m'he trobat taral·lejant més d'una vegada, sense ser conscient quina banda estava taral.lejant.

El tracklist de l'àlbum ha estat pensat perquè entri a la primera i així la quarta pista és "For the Kingdom" inclosa ja en l'EP previ al llançament, que va escalfar motors del respectable. Bon riff inicial, tallat, dur que dóna pas a una ràpida bateria on la banda deixa clar que si, que el power ha tornat i ho fa trepitjant fort de nou. Després de l'riff, comencen les estrofes, amb Michael al capdavant i gran protagonisme del baix de Dennis, marcant un ritme, gairebé ballable.
Desemboca en una tornada, una altra vegada d'alt registre i molt enganxós. Es tracta d'un altre tema amb ànim d'arribar ràpid a la gent i enganxar.


Avancem ja amb el quart tema pròpiament dit, cinquena pista, "Not Gonna Take Anymore" que arrenca amb un Michael a capella (bé, amb la bateria i una suau guitarra de fons, o sigui que no és a capella però té gran protagonisme) . Un suau flanger adorna la guitarra rítmica i un suau ritme marca el tempo. Ens trobem davant d'una primera cançó més lentita i més tranquileta, com abundaven més en el primer llançament, desembocant en una tornada que no és ni més ni menys que la introducció del tema, una mica més completa instrumentalment parlant.

"Night of the Long Knives" no fa del tot honor al seu nom. Un espera un tema fosc i agressiu i en canvi arrenca Michael Kiske qui torna a agafar el protagonisme amb un Hard Rock, mantenint el total esperit dels vuitanta que l'han caracteritzat.

"Find Shelter", torna el doble bombo a l'actualitat dels peus de Kostas. Les guitarres marquen melodies senzilles i fàcilment audibles que desemboquen en una tornada molt reconeixible i arranjaments guitarrers amb els seus Tappings i riffs més que encertats en aquest equilibri entre senzillesa i elegància.

"Blood" és dels pocs temes en els quals no ha intervingut Dennis en la composició i ha estat bàsicament obra d'Kiske i el seu amic Sandro Giampietro. La guitarra acústica obre aquesta baladita que es torna al tema lent i bonic del llançament, pujant d'intensitat fins arribar al cim. Obligada balada en un llançament de metall, com tota la vida!

"When the Deed is Gone", segueix la línia descendent pel que fa al tempo ila velocitat refereix. Segueix sent un molt bon tema AOR, amb grans arranjaments tant de guitarra com de teclats i que desemboca de nou en un gran tornada en el qual Michael pot tornar a lluir-se. Val la pena destacar com Kai Hansen, total i complet protagonista en Gamma Ray, queda una mica més escudat i amagat al grup cedint tot el protagonisme a la part vocal. Quina gran mestre un dels creadors del power alemany!

Si que és un tema molt més fosc, fins i tot amb un molt lleuger gest de complicitat a Metallica en el seu riff inicial amb un aire molt més americà (pensant en Megadeth ia la part musical) fins que arrenca Kiske a les veus que converteix en or el que toca , portant al seu terreny. Parlem de "Throne of the Dawn".

El disc arriba a la seva fi amb un riff molt Helloween (ho sento, és impossible no comparar) i parlo de l'època Kiskiana, és clar. "Madhunter" podria estar inclosa com una de les millors cançons del Chamaleon, sent festiva, heavy i molt melòdica.

Finalitza el disc en si, bonus tracks localitzats per zones a part, amb una suau baladita. "You and I", tema lentito, a manera de balada Hard Rock que posa el punt i final a aquest llançament dels super hero 's metaleros.

Bon disc per consolidar la banda, que va de més a menys pel que fa a força, intensitat i velocitat però que no crec que deixi descontent a ningú tampoc.

Víc Salda
25/08/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.