Salduie - Imbolc (2014)
Folk / Power Metal
Autoproducido
2014
Temes
Íber
Imbolc
A Brindar
Pyrene
La Senda del Cierzo
Cutios
Devotio
Caelia
Numancia
Caído en Combate
Hidromiel
Formació
Veu, Whistles, Gaita: Nem Sebastián
Guturals, Veu: Diego Bernia
Whistles, Gaita, Dulzaina: David Serrano
Guitarra eléctrica i acústica, Bouzouki irlandés: Víctor Felipe
Baix: Juan Campayo
Teclats: Guillermo Royo
Bateria, Bodhran: Sergio Serrano
Crítica
Finalitza el any 2014 i tinc ja llest i ordenat en el meu cap tot el que ha esdevingut en els últims mesos. De sobte arriba de les mans d'aquests nois aragonesos dels que no havia sentit parlar massa, aquest àlbum anomenat Imbolc, de gènere folk que no és el meu favorit i resulta que després d'unes escoltes em trastoca tot el meu esquema mental, ja que es tracta del milloret que he escoltat nivell nacional en els anteriors 365 dies!
Així doncs, recapto informació d'aquesta jove banda aragonesa i m'adono que a part de la seva joventut, tenen una passió per la música i pel folk, que els converteixen en autèntics mestres malgrat la seva primerenca edat, ja que la banda data del 2010.
Quatre anys li ha donat a aquests nois per fer-se un lloc en primeríssima fila al folk metall d'aquest país i per adonar-se'n no cal més que un parell d'escoltes d'aquest treball anomenat Imbolc i que consta d'una qualitat innegable musicalment però també en detalls com en el mateix llibret i artwork. És en aquest on ens explica el perquè del terme Imbolc. "De l'irlandès "Im bolç", significa "al ventre" i és una de les festivitats més importants de la cultura celta. Celebració a la fertilitat i nova vida que floreix". Així doncs, tenim un motiu per al nom de l'àlbum i per descomptat, motiu de celebració, com veurem al llarg del disc en la seva temàtica, enterament ambientada.
No han deixat cap element a l'atzar, i així es demostra en el mateix nom del banda "Salduie", nom de la ciutat ibèrica situada a l'actual Saragossa allà pel segle III a.C.
El disc és altament recomanable no només a nivell musical, sinó també físic doncs com ja he comentat fan moltes referències i apunts a la cultura celta, explicant el perquè dels temes i servint-nos de base per ampliar els nostres coneixements a nivell general. De tot l'artwork i disseny s'ha encarregat Luis Hermosilla.
Pel que al musical es refereix, una introducció de suaus ritmes marcats i guitarra acústica ens transporta des del primer moment a uns temps llunyans amb ritmes que bé podrien encaixar en unes imatges d'abans, al voltant del foc reposant i esperant la batalla que ràpidament dóna començament al segon tema: Imbolc!
Ràpid doble bombo i treballada bateria la que porta Sergio Serrano i que dóna peu al primer crit gutural de Diego Bèrnia juntament amb la primera melodia del que per mi és un dels grans protagonistes de tot l'àlbum: David Serrano, que s'encarrega dels whistles, Gaites i Dolçaina, instruments que van alternant el seu protagonisme al llarg de cadascun dels temes. Concretament en el que ens ocupa, les gaites juguen un paper primordial.
Les veus netes, que són les principals al llarg del treball, són a càrrec de Nem Sebastià i sonen amb un timbre net, nítid amb connotacions molt agudes que arriben a recordar al mateix Jose Andrea i que és capaç de intensificar. De fons, encarregant també de veus netes i amb moltíssimes intervencions guturals, Diego Bèrnia dóna l'hora, dotant d'agressivitat el resultat final.
