SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Sextynice - Despierta (2014)

Sextynice - Despierta
Sextynice logo
España

Despierta

Hard Rock / Heavy Metal
Autoproducido
2014


Temes

01. Salida 169
02. Caeras a Mis Pies
03. Yael
04. Aprende a Volar
05. Despierta
06. Manana Dios Dira
07. Jamas Dejare de Reir
08. Sextynice
09. Promesas de Cristal
10. Va por Ti

Formació

Veus: Ángel Ortiz
Guitarres i teclats: Joe Arca
Guitarres: Perfecto Serrano
Baix: Julio Armelles
Bateria: Ricky Vañó
Cors i segones veus: Yolanda

Crítica

Una ceba tallada a rodanxes, un pebrot verd en juliana, bastant pebre, allet picat i mòlt i un bon amaniment podrien ser els ingredients que ens trobaríem en una fórmula d'èxit en la cuina. Per al cas que ens ocupa, a València es va coure a foc lent amb una mica d'aquesta banda, una mica d'aquesta altra i una porció d'aquella aquesta descarada nova formació de Hard Rock.

Ángel Ortiz a la veus, procedent de Sylvania, Joe Arca, en aquesta ocasió a la guitarra procedent de Raven's Gate, Perfecto Serrano també a les sis cordes, Julio Armelles, baixista procente de Leithian, els teclats a les mans també del mateix Joe i la bateria de l'ex-Juicio de Diós, Ricki Vañó al costat de la veu femenina de Yolanda són els ingredients d'aquesta fórmula de heavy rock de lletres transgressores per a altres generacions en altres èpoques i que tan bon resultat han donat amb aquest disc debut: "Despierta".

El disc obre amb "Salida 169", tema d'hard de tota la vida, amb gran gust, on conviuen els teclats enriquidors de Joe amb aquesta guitarra d'heavy clàssic de tota la vida, amb tocs de UAH-UAH i tot això conduït per la veu d'Ángel, aquest cop menys aguda i en un context menys "power" que al que ens tenia acostumats.

El disc avança deixant-nos una sensació de disc clàssic d'abans, bo, que ens arrenca la frase "com els que es farien abans, si fos ara". És a dir, un disc modern de grans acabats, sense deixar escletxes sense acabar o sense polir com "Caerás a mis pies".

"Yael" és el tercer tema de l'àlbum, on demostren que els teclats tenen una especial importància en les melodies i les guitarres són un matalàs segur en el qual descansen els temes. Palm Mute per a les estrofes, i força i potència per les tornades. Melodies vocals molt enganxoses i de fàcil entrada i lletres corejables són responsables que siguin senzill imaginar-se una legió de fans corejant tots i cadascun dels temes.

El piano de "Aprende a volar" ens obre aquesta semibalada, una de les meves preferides del disc, ja que juga amb aquestes tonalitats menors que deriven en majors en forma de final feliç. Una forma de jugar i adequar musicalment el contingut a la lletra i fan d'aquest suau tema una petita delicatessen més que interessant amb un missatge clar i model a seguir: "Res és possible, si ho deixes passar ...".

"Despierta" és el tema que dóna nom al disc. Una introducció moderna i electrònica fan d'aquest el tema més fosc, més heavy i més potent del disc, transformant també en una altra de les meves peces favorites. Guitarres a contratemps en les estrofes, molt fosques (m'agraden molt els temes i grups foscos) desemboquen en un altre gir de rosca que desemboca en una potent guitarra que no fa més que fer-nos veure a la nostra cap un headbanging de tota la banda al costat del públic, amb les melenes al vent girant quals molinets. La veu de Yolanda cobra protagonisme en les rèpliques a Àngel.

Sisena pista. "Mañana Diós dirá". Es tracta d'un tema on si no ens havíem adonat de l'existència d'un interessant baix, ens ho posa davant els ulls perquè el seguim i veiem el protagonisme que realment té. Tema imminent hardrock, amb guitarres marcant el ritme al més pur estil AOR i una altra lletra transgressora de vicis, en aquest cas a beure toca avui, i demà ja es veurà!

El següent tema, el setè, ja va estar present en l'EP presentació de la banda i es diu "Nunca dejaré de reir". Un altre gran tema, malenconiós, en què Ángel ens ofereix diferents trams del timbre de la seva veu, més greu a l'inici per desembocar amb la resta de la banda, en la descàrrega hardrockera i un agut remarcable en la tornada.

Seguim amb el bloc que va ser inclòs en l'EP presentació, aquest cop, amb el que dóna nom al grup "Sextynice". Joc de paraules que personalment interpreto entre aquest joc de Sixteen, suposo que en referència a l'edat d'inici de festes grosses, nice, com alguna cosa més que agradable i canviant l'inici per Sex, donant-li aquest aire desafiant i aquest toc picant. Possiblement camini errat, però m'evoca això i el tema dóna joc per adaptar-se perfectament, amb aquest riff, tranquil però potent que desperta aquest "golferío" adolescent.

El disc és molt rodó i sona molt compacte. Té un so excel·lent i les composicions segueixen un patró molt clar que encaixa. "Promesas de cristal", arrenca amb la veu de Yolanda, que contrasta amb la d'Angel, alhora que li dóna segones veus. Molt fàcil d'escoltar, molt fàcil d'aprendre i de cantar, és d'aquests temes que de sobte et trobes cantant.

Finalment el disc finalitza amb "Va por ti". És el colofó a aquest treball, que esperem que tingui certa continuïtat, ja que la banda acaba d'anunciar la baixa de la part vocal del grup, així que esperem que tinguin la força suficient per a reposar-se i donar-li sortida a aquest material, que és AOR clàssic però de qualitat del qual tant pateix aquest país, i on podrien cobrir un buit que fa anys que existeix, si és que mai s'ha arribat a omplir!

Víc Salda
22/09/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.