SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Legion + Endgame Zorrozako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Quaoar - Dreamers. Dreaming (2015)

Quaoar - Dreamers. Dreaming
Quaoar logo
España

Dreamers. Dreaming

Groove Metal Urbano
Autoproducido
2015


Temes

1.Tough Guy 05:05
2.A Big Hole 06:58
3.Go to Momo 08:06
4.Fable 02:37
5.Goodbye 07:37
6.Childish True Love 04:58
7.Chatterbox 06:37
8.The Man Drained of All 08:55
9.Mystically Falling 07:17
10.Home 09:37

Formació

Veu: Iñigo
Guitarres: Josu
Guitarres: Hugo
Baix: Aitor
Bateria: Bjorn

Crítica

Després de deixar enrere les influències "Opethianas", Quaoar tornen amb la seva ja tercer llançament, un llançament ple de contrastos, on el rock sense límits ni horitzons caracteritza les melodies que ens trobem en aquest "Dreamers. Dreaming ", el nou treball dels bascos. Un nou treball, sens dubte, que marca un punt ia part en la trajectòria d'una banda que segueix en camí ascendent sense que res sembli que els pugui aturar.

Innovar en un gènere tan gastat com el Stooner no és, per a res, tasca fàcil, però no obstant això Quaoar ha sabut entremesclar el característic del so americà amb elements progressius que fan de l'escolta un plaer per les orelles. On el típic i el predominant abunda, hi ha gent que encara sap destacar per sobre d'altres. I aquest és un d'aquests, de vegades estranys, casos.

Si bé amb "Tough Guy", single de l'àlbum, o amb la delicada però agressiva "Big Hole" ens trobem amb la faceta més facilona de la banda (per a res en el mal sentit de la paraula), ja amb "Go to Momo "ens trobem amb estructures més complexes i ritmes plens de variacions que transporten l'oient cap a terrenys encara no descoberts de la música de Quaoar.

En tot moment, Dreamers Dreaming mostra el com regenerar un gènere tan i tan tocat, on referents com Pearl Jam, Alice in Chains o Soundgarden van posar la primera pedra perquè algú posés la segona. I crec que estem parlant de Quaoar. En un exercici sense parangó d'efectivitat en la mesura del complex, els bascos aconsegueixen amenitzar els llargs temes amb senzilles però complexes trajectòries musicals que formen els seus temes, amb agradables canvis que rematen l'aparentment inevitable.

L'enigmàtica "Faula" marca un estret espai temporal que ens portarà a la preciosa "Goodbye", tema emocionant i més que destacable (que ja és dir) del llarga durada, on la música aconsegueix transmetre més que les paraules, quan el brillant sembla fàcil i el difícil habitual. "Childlish True Love" torna a la faceta inicial de Dreamers Dreaming, ritmes senzills i efectius emmarcats dins de la ja característica tònica evolutiva de l'àlbum. Res és el que sembla i res va cap a on creiem que va a anar. Brillant.

"Chatterbox" ens colpeja durament a ritme de baixes tonalitats i agressives línies fins que tot torna, brillantment, a la calma. I després tot canvia una altra vegada. Les constants variacions en els temes representen fidelment la capacitat d'aquests músics de transmetre emocions i sensacions, una capacitat que s'explota al llarg del LP, una capacitat potser única al panorama musical actual.

El disc ja està acabant, però encara queda minutatge. "The Man Drained of All" dóna continuïtat a una excel·lència que ja se'ns ha fet increïblement habitual a través dels seus gairebé 9 minuts, i "Mystically Falling" puja progressivament d'intensitat per rematar definitivament i deixar-nos en estat catatònic davant tal brillantor.

Per tancar, "Home", el tema més llarg del disc, deslliga per última vegada els constants contrastos de la música de Quaoar i les progressives melodies i acords que la caracteritza.

Dreamers Dreaming és un exercici d'excel·lència on dispars elements s'uneixen per transmetre a l'oient allò que no ha sentit des de fa molt de temps. Poques formacions actuals tenen la capacitat per innovar de manera i indagar en gèneres que, encara que no ho sembli, es poden encara revolucionar. No cal etiquetar la seva música perquè ja ho fa per la seva mateixa. Dediquem-nos a degustar el que tenim davant, que és una cosa, sens dubte, molt gran. Poques vegades cauen a les nostres mans peces estatals de tal grandesa. El seu pes el determinarà la història. Jo m'atreveixo a dir que serà tot més gran que el descrit en aquestes línies.

Víctor Vallespir
17/03/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.