Moonspell - Extinct (2015)
 |
Gothic / Death Metal
Napalm Records
2015
Temes
1. Breathe (Until We Are No More)
2. Extinct
3. Medusalem
4. Domina
5. The Last of Us
6. Malignia
7. Funeral Bloom
8. A Dying Breed
9. The Future Is Dark
10 La Baphomette
Formació
Veus: Fernando Ribeiro
Guitarres: Ricardo Amorim
Teclats i guitarres: Pedro Paixão
Baix: Aires Pereira
Bateria: Miguel Gaspar
Crítica
Ja tenim amb nosaltres el nou CD dels lusitans que semblen reprendre el bon camí deixat en Irreligious.
Sincerament al meu entendre, els seus últims treballs van ser francament avorrits i insulsos, però crec que s'han rescabalat amb aquest seu nou disc, que conté 11 talls que exploren la seva vessant més gòtica i malenconiosa, sense estar exempts de bones guitarres, molt allunyat de la seva part més canyera i sense pràcticament guturals però si amb molt bons temes.
El cd obre amb "Breathe" (Until We Are No More) canyera i amb un bon tornada i amb Fernando Rierol alternant entre la seva veu més esquinçada en algunes parts amb la més gòtica i pausada, bon començament. M'encanten les rítmiques i la utilització de l'orquestra en la seva part final recurs que utilitzen en diversos temes més.
En el tema títol "Extinct" tenen més presència les guitarres pesades que van formant la base del tema i una altra protagonisme d'una part central realment inspirada i amb un dels millors sols de l'àlbum, però la meva sorpresa arriba amb "Medusalem" que podria estar signada pels Sister Of Mercy sobretot per la part rítmica i el pre-tornada sent un dels que més m'agraden del rodó, culminat per l'orquestració que li dóna un toc àrab i que li queda molt bé.
Pel que fa a "Domina" és molt més malenconiós i pausat amb uns bons dibuixos de guitarra.
Un altre dels temes estrella és "The Last Of Us" dels més enganxosos, magnètics i rítmics no pararàs de taral·lejar la seva fantàstic tornada.
Què dir de "Malignia" atmosfèric i amb una part orquestral impressionant i pel que fa al tall "Funeral Bloom" em torna a recordar al rock gòtic dels 90 de bandes com els Fields Of Nephilim amb unes guitarres etèries embolicant un tema més dens i intens .
El que ens ofereix "A Dying Breed" és un tempo més dinàmic amb molt bon ús dels teclats i un altre gran sol de guitarra.
Les dues últimes cançons són "The Future Is Dark" pausada i amb una base lleument electrònica culminant en una altra bona part central, i la teatral i possiblement més fluixa del plàstic "La Baphomette".
En resum, si et va agradar en el seu dia Irreligious aquest sense arribar al seu nivell està bastant bé, si t'agrada la part més canyera i death metalera del grup, potser no és el que estaves esperant.
Comentar també que l'edició Deluxe conté remixes de quatre dels seus temes que per a mi no aporten res, i un DVD amb un documental de com es va produir el disc.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!