SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Sorrows Path - Doom Philosophy (2014)

Sorrows Path - Doom Philosophy
Sorrows Path logo
Grecia

Doom Philosophy

Doom Metal
Iron Shield
2014


Temes

1 First Beam of Darkness Into Light (Intro)
2 Tragedy
3 A Dance With the Dead
4 Brother of Life
5 Everything Can Change
6 The King With a Crown of Thorns
7 The Venus and the Moon
8 Epoasis
9 Clouds Inside Me
10 Darkness
11 Damned (O)fish/L.S.D.

Formació

Baix: Stavros Giannakos
Veus: Angelos Ioannidis
Bateria: Fotis Mountouris
Guitarres: Kostas Salomidis
Guitarres: Giannis Tziligkakis

Crítica

Va arribar a les meves mans el tercer treball d'aquesta banda grega establerta a Atenes, anomenada Sorrows Path de la mà del seu guitarrista Kostas Salomidis. Després de diverses escoltes només puc dir, que he sentit, és una cosa nova. Nou so, combinant estils variats i aconseguint un resultat certament molt propi i del qual poden estar orgullosos.

El so evocat, després de les primeres escoltes em va transportar a un passat llunyà en què em va passar una cosa molt semblant. Fa una pila d'anys, un recent separat de Maiden, Bruce Dickinson, publica el seu segon disc en solitari, anomenat Balls to Picasso i els temes reflectits en l'àlbum, lluny de semblar-se al seu anterior treball a la dama de ferro, van ser una aposta molt personal i intimista combinant una sèrie de ritmes, sons i acords diferents. Aquest àlbum m'ha fet recordar aquestes sensacions.

Arrenca amb una introducció instrumental molt fosca, no oblidem que la banda s'autoclassifica com una banda de doom metall i aquest llançament porta per títol "Doom Philosophy".

Arrenca "Tragedy", potser el meu tema favorit on barreja aquests ritmes i acords que comentava al costat d'una tornada que podríem pràcticament classificar de power metall, amb un riff de guitarra enganxós de la mà del propi Kostas, i recolzat en les sis cordes per Giannis Tziligkakis. El doble bombo combina amb els ritmes estructurals dels que s'encarrega Fotis Mountouris i el baix és senzillament coprotagonista, manejat per Stavros Giannakos.

Molt polivalent el so, sempre tenebrós, segueix endavant amb "A Dance With the Dead", en què les guitarres porten els riffs al límit del thrash. Potser seria moment de comentar la veu de Angelos Ioannidis. La sensació és que canta amb el seu timbre net en termes mitjans sense forçar i que va molt sobrat. En alguns punts es va al esquinçat o fins i tot puja a aguts que puntualment li queden genial a les composicions com "Brother of Life", però en general no canta per demostrar res a ningú, sinó únicament en funció del que volen expressar les cançons .

Les composicions són eminentment guitarreres i crues, però tenen suports puntuals en samplerizaciones de teclats com a "Everything Can Change", un tema potser molt més fosc que recorda més a l'ona de Marilyn Manson, atorgant a la publicació una heterogènia combinació d'estils, partint com a base el Doom.

Temps hi ha per temes més lents o acústics i encara que malgrat el seu inici, "The King With a Crown of Thorns" podria classificar-se en aquest punt, no és el cas, ja que ràpidament després d'una introducció acústica i lenta, fa un gir transformant-se en un mig temps amb una tornada molt enganxosa.

El disc està clarament orientat per a aquells amants de la foscor i per a aquells cansats ja dels mateixos acords de sempre. "The Venus and the Moon" ens transporta a aquestes noves figures, sense perdre de vista que no es tracta d'un disc que desprengui alegria sinó més aviat el contrari, tristesa i malenconia per tot arreu com el tema "Epoasis" mateix s'encarrega de demostrar , amb tints molt èpics més.

Es va arribant al final del disc amb aquesta semibalada preciosa "Clouds Inside Em", on la banda mostra la seva faceta d'encenedor a l'aire i amb cors i segones veus molt treballades amb molt de gust. El grup es caracteritza per la transmissió de les lletres en la mateixa música, com el tema que dóna nom a la característica principal d'aquests grecs: "Darkness".

Per acomiadar un tema "Damned (O) fish / L.S.D." al límit de la paranoia instrumental que dóna un toc final al comiat d'aquest tercer treball, publicat a través d'Iron Shield Records a Alemanya.

Més que interessant la proposta d'aquests grans músics atenenses.

Víc Salda
29/10/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.