SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Amaranthe - Massive Addictive (2014)

Amaranthe - Massive Addictive
Amaranthe logo
Suecia

Massive Addictive

Modern Melodic Metal
Spinefarm Records
2014


Temes

01. Dynamite
02. Drop Dead Cynical
03. Trinity
04. Massive Addictive
05. Digital World
06. True
07. Unreal
08. Over and Done
09. Danger Zone
10. Skyline
11. An Ordinary Abnormality
12. Exhale
bonus tracks
13. Trinity (acoustic)
14. True (acoustic)

Formació

Veus: Elize
Screams: Henrik
Veus: Jake E
Guitarres i teclats: Olof Mörck
Baix: Johan Andreassen
Bateria: Morten Løwe Sørensen

Crítica

Després de dos discos èxit de crítica, un grapat de singles i molts videoclips recolzant cada treball arriba aquest tercer treball dels suecs anomenat Massive Addictive.

No són poques les crítiques que els van ploure després de publicar Nexus, pel fet de fer un treball excessivament semblant al seu àlbum debut. Sota la meva humil opinió, a Nexus, el millor treball de la banda, el que van fer va ser millorar la fórmula amb la qual es van donar a conèixer, afegint nous elements que la enriquia. Resultat? Gran disc espectacular.
Ara, la banda el que ha fet és reecriure la fórmula i el aplaudeixo d'allò més. Reinventar-se o morir. Un disc molt més lent, molt més pesat, amb més ingredients electrònics i tecnològics, un major protagonisme vocal de Elize i sobretot el més important: Uns temes addictius (ben triat el títol de l'àlbum), enganxosos i que no pots treure-te'ls del cap . Una clara diferenciació dels seus dos predecessors, una fórmula modificada i un objectiu comú: l'èxit i reconeixement internacional.

Després del so d'un encenedor encenent-se, arrenquen amb "Dynamite". La tònica pel que fa a la durada és clara: El just per arribar i enganxar. Ni un minut més. Així superant els 3 minuts tot el tracklist dóna compte d'això. Ritmes amb les guitarres i les bateries molt pesats, molt metall lent de moure el cap fins trencar-se el coll i una tornada que s'adhereixi al cervell amb força.

El primer single "Drop Dead Cynical" segueix també la estel·la però amb ritmes una mica més "ballables". Les bateries de Morten Lowe Sørensen persegueixen aquest complicat i tècnic objectiu al costat del baix de Johan Andreassen. Potser no es portin el gran protagonisme dins de la banda, però les seves aportacions són clau per a l'èxit. Segon tema, segon gardela gravada a foc al cervell.

"Trinity" és el tercer tall amb el que juguen amb la lletra. Aquesta trinitat que no ens queda clar si parlen de Déu, d'algun poder salvador, o de la mateixa banda tricèfala, vocalment parlant. Observem que Liz arrenca un protagonisme vocal a l'una que m'ha donat la sensació que els screams d'Henrik també li guanyen la partida a les rèpliques a la bonica vocalista davant del carismàtic Jake E. En qualsevol cas estem davant Amaranthe: Tres vocalistes antagònics que doten de color i varietat cada composició per arribar des del punt més comercial fins al death metalero més extrem.

Donant nom a la feina arriba "Massive Addictive". Amb uns tocs de teclats gairebé tecnos que contrasten amb la pesadesa i la contundència de la guitarra. De tot s'encarrega Olof Mörck de nou. Ànima compositiva de la banda dotant d'un altre tipus de contrast a part del vocals al so del grup i és aquest desequilibri entre l'electrònica i el metall més pesat; una altra de les claus de l'merescut èxit del grup. He de reconèixer que si fins al moment he parlat de temes enganxosos i que es graven al cervell, ja que aquesta quarta pista mereix el nom: És completament addictiva fins a punts gairebé malaltissos! Genial.

Sobre aquestes línies, podem observar el videoclip d'un altre single anomenat "Digital World". La banda intenta abastar el màxim nombre de paràmetres possibles per captar fans de tot tipus. Així doncs sota la premissa d'aconseguir sempre tornades que entrin ràpid i fàcil, la banda combina en aquesta ocasió ritmes gairebé disc amb guturals, electrònica i metall pesat. Difícil barreja. Per això Amaranthe s'està convertint en un fenónmeno mundial: perquè ho fan de manera brillant.

"Amaranthine" va ser la primera balada de la banda i crec que acabarà sent LA balada de la banda. A "True" trobem un altre tema lent de brillant execució, però queda lluny del gran èxit que van aconseguir amb la primera. No deixa per això de valer la pena el tema i s'agraeix sempre una balada interpretada en plena essència per la carismàtica vocalista.

Donant pas a la segona part de l'àlbum arriba "Unreal", on fins i tot les guitarres semblen cobrar aquesta vida tecnològica i on la melodia de teclat és essència vital. Les bateries tornen a merèixer menció a part i especial, ja que ens trobem davant d'una qualitat altíssima interpretativa i compositiva de tota la secció rítmica.

No només amb "True" trobem un tema més lent sinó que ens obsequien amb una balada més suau com és "Over And Done". Aquesta vegada el sentiment que transmet a les veus principalment Jake E. la posa en un lloc privilegiat apropant molt més a l'esmentada del seu primer treball. Si bé "True" ofereix fins i tot malgrat tot guitarres guerreres, no és fins a meitat del tema que es torna elèctric i li ofereixen el toc de balada de metall, que sempre ha caracteritzat a totes i cadascuna de les bandes: Balades que es tornen himnes. La veritat és que sense arribar, pel meu gust, al nivell de Amaranthine, la veritat és que vaig trobar a faltar un tema així en l'anterior treball i mereix el meu aplaudiment.

Temes més potents per finalitzar amb major protagonisme d'Henrik com "Danger Zone" o més ràpids, aproximant-se a alguns dels anteriors treballs, com "Skyline" o "An Ordinary Abnormaliy".

Finalitza el treball en si amb el tall "Exhale". Mig temps amb molts canvis de ritme, intensitat i una tornada de nou d'aquells que podria sonar tant en una cançó més "popi" com en aquest cas en un tema metalero en tota regla aconseguint de nou aquesta addicció i aquesta barreja que els ha catapultat i amb raó a donar gires mundials exitoses.

Com a regal, ens tornen a oferir amb moltíssim gust dos temes acústics reinventant a si mateixos com són "Trinity" i "True". He de reconèixer que com a músics mereixen el meu reconeixement perquè es versionen a si mateixos amb classe i un bon fer remarcable. Difícil en aquesta part més acústica incloure Henrik, però la part vocal de Liz i Jake és preciosa.

Així doncs, a manera de conclusió, la banda ha intentat desmarcar d'anteriors clixés creats amb els seus treballs precedents sense perdre l'essència i resultant igualment enganxosos de cara al públic i sota el meu punt de vista ho han aconseguit. Per tant li atorgo molt mèrit a aquest llançament que a més ha aconseguit captivar de nou i deixar-me completament satisfet amb ell.

Víc Salda
25/11/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.