Moonshide - Everlasting (2015)
 |
Temes
1. Everlasting
2. Hidden
3. Chains of Agony
4. The Runaway
5. Turn
6. Helpless Wretch
7. Better Days
8. Black and White
9. Meltdown
Formació
Veu: Mireia Cuesta
Guitarra: Luis del Canto
Guitarra: Jordi Palacios
Baix: Daniel Barros
Bateria: Alberto del Canto
Crítica
Moltes vegades, el metall encapçalat per veus femenines es veu estancat en paràmetres fixos inamovibles que dificulten constantment la capacitat d'innovar en un gènere que, en incomptables ocasions, es veu relegat a una distinció fixa com és l'adjectiu "simfònic". Massa vegades, semblant immobilitat redueix fins a límits insospitats l'interès que puguin generar noves bandes que s'assemblen a nivell astral les unes de les altres.
En aquesta ocasió, però, anem a indagar en aquest grup català que és Moonshide, exponents d'una vessant progressiva del metall que combina elements propis del susdit gènere simfònic però, al seu torn, dotats d'incomptables variants rítmiques i moviments "djenteros" que eleven les composicions a un nivell superior de les que poques inspiracions poden arribar a presumir.
Everlasting, primer llarga durada de la banda, s'exposa al públic la capacitat que té quintet de sorprendre un oient que es veurà irrevocablement llançat a un abisme de teatralitat i contratemps elevats al màxim exponent. Durant les nou cançons que conformen aquest el seu primer disc, Moonshide aconsegueixen sorprendre indagant en un estil que aconsegueixen fer-se propi, combinant elements aparentment inconnexos, combinant l'agressivitat musical amb les potents veus de Mireia Costa, excel·lent en totes les facetes del cas que ens ocupa .
No estem parlant en cap moment d'un disc "fàcil". No podem afirmar en cap moment que els músics vagin al gra ni que les estructures de les cançons pretenguin ser recordades a l'instant. L'àlbum requereix de diverses escoltes per poder comprendre tot el que passa a les, algunes més complexes que senzilles, línies dels talls que Moonside ens proposen. Des de la cançó que dóna nom al LP podem veure les directrius que prenen les cançons dels catalans i, torno a subratllar, la capacitat que tenen aquests músics de dotar d'un sentit diferent a les seves composicions: no són poques les vegades que l'oient es veu sorprès pels girs sobtats en l'aparent fluïdesa dels temes, que es transformen en un obrir i tancar d'ulls i es converteixen en alguna cosa inimaginable en un començament.
Menció especial al single de Everlasting, Chains of Agony (dóna gust que formacions emergents concorren semblants videoclips i formes de promocionar la banda), que aconsegueix, al meu parer, reunir tots els elements que conformen l'àlbum per crear una cançó sorprenent i enganxosa a parts iguals. I remarco el de enganxós, doncs, si bé, les cançons prenen girs inesperats i complexos en certs moments, la veritat és que les tornades de les cançons contenen, tal com he comentat anteriorment, una teatralitat, majestuositat i força molt ben aconseguides.
Com a punt d'inflexió en el llarga durada i com a forma de tancar d'una manera magnífica aquest treball, Meltdown ens convida a prendre un viatge de 10 minuts per diferents passatges que combinen l'anteriorment citat i que, de manera molt orgànica, aconsegueixen enllaçar les unes amb les altres per donar com a resultat un tema que posa punt i final a un disc sorprenent, innovador i, per sobre de tot, molt bo. Si us dic que aquest últim tema és del millor que he escoltat últimament, no us exagero, de debò.
Amb una producció molt a l'altura de la música que representa, Moonshide aconsegueixen, en aquest la seva prova de foc davant el públic, aprovar d'una manera digníssima el que és el punt de partida d'una trajectòria que, m'atreveixo a dir, promet molt . La qualitat que atresoren els músics és innegable i les melodies, estructures i emocions que susciten les seves cançons són brillants.
En una escena més que saturada convenen formacions que pretenguin trencar les barreres musicals que l'habitual imposa dia rere dia. I Moonshide són un exemple més de la qualitat que atresora aquesta nova ornada de grups que busquen constantment la innovació i l'evolució musical.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
