Guadaña - Deryaz (2014)
 |
Heavy Metal
The Fish Factory
2014
Temes
1. Deryaz I: Partida
2. La Suerte
3. Rencor
4. Yo Soy La Ley
5. Promesas Incumplidas
6. Deryaz II: Adrenalina
7. Más Allá
8. Algo por lo que Luchar
9. Largo Camino
10. Como Hermanos
11. Deryaz III: Regreso
Formació
Veu: Salvador Sánchez (Salva)
Veu: Gloria Romero (Glory)
Guitarra: Jacob García
Baix: Ramón Gaviño
Bateria: Pablo Casas
Crítica
Segon disc d'aquesta banda andalusa de heavy metal clàssic composta majoritàriament per ex-membres de Huma. En aquesta ocasió, han intensificat el seu so amb un disc conceptual de grandíssima qualitat en el seu conjunt.
Les veus se les reparteixen Glòria Romero i Salvador Sánchez. Glòria absorbeix tot el protagonisme i emergeix en aquest disc com un referent femení a nivell vocal (si és que no ho havia aconseguit ja). És ressenyable la contribució de Jacob García a la guitarra, amb uns solos molt ben triats, i una molt bona producció a càrrec de Javier Rondán, amb qui ja van gravar el seu primer CD.
El disc comença amb "Un viaje anhelando la libertad", cançó amb gran força i acompanyada en tot moment per una base electrònica.
Els següents temes contenen riffs enganxosos, bons tornades i bons arranjaments, encara que aquests últims ja no són electrònics com els anteriorment esmentats. D'acord avancem en el disc, cada vegada és més evident que Dalla ha perdut la seva etiqueta de clàssic per endinsar-se en gèneres més actuals.
El quart tema "Yo Soy La Ley" és dels més crus i recomanables, amb un missatge rotund que acompanya l'actual situació de corrupció que vivim.
"Promesas Incumplidas" i "Más Allá" són les cançons més speed del disc. Ambdues són autèntics llançaments i tenen una línia més clàssica que la resta del disc, amb fragments més propers al trash metal.
En el sisè lloc ens trobem la segona part de Deryaz, "Adrenalina", on la banda recupera les bases electròniques del primer tema com a nexe entre les dues cançons.
"Algo por lo que Luchar" trenca amb la línia més trallera del disc, i ens rebel·la a Glòria en un gran treball vocal. És una balada de molt sentiment.
"Como Hermanos" és una altra de les cançons destacables d'aquest segon treball de la banda. És, possiblement, el tema amb una línia més clàssica, amb alguns bridges que recorden al country.
Finalment arriba la tercera part de Deryaz, "Regreso". Aquí la banda recupera per última vegada els sons més crus i electrònics.
Sens dubte, es tracta d'un disc addictiu que enganxa a cada escolta. La pega és que, com a disc conceptual, es queda una mica coix. La cançó de Deryaz partida en tres parts és fàcil d'encaixar, però la resta del disc sembla que vagi per una altra banda. Tot i això, el LP és un pas endavant en una de les bandes que criden a ser referent del metall nacional en els propers anys.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!