Cuélebre - Oinos (2014)
 |
Temes
1. Fodder for the raven
2. Tigino
3. Amergin's chant
4. Dekam Kwennos
5. Kurgan
6. Immrama
7. Idisi
8. Ochlam
9. Durbed
10. Bosque y Piedra
Formació
Zanfoña: Yhandros Huergo
Veu: Marta Gálvez
Flautes, Mandolina: Gemma Álvarez
Veus, Guitarra, Bouzouki Irlandés: Paco Fernández
Davul, Tambor chamánico: Margaret Seidler
Percusió, Veus, Didgeridoo: Christyan Gens Goliae
Crítica
Abans de començar amb la review, m'agradaria gastar unes línies a parlar sobre la sorpresa que he suposat que un disc així m'hagi arribat a través d'un segell de metall, Art Gates Records.
El folk conté una sonoritat que ens porta a temps ancestrals de déus pagans i el culte a la terra, a una simbiosi mútua entre natura i raça humana. Estic capacitat per embarcar-me en aquesta review? D'una banda el folk sempre m'ha atret, per un altre no ho domino. Així que farà el que es pugui.
Oinos és un disc no apte per a tothom, és folk en estat pur i res festiu amb el qual ballar, és molt més arcà, si és que està ben usat aquí aquest qualificatiu. Oinos és un retorn a la vida abans que fos ordenada i posada al servei de noves religions i poders terrenals.
Ja des de "Fodder For The Raven" el disc arrenca ascuro i místic amb veus xiuxiuejants, com a forces de la natura en un dels talls més intensos de Oinos. "Tigino" ens porta un interessant joc de veus sobre instruments de corda. La percussió és una altra de les grans bases del folk, res a veure amb el metall, però igual de contundent i enèrgica.
El disc travessa moments molt relaxats i místics com "Amergin s chant" i "Dekam Kwennos" que torna a recuperar el ritme, però aquesta vegada amb una gran dosi de solemnitat, un tall molt intens. A mesura que van caient els temes Oinos va adquirint tints més relaxats, profunds i místics.
Arribats al final "Durbed", sense arribar a ser festiu, accelera els ritmes i arriba a cotes d'intensitat molt altes, del millor de Oinos. Per al final han deixat "Bosc i pedra", jugant amb les veus, gairebé murmuris, com en molts talls, i en completa simbiosi amb les imatges que es van dibuixant en la meva ment en escoltar.
M'agrada el folk, un estil que es complementa a la perfecció amb el metall. Pocs estils desperten tantes emocions i sentiments com el folk. D'això s'han aprofitat Cuélebre a Oinos. Han despertat els nostres sentiments més pagans i instintius.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
