SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Crownless - Dark Evolution (2011)

Crownless - Dark Evolution
Crownless logo
España

Dark Evolution

Power / Symphonic / Gothic Metal
Autoproducido
2011


Temes

1.- Lost Inside
2.- Dark Embrace
3.- Ravens In The Storm
4.- Omen
5.- Fading Dreams
6.- Ataraxia
7.- Silent Tears
8.- Thorns
9.- Freak Garden
10-Mirrors

Formació

Veus: Vanessa 'Nane' Ramirez
Guitarra: Jorge Escudero
Bateria: Pablo 'Tato' Bazan
Baix i veus:Sergio 'Keko' Mena
Teclats: Pablo Sanchez

Crítica

El primer que he de dir en escoltar el llançament, és ja un tòpic, però que per desgràcia encara s'utilitza. Treballs com aquest, espero que facin caure la frase en desús però el llançament sembla europeu, amb un so espectacular, treballadíssim, i una producció que com a resultat s'obté aquest tros de disc.

Crownless, banda madrilenya nascuda l'any 2006, té un so molt fosc, molt greu, amb influències de tot tipus: Des progressiu, death melòdic fins tocs power.

La banda ha plasmat en en aquest disc la seva evolució, que com ells han adjectivat, ha estat fosca, convertint-se en un dels millors llançaments del 2011, i parlo a nivell europeu, tant a nivell compositiu com a nivell interpretatiu.

La banda no ha descuidat cap detall, des d'una web molt elaborada on pots sentir com sona la banda o descobrir la seva història passant per un artwork del booklet realment brillant i comptant amb col · laboracions de la talla de Matts Levén (amb un currículum impressionant passant per Yngwie Malsmteen, Therion, At Vance o fins i tot en la gira 2010 amb els francesos Adagio) entre altres, que ja anirem desgranant.

El disc s'obre amb un tema molt fosc Lost Inside, on descobrim principalment, un guitarres molt fosques i greus però amb un so de la distorsió molt càlid, una bateria potent, un baix que realment sona i enriqueix el resultat i molts arranjaments de so, que li donen brillantor al resultat. La veu de Nane, contrasta dolçor amb foscor, cant i lament. La banda utilitza, més que com cors o rèpliques a Sergio Mena, baixista, com a segona veu, que cobra molt protagonisme, realçant el contrast en els temes de la banda.

És un primer llançament que necessita de moltes escoltes per descobrir multitud d'arranjaments, a nivell vocal, ia nivell de cada un dels instruments. És meritori i digne de lloar el aconseguir aquest resultat, que una banda que soni rodona, a una, i que es pugui desgranar cadascun dels instruments, amb la suficient atenció, paciència i agudesa auditiva, des de la melodia del baix, fins als cors i segones i terceres veus que es colen totes a una.

El segon tema, Dark Embrace és un tema molt més clàssic, amb una melodia de teclat, acompanyada per guitarres i pogués estar present en un àlbum purament de metall més clàssic o més power. Obre la veu de Sergio, sense gutural que contrasta amb la de Nane que pren el relleu, aquest cop amb un registre molt més líric, que m'ha sorprès, ja que dóna mostres de tenir múltiples estils i tècniques vocals, que donen encara més riquesa a l' resultat final que tenim el plaer d'escoltar. També d'un tall més clàssic, o almenys menys fosc és fadding Dreams.

El disc per això, no pot ser definit com de metall clàssic ni power, malgrat contenter reminiscències com hem vist, així Ravens in the Storm, obre de nou molt fosc, amb una bateria amb ritme pesat, una guitarra fosca i constant, i una fina melodia de piano, molt malenconiosa. Una lleugera variació es convertirà en la tornada. El tema segueix endavant amb suavitat, foscor i tot i ser protagonista la veu de Nane, compta amb suport per part de Sergio com ja hem comentat al llarg de tot el disc. En Omen, la banda mima encara més la combinació de veus i contrastos vocals amb la col · laboració de Raúl Conill de Cripta, que obre el tema amb un registre diferent al de Sergio, contrastant aquesta vegada amb la part lírica de Nane, en un tema amb múltiples frases musicals, on es dóna una lliçó d'estils de cant i de varietat per part de la vocalista. El reflex és d'anar a cercar qui s'encarrega de les col · laboracions femenines a la part vocal, que com us he dit, no hi ha en aquest tema.

Uns dels meus temes favorits d'aquest llançament és Ataraxia. Un tema on queden clares influències d'estils més durs, ja que és un tema que obre molt veloç, amb uns teclats molt marcats, el qual després d'un respir ofert per una Nane esplèndida, ens dóna pas a una part amb guturals, que acaben de fer el contrast vocal al qual ens sotmet el disc, total, intervenint també Sergio de nou, amb veu neta.

Després de la tempesta arriba la calma amb una balada realment emotiva Silent Tears que ens estova el cor heavy; tema sense bateria, íntegrament amb piano i teclats i raig de veu de la principal protagonista vocal. Però realment la calma finalitza i dóna lloc a un altre dels temes del LP que mereix una menció especial, per la seva qualitat i per la importància i resultat de la col · laboració per part de Matts Levén. Es tracta de Thorns, cançó de so duríssim, especialment de les guitarres de Jorge Escudero, veloç i amb novament contrastos a càrrec dels vocalistes de la banda i d'una destral com aquest rodamón suec, que recorda gent de la qualitat de Masterplan , pel que fa al resultat sonor.

Freak Garden té la difícil tasca, de servir de passarel · la entre el gran tema comentat i la gran aposta de la banda en aquest disc, com és Mirrors. Ho fa amb un mig temps, agressiu, amb cants i repliques per part d'una Nane un cabell més agressiva i guturals de Sergio. Crownless demostren aconseguir una maduresa musical que per res destil · la un primer disc a l'ús.

I així vam passar al tancament amb l'obra de més de tretze minuts Mirrors, en la qual compten amb la col · laboració de Raven Bush (Syd Arthur) als violins i el discurs de l'activista del medi ambient, (Severn Cullis-Suzuki).

El tema dóna moltes voltes i és d'una composició ambiciosa, com moltes "operes" del gènere. Parts més lentes cantades per Sergio, donen pas a frases més intenses interpretades per Nane, i viceversa. Crownless ofereix una classe magistral de repertori i registres en aquest final d'àlbum sublim, amb cants guturals, com no podria ser d'altra manera també, i un so fosc però amb riffs més clàssics, velocitat de bateria contra ritmes pesats o fins i tot pauses amb melodia de teclat per part de Pablo Sánchez, i sense més, un resum de tot el que ha mostrat Crownless en aquest fantàstic àlbum debut, digne d'una banda consagrada i gran.

Li auguro, si el directe és la meitat del que ofereix l'àlbum un gran futur immediat i no només a nivell nacional. Almenys, aquest treball mereix que corrin aquesta sort, per la seva dedicació, treball i talent.

Víc Salda
14/02/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.