SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Stream of Passion - A War Of Our Own (2014)

Stream of Passion - A War Of Our Own
Stream of Passion logo
Holanda

A War Of Our Own

Progressive Symphonic Metal
Autoproducido
2014


Temes

1. Monster 5:53
2. A War of Our Own 4:09
3. The Curse 4:24
4. Autophobia 3:48
5. Burning Star 3:43
6. For You 3:00
7. Exile 5:10
8. Delirio 5:02
9. Earthquake 4:27
10. Secrets 4:38
11. Don't Let Go 6:00
12. Out of the Darkness 4:43
13. The Distance Between Us 4:20

Formació

Veu, violí: Marcela Bovio
Baix: Johan van Stratum
Bateria: Martijn Peters
Teclats: Jeffrey Revet
Guitarres: Eric Hazebroek
Guitarres: Stephan Schultz

Crítica

Ja fa algun temps, potser massa, que va caure aquest àlbum a les mans. M'ho van fer arribar acompanyat d'un videoclip que pots veure sobre aquestes línies i molt bona premsa.

"Fes una escolta i revisa-ho. Són holandesos, ja veuràs com t'agrada. No forma part de la banda, però va ser formada per Arjen Lucassen, garantia de qualitat i garantia de progressiu!" - em van dir.

Doncs bé, així ho vaig fer. Vaig veure el vídeo, i vaig escoltar el disc una vegada. Un altre cop. I una més i una altra i així fins al dia d'avui, i m'adono que segueixo escoltant; segueix en el meu reproductor habitual i no escric sobre ell, però no deixo d'escoltar. Hipnotitza. Enganxa. És addictiu!

Aquest àlbum que ens ocupa, "A War of Our Own" és el quart ja de la banda, més un directe. I potser, per a aquells que no els conegueu, millor serà començar a parlar del so.

Veu femenina a les cordes vocals de Marcela Bovio qui també s'encarrega dels violins. És mexicana i és per aquest motiu que alguns temes de l'àlbum estan per la meva gran sorpresa i alegria, en castellà.

Les guitarres són molt potents, amb un so molt estripat convertint aquest metall progressiu en un metall fosc a manera de lament. Certament un estil que em fascina, doncs com més tenebrós més íntim i més punyent, més em submergeix cada tema. Les guitarres són obra d'Eric Hazebroek i Stephan Schultz.

La bateria és potent i poderosa. Res d'una base rítmica monòtona i contínua. Estem parlant de percussió al servei de la transmissió de sentiments i tot això acompanyat al baix per Johan Van Stratum.

Les atmosferes les creen el violí i els teclats que van a càrrec de Jeffrey Revet. Senzillament una banda d'una categoria superior.

Arrenca l'àlbum amb el tema "Monster". Tots els ingredients esmentats anteriorment barrejats per presentar a la banda en aquest nou llançament.

"A War of Our Own", és el segon tall i que dóna nom al disc. Evidentment salvant les diferències, però el que és el so instrumental em recorda moltíssim la primera època de Stravagannza en les seves composicions. Foscor i tornades magnífics malbaratant sentiments per tot arreu!

"The Cursi" em transporta a una extinta banda que només va tenir l'oportunitat de llançar un únic àlbum en aquest país. Una grandíssima banda valenciana que em va enamorar com era els "Thirteen Tries". Veu dolça i melòdica de Marcela arribant fins i tot a alguna tonalitat lírica de manera puntual. Guitarra i so de fons potent però suavitzat per desembocar en una foscor total en una tornada un cop més, increïble. I quan dic increïble, no vull dir ni enganchadizo, ni ballable, ni cantable. Vull dir que és exacamente la peça que contrasta amb la resta del tema en aquest punt. La meva admiració.

No sé si les composicions seran intimistes, però la interpretació evoca un cant íntim i profund. "Autophobia" és un lament, gairebé una súplica amb una contínua combinació entre menors i majors per tornar-se boig. Contrasta amb "Burning Star" que és potser un tema més directe i més ràpid en la seva majoria, tot i que estem parlant de progressiu. Definir un tema és el mateix que definir 5 o 6 com a mínim !!

El disc avança i en la sisena posició ens trobem amb "For You" en forma de tema lent, personal i una vegada més amb una interpretació majestuosa.

Passat ja l'equador amb "Exile" torna al força i l'agressivitat transformada potser en impotència. Comencen les orelles a tornar bojos, doncs està interpretat en gran part en castellà (no íntegre!). Un altre tema increïble fregant la banda sonora a mig camí entre el drama i la fantasia.

I com ens trobem en la fase del disc de parla castellana, arribem a un dels meus talls preferits: "Deliri". I és que una suau melodia de piano, violí i una lleugeríssima base de percussió tocada amb plomes, desemboca a un trencament com un plor cruel i una tornada un cop més, fantàstic.

Combinant cada tema parts amb diferents tempos, el disc també és variat i segueix el mateix patró. A "Earthquake" ens deixa una altra nova varietat diferent que complementa a la següent "Secrets". El piano i teclat tenen un protagonisme ineludible i formen part de l'essència de la banda.

Anem arribant al final amb "Your say Let Go" que va tancant l'àlbum com a tema més lent, així com "Out of the Darkness" li dóna un autèntic puntada de peu de feresa canyera per desembocar en un tancament un cop més variat, però finalitzant el treball de forma rodona. Sense més.

La veritat és que és un autèntic descobriment per als meus gustos, ja que la combinació de sentiment i interpretació de foscor i deixadesa, em fascinen i aquests músics transmeten i molt. Altament recomanable, sobretot en estats anímics una mica desemparats i tristos, doncs la música t'acompanya i això sempre és bo!

Víc Salda
22/10/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.