Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Dark Ages

Progressive Metal
Autoproducido
2015

Temes

01. Sunrise (Part II) (09:17)
02. Closer (04:26)
03. Hope (05:10)
04. WTF…Fuck Off! (04:04)
05. Where Are You (04:50)
06. The Mirror Of Your Soul (05:00)
07. Deadweight (05:23)
08. Be There For Me (05:00)
09. When I Die (05:11)

Formació

Veus: Will
Veus: May
Veus i teclats: Xavi
Baix: Víctor
Guitarra: Jimmy
Bateria: Roger

Embersland, banda catalana encara que pogués semblar nord-americà, ha tret el seu segon treball de llarga durada anomenat Dark Ages de manera independent, gravat pels propis Embersland i Carlos Torregrosa i masteritzat pel arxiconegut Mika Jussila en els Finnvox Studios a Finlàndia.

La banda, caracteritzada per practicar una àmplia amalgama d'estils dins del metall, es mostra molt més madura, consolidada i decantant-se per sons més progressius amb lleugeres pinzellades clàssiques i una mica de power.

Encara que on de veritat es caracteritza la banda és en els contrastos, tant musicals com a vocals en els quals la veu gutural i greu de Will, dóna les vegades a la melòdica i dolça suau veu de May. Per acabar d'arrodonir l'assumpte, el mateix Xavi, compositor i teclista, aporta també el seu timbre més càlid i amb mestria en un parell de temes col·labora el propi Carlos Torresgrossa, amb una sorprenent veu la qual ens evoca clàssics del metall com Jeff Scott Soto o altres artistes de renom. Increible col·laboració que no passa desapercebuda en absolut.

L'obra arrenca en el mateix punt en què acaba el seu primer treball "Sunrise" i és amb la segona part del tema que li va donar nom: "Sunrise Part.II". Un fet com menys original i gairebé 10 minutazos per obrir boca en el qual els dóna temps de mostrar tot el ventall que és capaç d'oferir la banda: Canvis de tempo, riffs enganxosos, múltiples contrastos vocals, part lenta més acústica. Anem, igual que en l'anterior treball un dels meus favorits i comptant a més amb la ja esmentada col·laboració vocal de Carles Torregrossa amb diferents intensitats. Exquisit.

Després de la peça de l'àlbum, en què mantenen el tema principal del tall del seu anterior treball, ens arriba "Closer". Bateries a càrrec de Roger, amb tambors predominants, riff de guitarra de Jimmy que es veu acompanyat amb la força extrema de la seva guitarra i un subtil però vital acompanyament de teclat. Nous contrastos amb guturals un cop més, constants en tot l'àlbum, i unes tornades melòdics on la dolça veu de May, al límit del líric però sense que m'atreveixi a considerar-la com a tal, aporta el seu granet en aquesta lluita dolçor-feresa. Riffs, movent-se en un àmbit progressiu s'entremesclen també, donant molta consistència al tema.

Aquest to de contrastos és una tònica integral de l'àlbum, donant-també en els riffs, uns molt progressius barrejats amb altres molt més enganxosos i fàcils d'arribar a l'oient. És en aquests moments quan el baix de Víctor cobra vital importància i imagino que en directe serà tot superior aquest protagonisme en la línia rítmica. "Hope" és un tema excel·lent per observar aquestes multiplicitat de passatges.

No només de contrastos viu l'home, tot i ser els protagonistes. "WTF ... Fuck Off!". Veus de Xavi, qui té vital importància i pes, no només a la composició, sinó en l'execució dels temes i contrastos amb la característica i tan greu veu de Will. Sembla impossible arribar a cantar en un timbre tan càlid i greu!

"Where Are You" és aquest moment que s'espera trobar en tot disc de metall que es preï i és aquesta balada, sentida en la qual s'aprecia també la càrrega de foscor i lamentació que porta tot el disc, molt més fosc, probablement adequat al títol de l'àlbum, i és que són temps foscos i així ho han plasmat!

Un dels temes més enganxosos és el següent que obre amb un ràpid riff: "The Mirror of your soul". Un altre dels meus favorits i més enganxosos, el qual desemboca en "Deadweight", molt digne de menció. El tema, mitjà tempo més aviat lent, ens evoca una foscor i un lament molt sentit. Un altre dels meus favorits de l'àlbum i amb un riff trencador acompanyat de melodies de teclat que exploren també nous terrenys, per donar-li aquest toc personal i progressiu, al costat de les veus d'ultratomba de Will. De veritat, molt greus !!

Apropant-nos al final, el baix de Víctor ens transporta a un tema més mogut i que baixa uns graus pel que fa a foscor es refereix. Protagonisme vital de la veu de Mai i una vegada més una tornada que arriba fàcil a l'oient.

Tanca l'àlbum amb una altra obra més que digna d'esment on la veu de Carles Torregrossa ens transporta a grans bandes dins de l'escena del metall més clàssic potser d'origen americà. I és que "When I Die" té tots els ingredients d'un tema per convertir-se en una crida a l'escolta de l'àlbum: Contrastos vocals amb May i Will, veus increïbles, bons riffs, tornada enganxosa i bons arranjaments de teclat, juntament amb una secció rítmica impecable: El millor final possible!

Ara toca veure en directe el desenvolupament d'aquest complex treball i veure com la banda segueix creixent a passos de gegant dia rere dia!

Víc Salda
15/04/2015

Arxiu de
novetats