El tercer tall és "A Brindar". Tot el disc regeix per un so de guitarra dur, de greu afinació, de la qual s'encarrega Víctor Felipe. El tema completament festiu em recorda als orígens de Saurom amb aquests temes més de taverna. La lletra convida a curar les ferides amb alcohol després de la batalla i agafar forces per a la següent i la música mateixa et transporta i et crea aquestes imatges mentals sobre el que està succeint al llarg del tema. En aquest cas els vents predominants són de dolçaina (obra de l'David) ben articulats amb el teclat de fons, del qual s'encarrega Guillermo. És molt fàcil trobar-se a un mateix taral·lejant fins i tot cantant el tema pel carrer mentre passeges, en arribar a casa o mentre condueixes i és que és pura festa!
Gravat, mesclat i masteritzat als Theocide Studios per Lucas Toledo han aconseguit un so més que bo i sobretot tenint en compte que és un àlbum debut. "Pyrene", un dels temes més enganxosos segueix la fórmula d'una melodia en aquest cas whistles (els manegen tant David com el propi Nem), que va combinant amb una base rítmica dura i una guitarra amb agressiva distorsió. Certament impressionant el conjunt del qual no puc més que destacar els pulmons de la secció de vents i la majestuosa i exquisida combinació de veus netes i guturals.
Un dels primers temes que es van ficar a foc en el meu cap va ser aquest "La Senda del Cierzo" en què cal fer especial esment al cant. Impossible quadrar tantes síl·labes, amb aquest ritme i aquesta nitidesa. Em moro de ganes de veure en directe com executar vocalment aquest tema, ja que em sembla brillant i alhora perillós. Pausa a meitat del tall per dotar-lo d'una èpica guerrera i múltiples canvis de ritme que li confereixen aquest aire místic. El que s'ha dit: dels meus favorits.
Val a dir que des del primer fins a l'últim músic són multinstrumentistas i amants descobridors de sons d'instruments més arcaics amb la innovació de combinar-los amb sons actuals del metall més fosc i alhora festiu. I així ja que "Cutios" ofereix doncs en aquesta línia un respir instrumental a meitat del disc.
Fem un salt fins a "Devotio", una altra mostra més de com combinar els elements musicals de segles i segles enrere de música amb la feresa del metall actual. Guitarres acústiques prenen presència i ens deixen moments de lluïment per a tots i cada un, demostrant també Joan Campayo, que per bregar amb la música de Salduie, cal talent; talent que posseeixen!
Ràpid salt al passat amb "Caelia", ja ens trobem amb sons de guitarra acústica que guien el tema juntament amb instruments com els whistles, Bodhran i algun més que se m'ha d'escapar. Tema que baixa de revolucions la batalla que lliuren i que ens transporta a un altre temps per seguir amb la guerra de folk metall que ens ofereixen.
"Numància" va ser el single que van presentar amb un cor "numantí" i es converteix en un altre dels temes punyents de l'àlbum que se'ns clava en el més profund del nostre interior. Ràpides estrofes, amb una bateria de doble bombo remarcable pels seus jocs rítmics i una tornada que és capaç de ficar-te en ple setge de la ciutat per mesos i anys. Un cop més, lletres històriques que a part de encantar i fer-nos passar una bona estona, ens serveixen de cultura general. Cors remarcables especialment en aquest tema, però que són cuidats i mimats al llarg de tota la publicació.
Ens acostem al final amb "Caído en Combate", un altre tema que ens deixa a les portes del final amb una considerable baixada de tempo i amb l'innegable protagonisme de nou dels whistles (flauta dolça a les meves orelles) i que lentament ens desemboca a "Hidromiel", tema que a manera de bonus track ens acomiada d'aquests joves aragonesos.
"Hidromiel" és un tema de molt fàcil escolta que ha comptat amb la col·laboració de Gabriel Alfranca (ex-membre de la banda) a l'acordió i del propi Lucas Toledo a la veu i també de imagino, la resta de membres aportant el seu granet de sorra vocal. Melodia festiva on les faig amb una tornada enganxosa i que no es pot treure de sobre un, mentre brinda amb una gerra de cervesa ... això .... de hidromel!
Grandíssima sorpresa i molt positiva la d'aquests nois i em moro de ganes de veure'ls en directe perquè té tota la pinta d'espectacle musical d'una banda i d'esdeveniment festiu com pocs per un altre!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!