SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Eluveitie - Origins (2014)

Eluveitie - Origins
Eluveitie logo
Suiza

Origins

Folk / Melodic Death Metal
Nuclear Blast
2014


Temes

1. Origins (Intro) 02:13
2. The Nameless 04:12
3. From Darkness 04:11
4. Celtos 03:57
5. Virunus 04:51
6. Nothing (Intermezzo) 00:57
7. The Call of the Mountains 04:14
8. Sucellos 05:05
9. Inception 03:46
10. Vianna 03:36
11. The Silver Sister 04:15
12. King 04:33
13. The Day of Strife 03:49
14. Ogmios 00:29
15. Carry the Torch 04:37
16. Eternity 02:34

Formació

Veu, whistles, mandolina: Chrigel Glanzmann
Guitarra: Ivo Henzi
Guitarra: Rafael Salzmann
Hurdy gurdy, veu: Anna Murphy
Whistles, gaites: Päde Kistler
Violí: Nicole Ansperger
Baix: Kay Brem
Batreria: Merlin Sutter

Crítica

Després del llançament de Helvetios el 2012, Eluveitie torna a la càrrega amb Origins, una nova entrega que és palpable la fórmula seguida en l'anterior disc: moderns ritmes deathmetaleros que fins i tot tontean amb el metalcore, barrejats amb el ja característic entramat d'instruments folk i tradicionals, i combinant veus agressives i netes. Aquestes últimes es fan notar més en aquest disc, tant en els cors com amb la hipnòtica veu femenina d'Anna Murphy. De la mateixa manera és notòria una reminiscència de ritmes més pesats com el blast beat, que podem trobar en diversos temes i recuperen una mica l'essència de discos com Spirit.
I així dóna el tret de sortida aquest disc: amb aquest contundent ritme arrenca The Nameless, sense donar-nos entrada amb cap tipus d'intro ni tema previ, aspecte en què difereix del disc anterior en el qual trobàvem diversos talls i interludis d'aquest tipus. A això s'afegeixen les seves delatores i enganxoses melodies, el que millor sap fer Eluveitie. Un bon tema per arrencar el disc i que ens convida a seguir escoltant.
Seguim amb From Darkness i amb un tempo marcadament elevat, guitarra acústica i vents ens trobem de sobte dins d'un tema frenètic, on l'estil de Eluveitie continua sent molt recognoscible. És una cosa que anirem comprovant al llarg de tot l'àlbum, i que un no sap si classificar com una cosa positiva o negatiu: alguns diran que han convertit el seu so en característic; altres, que s'està tornant repetitiu.

El disc segueix amb Celtos, un dels millors temes al meu entendre, amb una tornada enganxosa fins avorrir i una barreja de 3 veus: esquinçades, netes masculines i femenines. Gairebé sense adonar-nos arriba Virunus, que recupera aquest toc death metall i la ja masticadísima equació dels suïssos.

Quan sembla que el disc està començant a decaure ens topem amb The Call of the Mountains, un altre dels punts àlgids en què la veu femenina agafa el protagonisme i despleguen un tema sense dubte caràcter comercial, però que dóna molts punts a l'àlbum, tot i no ser ni molt menys mínimament complex.

Sucellos és el següent tall, recuperant el caràcter agressiu i la intensitat que continuarà en Inception, dues cançons d'una qualitat ressenyable. Vianna reprèn aquest toc de suavitat i delicadesa en un tema que recorda potser en excés a Alesia, del seu anterior disc.

The Silver Sister ens enganxa de nou al frenetisme, i després d'aquest tema ens trobem amb King, primer tema que vam poder escoltar d'aquest llançament. És un dels meus favorits i em recorda en certa manera a Havoc, un tema del seu anterior llançament en què podíem gaudir d'una instrumentació elaboradíssima i un protagonisme virtuós del violí, amb un ritme que no et permet quedar quiet.

The Day of Strife i Carry the Torch tanquen aquest àlbum amb fórmules que poc difereixen del que escoltat fins ara, i això pot resumir la sensació que ens pot deixar l'àlbum en general: gran qualitat musical i d'execució, però un conglomerat al qual potser estem començant a acostumar en excés. Els fans del grup gaudiran molt aquest disc, i molts dels que no siguin acèrrims també. Però no és desgavellat dir que potser és el moment de començar a explorar altres horitzons per Eluveitie.

Jonkol
08/10/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.