Coronatus - Terra Incognita (2011)
 |
Gothic Metal
Massacre Records
2011
Temes
1. Saint Slayer 04:12
2. Fernes Land 03:39
3. A Dead Man's Tale 04:45
4. Sie Stehn am Weg 03:21
5. Vor der Schlacht 04:51
6. Hateful Affection 03:31
7. Der Kleriker 05:13
8. Das Zweite Gesicht 04:24
9. In Signo Crucis 06:17
10. Der Letzte Freund 05:24
11. Traumzeit 04:18
12. Terra Incognita 04:32
Formació
Veus: Ada Flechtner
Veus: Mareike Makosch
Guitarra: Aria Keramati Noori
Baix: Dirk Baur
Bateria: Mats Kurth
Teclats: Psalm 87
Crítica
Terra Incognita és el quart treball dels alemanys coronatus, editat per Massacre Records. El primer que ens crida l'atenció són els divuit membres que han passat anteriorment per la banda en dotze anys d'existència. En l'actualitat la banda està formada per Mats Kurth bateria, Dirk Baur baix, Ària Keramati Noori guitarra, "Psalm 87" teclats ia les veus Ada Flechtner i Mareike Makosch, dues veus femenines, Ada simfònica i Mareike més convencional i rockera.
Coronatus en aquest quart treball no s'allunya del camí marcat pel seu anterior treball encara que aquest Terra Incognita no és tan extrem, les veus simfòniques no ho són tant i el mateix passa amb les guitarres, potser té alguna cosa a veure amb el tenir ara un guitarra menys. Sent igualment una barreja de metall simfònic i gòtic influenciat pel folk, en aquesta ocasió els ritmes i composicions es fan més assequibles a un públic més ampli.
Ja des del primer tema, Saint Slayer, notem unes guitarres pesades i contundents que xoquen amb la melòdica veu d'Ada, fins i tot també amb la d'Maraike que en uns tons més baixos i amb un estil més directe i els teclats que omplen el tema en una atmosfera fosca i gòtica.
El single d'aquest Terra Incognita és un tema molt folk, Fernes Land, que poc té en comú amb l'inici del disc. Els arranjaments gòtics donen pas a unes gaites més festives i una lletra enganxosa alternada per les dues veus, amb preciosos cors, una altra de les característiques de coronatus, que apareixen en cada tall i que enriqueixen enormement aquest disc. M'atreviria a dir que sense el joc de les dues veus, coronatus perdria la major part del seu atractiu passant a ser una banda més del munt.
D'entre els dotze talls de Terra Incognita podem destacar Dead Mans Tale, In Signe Crucis o Das Zweite Gesicht amb uns cors i veus colpidors, Traumzeit que al costat de Fernes Land, són el més folk del disc, tot i que aquest tema és molt més ràpid, directe i potent. Sie Stehn Am Weg o Der Kleriker ens porten al costat més gòtic de l'àlbum. I no podíem deixar de costat al que al meu entendre és el tema més treballat del disc i que dóna nom a aquest, Terra Incognita que també el tanca.
Un disc que malgrat un canvi en les veus, situació sempre impredictible per a un grup, i sense endinsar-nos en una comparació entre les vocalistes, que en la majoria dels casos no fa altra cosa que desvirtuar els nous treballs per centrar-nos en eterns debat sobre si Carmen R. Lorch és millor o pitjor que Ada, podem dir que Terra Incognita és un disc que seguirà agradant als fans de la banda i que malgrat allunyar-se una mica de l'escena més gòtica serà del grat de tots els seguidors de bandes liderades per veus femenines .
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!