SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Ensiferum - One Man Army (2015)

Ensiferum - One Man Army
Ensiferum logo
Finlandia

One Man Army

Folk / Viking Metal
Metal Blade Records
2015


Temes

1. March of War
2. Axe of Judgement
3. Heathen Horde
4. One Man Army
5. Burden of the Fallen
6. Warrior Without a War
7. Cry For the Earth Bounds
8. Two of Spades
Heathen Throne part III:
9. My Ancestors’ Blood
10. Descendants, Defiance, Domination
11. Neito Pohjolan

Formació

Guitarres i veus netes: Markus Toivonen
Cors i teclats: Emmi Silvennoinen
Veus netes i baix: Sami Hinkka
Bateria: Janne Parviainen
Guitarres i veus (harsh): Petri Lindroos

Crítica

Por i poques esperances havien en un àlbum que té com predecessor un dels més fluixos de la seva carrera, estem parlant del cas de la mítica banda finlandesa de Viking / Folk Metal, Ensiferum. Després de treure fa uns anys el seu àlbum "Unsung Heroes", el qual va ser molt fluix en comparació al que Ensiferum ens té acostumats. Doncs bé després d'aquest un es replanteja si seguiran el mateix camí o intentessin tornar a les seves arrels, les quals segueixen sent corejades avui dia. A dos dies del seu debut "One Man Army" està quallant molt millor del que s'esperava entre el públic, van començar amb el single / videoclip el qual quedava lluny del que s'esperava, però dia a dia des de Spotify s'han anat penjant tema per tema i la veritat és que podem catalogar el seu single "One Man Army", com un single res més; aquest no reflecteix ni de bon tros la dinàmica de l'àlbum.

"One Man Army" comença amb una intro d'èpica i típica de batalla a la qual ens tenen acostumats, no deixa de ser més d'allò més, però fa que el tema que obre el disc entre perfecte, com si res. "March of War" que va a poc a poc a més fins deixar-nos caure al precipici de "Axe of Judgment". Dic precipici perquè el cd comença amb caiguda lliure amb uns ritmes extraordinaris, que de ben segur que rebentessin més d'un timpà i més veient que torna el Ensiferum que a la majoria ens agrada, no deixa de ser diferent però pot arribar a un nivell entre from Afar i Victory Songs. El que més m'ha sorprès "Axe of Judgement" la contundència amb la que ens fa entrar de ple en el món de batalles i èpica per tot arreu, i sense esperar més una delícia per a molts ... un break contundent que us farà bellugar de valent les cabelleres. Com sempre també un molt bon joc de veus guturals i corals que afegirà èpica per tot arreu.

El següent tema va ser el següent a descobrir després de "One Man Army", "Heathen Horde" un tema que d'entrada em va recordar molt per nom i inici a "Heathen Throne", tema més lent però no menys èpic que a primera vista no entra del tot bé, però que a cada vegada que ho he anat escoltant m'ha agradat més i més. I com no una de les dinàmiques d'aquest disc la barreja de veus corals amb les veus guturals de Petri, i com en el cas d'aquesta i alguna més algun passatge èpic amb veus que fan de narrador.

Com no arribem al tema que tots ja haureu escoltat fins a la sacietat, el tema que dóna nom a l'àlbum, el qual em recorda molt al que venien fent en el From Afar, iq en fragments pot recordar una mica als ja desapareguts Norther. Com he dit abans és el que coneixem com single, bastant monòton i on bàsicament es dóna a provar un pessic de la temàtica i ritmes que poden predominar en l'àlbum.

Després d'un inici apoteòsic, arriba un passatge acústic de Ensiferum, "Burden of the Fallin", el qual m'arriba a recordar una cançó de bressol, però que no ens enganyem serveix d'introducció per al següent, "Warrior Without a War", 1 tema que comença potent i contundent on no passés desapercebuda la bateria augmentant cada vegada més el ritme i èpica de la cançó i que a mesura que va transcorrent el tema, trobada

fragments que poden arribar a recordar-me a "Victory Songs", però clar no deixa de ser un altre Ensiferum diferent i sembla que recuperat després de la seva anterior àlbum.

I va arribar el tema lent de l'àlbum on els cors de s'apoderen del tot, "Cry For the Earth Bounds", un tema molt canviant amb diferents passatges, i entre ells un que predomina l'acústica al costat d'una dolça veu. És un tema que per a mi actua com a canvi de temàtica en el disc, el qual es torna en la seva part restant una mica més festiu com veurem a continuació.

I arribo per a mi el tema Random d'Ensiferum, on deixen anar tota la seva bogeria plasmada en un tema festiu amb tocs molt discotequers dels 80. "Two of Spades", tema que em recorda "Rasputin" de Turisas i amb el qual sol pots beure, ballar i ballar sense parar. El millor és la part discotequera en la qual me'ls imagino ballant tots al ritme enmig d'una pista de discoteca. Un tema que entra com si res i que quan canvia a discotequer pot deixar a més d'un boqui obert. I em pregunto jo: ¿Què han fumat quan han fet aquest tema? El tema és enganxós i bo però només està a l'abast de ments privilegiades i boges.

"My Ancestor s Blood" és un tema que no aporta molt pel que fa al conjunt de l'àlbum, és un tema monòton que només farà més llarga la delícia d'aquest àlbum. Un tema contundent però molt similar als ja escoltats, combinació de cors i guturals afegint temàtica èpica i contundent.

Com penúltim tema, que al meu entendre actua més com a tancament de l'àlbum, cosa que no podia faltar en un disc de Ensiferum, un tema que sobrepassa els 10 minuts, "Descendants, Defiance, Dom". Un tema molt canviant que va agafant matisos diferents, en general més instrumental que una altra cosa, amb un passatge lent que deixa pas a una de les últimes parts contundents del disc, donant pas a cors èpics acompanyats de ritmes ràpids i que conté un fragment que em per les veus i ritme em va recordar molt a Týr, però sense deixar d'allunyar molt del que és Ensiferum.

I per acabar el disc "Neito Pohjolan", el qual al meu entendre hauria d'haver actuat més com "Bonus Track", perquè és un tema totalment diferent a tot el escoltat ja, un tema cantat en finès i que no aporta gran cosa.

En general un disc que m'ha sorprès molt i crec que sorprendrà a més d'un que de ben segur estava cagat després d'escoltar "Unsung Heroes".

Xavi Pascual
18/02/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.