Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Parte I

Progressive Metal
Autoproducido
2015

Temes

A través de las luces boreales
Lenguadeplata
Ecos del adiós
Porvenir
Ojos tristes
La guillotina de plata
La muñeca de trapo
Destierro
Traición
El puente a las estrellas

Formació

Bateria: Juan Palacios
Guitarres: Alan Cueto
Baix: Adrián Martín
Teclats: Edu Ortiz

Veus: David Requejado
Veus: Zeta
Veus: Zuberoa Aznárez
Veus: Rita Jiménez
Veus: Raquel Sánchez
Veus: Martí Döria
Veus: Javier Arias
Veus: Ronnie Romero
Veus: Ángel Belinchón
Veus: Carlos Sáiz
Veus: Ramón Lage
Veus: Nacho Ruiz
Veus: Víctor Hernández

Solos: FJ Nula
Solos: Carlos Álvarez
Solos: Pablo García
Solos: Javi Díez

Alborea és una òpera metal, obra del bateria Juan Palacios, conegut pel seu treball en Perfect Smile.

És impossible parlar d'Opera Metal i que no vinguin al cap Avantasia, com a exemple més clar d'èxit dins del gènere. Encara que a aquesta li van seguir altres com Aina - Days Of Rising Doom, amb membres de Heaven's Gate, la molt més progressiva Genius o ja a nivell nacional, la qual marca el llistó, és Llegado de una Tragedia, obra amb la qual comparteix diversos protagonistes la que ens ocupa.

Alborea compta amb una formació estable a la qual s'inclou també al guitarra de Divino Disturbo, Alan Cueto i Adrián Martín, també conegut per la seva faceta al baix dels Perfect Smile.

L'obra és un treball molt elaborat i molt progressiu, el que significa a priori que no sempre entra a la primera escolta, però amb composicions com aquesta i tots els matisos que alberga, hi ha un disc per gaudir molt, molt de temps, abans d'oferir aspecte de tenir la sensació d'escoltar el mateix una altra vegada sense trobar nous matisos, o desgranar la història basada en "La Matèria Fosca", de Phillip Pullman.

L'àlbum, que porta molts anys composat, és el primer d'una trilogia que tindrà la difícil meta de superar aquesta presentació que obre de manera molt èpica amb un text narrat per "Pepe Mediavilla", conegut més aviat per la seva faceta de doblador de Gandalf en el senyor dels anells, entre d'altres papers.

El primer tema ha estat el single "Lenguadeplata" que interpreten David Requejado (enviat dels somnis) compartint protagonisme amb Zeta que interpreta la veu de la consciència. Així el vocalista de Mägo i el de Perfect Smile es marquen un duet bastant potent vocalment. Ens trobem també amb molts arranjaments orquestrals en aquesta història que narra el somni en què es veu immers la protagonista de la història, Lyra.

Seguim endavant en el que és aquesta creació amb "Ecos del Adiós". En aquesta ocasió, els intèrprets són el segrestador de Nens i Roger, nen segrestat amic de Lyra. Ambdues interpretacions són a càrrec de Víctor Hernández (Orion Child) i de Nacho Ruiz (Santelmo). El tema compta amb unes guitarres molt protagonistes en què Alan es llueix amb el riff principal, barrejat amb canvis de ritme i de tempo i una tornada molt enganxosa. Col·laboren també en el solo de guitarra Carlos Álvarez de Dry River i en els de teclats, Eduardo Ortiz de Perfect Smile que juga amb el baix protagonista d'Adrián. Intervenen també cors èpics en el que és el segrest de nens d'aquesta trama i li confereixen una atmosfera trepidant.

Múltiples personatges els que hi intervenen i ràpid canvi dins de la trama argumental. Així a "Porvenir", la història narra des de l'adopció fins a la fugida de la protagonista Lyra, i la seva trobada amb el líder gitano, John Faa, que li confereix el secret de l'existència d'un estrany aparell que endevina coses: Un aletiómetro. De la interpretació s'encarreguen Zuberoa Aznárez de Diabulus in Música i Carlos Sáiz de Judes Resurrection. Novament l'essència progressiva brilla en la composició i fins i tot li confereix algun aire oriental a la musicalitat en la qual intervé la col·laboració en el solo de teclat, Javi Díez de Mägo d'Oz.

"Ojos Tristes" és la balada del temps on es narra el rescat dels nens amb l'ajuda d'unes bruixes. Intervenen Raquel Sánchez de Divino Disturbo i Martí Dória de la banda de homònim nom: Döria. La musicalitat semi-lírica que transmet Raquel conjunta amb la càlida veu de Martí en una balada senzillament que eriça la pell. Destil·la sensibilitat per tot arreu i enlluerna l'oient davant la combinació del duet.

El disc avança ja inexorablement fins al seu final amb "Destierro", part de la història en què es recomana la contractació d'ós cuirassat per alliberar els nens. Certament la màgia i la ficció són amos de la trama fins a punts insospitats, mentre que musicalment ens trobem de nou a Lyra (Zuberoa) que conversa amb un mestre vocal com és Ronnie Romero. Dins dels solos, ens trobem amb la col·laboració estel·lar també de FJ.Nula d'Opera Magna. Moltíssima força en el tema, molt progressiu, amb gran protagonisme del baix i en el qual si no prestes atenció, Ronnie potser eclipsa les bateries i guitarres que realitzen un treball espectacular combinant riffs i ritme.

Avancem ja cap al final amb "La guillotina de Plata" que compta amb una primera escena anomenada "La muñeca de trapo". Una part instrumental que ens deixa a la imaginació un lloc per imaginar l'alliberament dels nens, que eren segrestats per separar les seves ànimes dels seus cossos, ens dóna pas al tema interpretat de nou per Ronnie, al costat de Zuberoa i un altre col·laborador en la figura d'Ángel Belinchón de Dry River. Dins del gran elenc de col·laboracions, Pablo García de Warcry s'encarrega del solo del tema. Dins d'un àlbum progressiu com aquest destaquen tots i cadascun dels instruments com poden ser les guitarres, el baix i la bateria, s'erigeixen en un triumvirat que combina a la perfecció, amagat després el protagonisme vocal però desgranant no poca virtuositat i complexitat.

La segona escena anomenada "Traición" és el tema més ràpid del disc amb un riff que bé mereix menció. Lyra aquesta vegada s'enfronta a duet amb Asriel, interpretat de manera magistral per Ramón Lage. El que va ser vocalista d'Avalanch demostra diferents timbres vocals i té un protagonisme amb una sensibilitat especial en la seva duet vocal amb Zuberoa. La veritat és que l'obra ens permet escoltar diferents duets vocals més que destacables i li atorguen un atractiu especial que val la pena no deixar-lo escapar.

El final de la complexa trama de la separació dels mons arriba amb l'epíleg del treball en el tema "El puente a las estrellas", interpretat de nou per Rita Jiménez i Ramón Lage. Curt epíleg que ens deixa amb ganes de més i mcuho interès tant en les noves parts restants, com d'aconseguir donar estabilitat a una formació que en directe pot donar molt que parlar.

Víc Salda
03/03/2015

Arxiu de
novetats