SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

TAO - Desafío (2015)

TAO - Desafío
TAO logo
España

Desafío

Hard Rock
Darklands
2015


Temes

1. Estrella Fugaz
2. Desafío
3. Gritarnos, llorar, pedir perdón
4. Mucho más allá
5. Una vida gris
6. Magia Negra
7. Primavera
8. Lobo Hombre en París
9. Olvídate de mi
10. Alguna Vez

Formació

Veus i guitarra: Micky Vega
Guitarra: Albert Comerma
Baix: Eduard Gili
Bateria: David Gonzàlez

Crítica

Desafío és el segon treball de llarga durada de la banda de la Catalunya Central TAO i en el nom hi ha el quid de la qüestió: Després d'un molt bon EP i un excel·lent primer treball, el segon és la consolidació, és a dir, un desafiament i no petit.

A la primera escolta del disc, el primer que t'adones és que la banda no ha optat per la via fàcil i escriure temes semblants que poguessin estar inclosos en el primer disc, sinó que ha fet el que li ha vingut de gust i li ha sortit de dins com ells mateixos confirmen.

L'acompanyen amb la presentació d'un videoclip, completament trencador pel que fa al so del primer disc (molt més tranquil i suau) però aquesta curiosa elecció també ve accentuada pel fet que és el tema més tranquil del disc, gairebé distorsió. Estem parlant del tercer tall que podem veure sobre aquestes línies anomenat "Gritarnos, llorar, pedir perdón".

Una altra de les grans característiques d'aquest treball és l'augment en octaves de la veu de Micky Vega, també encarregat de la guitarra, i del tractament de la veu en la producció sent un salt de qualitat més que notable respecte al seu predecessor. D'això ens adonem des del primer moment amb els primers temes, des de "Estrella Fugaz", el qual també arrenca amb una guitarra neta que ens descol·loca per donar pas a un tema de mig temps però amb molta potència i ganxo, especialment en la seva tornada i amb una combinació d'acords, anem a cridar-no clàssica.

El segon tall del disc és el meu favorit: "Desafío". Un tema molt potent, el més heavy del disc, amb moltíssima força i amb la col·laboració especial de Xoan de Katarsick en un rapeo intercalat que acaba en uns crits guturals que contrasten especialment bé amb la música de la banda.

El quart tema és també molt enganxós des del primer moment amb unes guitarres a mitja potència de la mà d'Albert Comerma, demostrant un més que bon fer, que sempre es transforma en el directe fidel i potent. Es tracta de "Mucho más allá", i conté una tornada més que notable, ja que és fàcil veure saltant cridant. Remarcable en tot el treball el baix d'Edu Gili, el qual té un protagonisme excepcionalment important, amb un so que podem catalogar ja de "baix de TAO", amb molta presència.

"Una vida gris" ens trasllada en un mitjà tempo lentito a una lletra que també és remarcable, ja que sempre en tots els àmbits de la banda, les lletres no són insulses, i criden l'atenció no poques vegades, arrencant perplexitat, somriures i mostrant gran originalitat.

El disc avança amb una adaptació molt guitarrera que barreja un estil més clàssic com podria ser un tango portat al rock més potent. Es tracta de "Magia Negra" i la banda demostra que es desenvolupa allà per on li ve de gust amb mestria. No ens confonguem! No estem parlant d'un tango, sinó de ritmes i acords que els evoquen, portats al rock més dur!

"Primavera" ens demostra que tenen en ment portar-nos a cadascuna de les estacions en els seus dics, així després del "Invierno" del seu primer disc, ens porta a la següent estació amb un gest de complicitat més que notable a la primera. Esperem amb ànsia que arribi l'estiu !!

Arribant al final del treball, ens obsequien amb una versió del clàssic de la Unió "Lobo Hombre en París", que farà cantar a tots en els directes, per donar pas a "Olvídate de mi". Un altre tall de greu afinació i de potents guitarres, en què les bateries de David González li transfereixen una potència i una força que sembla que ja et veus saltant davant la banda pujada en un escenari.

El disc tanca amb un tema de tall clàssic, "Alguna Vez", amb idèntica guitarra i una classe exquisida. Una forma original de baixar les revolucions a l'espera del següent treball del grup, el qual ara si, té davant seu un repte més que gran per obrir-se un important pas en l'escena d'aquest difícil país al qual tant li costa valorar les grans bandes nacionals emergents, com la que ens ocupa.

Víc Salda
09/04/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.