Third Dimension - Where Dragon Lies... (2014)
 |
Power Metal
Duque Music
2014
Temes
1. Intro
2. Ray of Light
3. Tree of Life
4. Insane
5. Darkest Paradise
6. I Am the Gun
7. The Color of the Sign
8. Revelations
9. The Edge of the Sword
10. Welcome Too
Formació
Veu: Miguel Ángel
Guitarra: Sergio Vasco
Guitarra: Jorge Baeza
Baix:Jose
Bateria: Javier "Quentin"
Crítica
Els madrilenys de Third Dimensió ens deixaven el passat mes de desembre amb el que seria el seu primer treball de llarga durada després del seu últim EP que vam poder escoltar en 2011.
Des del EP al disc trobem temes en comú dels que cal destacar la millora que s'han realitzat tant en qualitat de so com en els arranjaments, deixant un resultat òptim i amb moltes expectatives per veure com porten al directe aquests.
Després de la Intro en què escoltem el motiu principal de la cançó que el segueix, amb el toc orquestral que li dóna grandesa a aquest àlbum, arriba "Ray of light" tema del qual podria estar parlant durant molt de temps atès que és terrible en tots seus aspectes, deixant-me sense paraules la força i la potència al més pur estil power melòdic que no dóna treva a l'avorriment al llarg dels 10 talls que podem trobar. Ray of light té tot tipus de moments en què cal destacar el gir que fa a la velocitat per tornar a la càrrega, sens dubte, si hagués de donar una nota a aquest seria octubre 1.
"Tree of Light", cançó escollida per a la gravació del videoclip, és la següent en sonar, en la qual cal destacar la complexitat de les guitarres, en concret la de Sergio ja que si t'atures a escoltar és sorprenent veure que en tot moment està executant melodia sense treva.
Continuant amb "Insane" podem veure que en aquest treball hi ha moments per a tots els components ja que aquí podem destacar el sol de baix que es marca Jose.
Amb un registre molt més greu en la veu de Miquel Àngel que en temes anteriors, comença "Darkest Paradise", en el qual potser podem destacar per ser el tema més pausat, juntament amb "I am the Gun", tenint els seus moments puntuals d'increment en el tempo de la bateria juntament amb les guitarres. A més el primer d'aquests és el més fosc de tot el treball.
"The Colour of the Sign" és la següent pista en sonar en la qual cal destacar el nivell de la composició, en el qual trobem arranjaments de teclat, juntament amb una bateria que va fent molts canvis en el ritme. Però potser el punt més fort del tema és el desdoblament en terceres de les guitarres de Sergio i Jordi que desemboca en un cor molt tararejable que pot recordar a temes de Helloween. Es tracta d'un dels temes més complets de tot l'àlbum juntament amb Ray of Light.
Amb un redoblament de la bateria de Quentin dóna començament "Revelations" cançó que, com les altres deixa un sabor de boca al més pur power melòdic alemany de finals dels vuitanta i principi dels noranta tenint tornades molt potents i enganchadizos que fa tenir-los en ment durant molt de temps després d'haver-los escoltat.
Si alguna cosa és destacable en aquest treball és la veu aguda, però no és fins a "The edge of the Sword" el moment més vertiginós en la veu de Miquel Àngel deixant sense paraules el registre i el nivell vocal que mostra al llarg de tot el disc.
Per posar punt i final arriba "Welcome Too" donant per conclòs un àlbum dels que tenia ganes de trobar-me des de fa molt temps i del que sens dubte tindré en compte com a millor d'aquest 2015 per la seva tardana sortida al mercat de l'any anterior, deixant-me com coses a complir en aquest any que comença el poder veure'ls en directe ja que si són capaços de fer-ho de la mateixa manera que en estudi Third Dimension serà per a mi una banda chapeau.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!