Kilmara - Love Songs and Other Nightmares (2014)
 |
Melodic Heavy Metal
Sony Music
2014
Temes
1. Fantasy 04:41
2. The Devil's Eye 04:20
3. The Break Up 03:59
4. Cold Rain 06:01
5. Believe 04:31
6. Nothing to Me 04:01
7. Usual Strangers 04:51
8. Alpha 04:04
9. Insomnia 04:47
10. Play to Win 05:59
11. Time Flies 06:19
Formació
Veu: Christian Wolfgang Kohl
Guitarra: Jonathan Portilo
Guitarra: Kike Torres
Baix: Raúl Ruiz
Bateria: Javi Morillo
Crítica
Després de molt temps anunciant, arriba finalment aquest esperat tercer treball de la banda barcelonina Kilmara.
Ja fa molts mesos que passem per aquell bar en el qual la banda va decidir presentar aquest "Lovesongs and OtherNightmares" i ensenyar-nos el fruit del seu treball, videoclip inclòs.
Després d'aquests mesos en què la banda va acabar fitxant per Sony Music per publicar i editar el disc, podem gaudir ja d'aquest disc des del primer detall fins a l'últim; passant per la excel · lent i cridanera portada fins a l'última nota o acord o la seva producció i gravació, ja que gravat en els Grapow'sStudios, han aconseguit un resultat d'una alta qualitat.
Anem al que ja ens ocupa amb el primer tema: "Fantasy". Arrenquem amb un riff de greu afinació i de so més que fosc on veiem la primera i gran evolució de la banda en aquest nou so. La veritat és que es nota la mà i el treball de Roland, qui fins i tot fa cors al llarg del treball i en aquesta pista, és el primer lloc, fet que aprofita la banda per enriquir el producte. Veiem també un baix a les mans de Raúl Ruíz que fa vessar el fons amb gran força, al costat de la bateria sòbria i segura de Javier.
La veu va a càrrec per tercer treball de Chris "Wolf", qui una vegada més posa el seu característic timbre al servei de la banda i recolzant-se en aquest origen de disc en uns guturals que dota la presentació de gran atractiu.
Excel · lent primer tema que compta a més amb sols desdoblats a terceres en les guitarres de "John" Portillo i Kike Torres, tan del meu grat.
El disc avança amb "The Devil'sEye" una vegada més, tònica al llarg de tot el llançament, molt guitarrer i és que Kilmara no inventa la fórmula de la Coca Cola, ja que juga amb els elements més clàssics d'una banda de metall tradicional. La base rítmica amb bateria i baix, dues guitarres i la veu; ingredients més que suficients per demostrar al món el que són capaços de fer. La veritat és que l'evolució de so i el salt de qualitat que mostren versus anteriors treballs, és més que considerable.
"The break Up"; tema que comptarà amb gran acceptació pel riff inicial tan característic mostra que realment la banda no es va a caminar amb ximpleries. Unes agressives estrofes desemboquen en el que serà, sens dubte, un fàcilment coreable tornada puny alt. La veu de Wolf, té aquest punt que recorda tant a Blaze Bailey. No són grans aguts, no té res més que gran solvència i un timbre molt reconeixible que li dóna aquest segell d'identitat inconfusible a la banda.
Sobre aquestes línies, pots veure el videoclip que ocupa la quarta pista del disc. "Cold Rain", és sens dubte el meu tema favorit del disc i la culpabilitat d'això són les guitarres inicials, amb el riff a càrrec de John al que dóna la rèplica Kike de manera contundent apuntalant cada frase musical per desembocar en un gran tornada. La veritat és que crec tot un encert aquest tema per al videoclip, el qual per cert, és recomanable fer una ullada! El pont del tema a ritme de galop, és un altre punt fort del tema, que trenca amb l'estructura inicial, dotant-lo de més riquesa.
S'obre pas a l'equador de l'àlbum "Believe" amb unes guitarres netes que conviden a pensar en un tema més tranquil. Wolf mostra el seu costat més malenconiós, autor de les lletres, amb aquest emotiu mitjà temps, el qual trenca una mica l'espectacular i eixordador començament de disc per donar pas a un altre gardela "Nothing To Em".
Gran contundència de guitarres, harmònics que trenquen el riff per tornar a executar i gran duresa per donar pas de nou a l'equilibri baixant entre cometes les revolucions amb "Usual Strangers" i cal notar que he posat cometes, ja que tot i ser un tema més baix, no deixa de ser un tema molt ràpid, de accelerats riffs i canvis constants en la bateria de Javier Murillo.
Volta de rosca al so de Kilmara, amb el primer tema d'aquest treball que vaig escoltar ja fa almenys un parell d'anys en un directe. Caleb, violinista de Drakum com col · laboració, el posiciona clarament en una mena de Folk però amb el segell d'identitat de Kilmara. Aquest tema més irlandès li confereix el violí un toc especial, més ballable i coreable al rime de Alpha, Alpha, Alpha! Nom que té la cervesa que també comercialitza la banda!
"Insomnia" porta el disc cap al final amb un altre tema molt guitarrer, com a principal característica i un molt present baix en tot moment, donant solidesa a l'invent, amb gran tornada.
"Play to Win" em recorda molt als Maiden de l'època de Bailey. Una guitarra marcant al costat de la bateria l'accent de cada frase per desembocar en unes estrofes molt més melòdiques. Com deia, cap fórmula nova, però si combinades amb encert. Fa temps que es va inventar la Coca Cola i el Whisky, però a la gent li agrada i segueix prenent cubates de Whiskey Cua!
El disc tanca amb el mateix tema en dues versions. "Time Flies" en la seva versió original ia manera de bonus, el mateix tema combinant l'alemany original de Wolf amb la seva llengua del dia a dia: el castellà. La veritat és que la versió comença lenta, a manera de balada, amb un piano, una guitarra neta i ens adonem que l'alemany, tot i ser una mica més brusc no deixa de tenir una part melòdica i musical que encaixa perfectament també en aquest tema. Preciosa balada de molt intens tornada que no hauries de perdre't i que posa el colofó a aquest treball d'aquests barcelonins, que estan començant per fi, a recollir fruits del seu gran treball i reconeixement, sobretot a nivell internacional.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!