Jorge Salán - The Majestic Jaywalkers (2015)
 |
Temes
1 – Who’s Been Talkin’
2 – The Hunter
3 - The Thrill Is Gone
4 - Teacher
5 - Stop Breakin’ Down
6 - So Hard To Share
7 - Fire
8 - The Sky Is Crying
Formació
Guitarra i veu: Jorge Salán
Bateria: Edu Brenes
Baix: Juan Carlos Gibaja
Teclats: Pau Álvarez
Crítica
Un gran guitarrista es distingeix, entre altres coses, per saber dominar tots els gèneres que es puguin tocar amb el seu instrument i això és el que veiem a Jorge Salán.
Ho hem vist interpretar multitud de gèneres al llarg de la seva carrera i no podia faltar l'estil pare de la guitarra elèctrica, en aquest disc de versions de grans clàssics del blues podrem comprovar que el guitarrista-cantant el domina amb facilitat i que és un estil amb el qual sembla trobar-se molt còmode.
La primera cançó del disc "Who 's Been Talkin" compta amb un videoclip, aquesta és per sens dubte la cançó més rítmica i animada del disc, podríem dir la més "canyera", un tema fresc i mogudet on et quedes hipnotitzat amb els solos de Jordi.
"The Hunter", cançó de la que tenia coneixement per Albert King, ens mostrarà el que és un blues clàssic amb so modernitzat.
"The Thrill Is Gone", cançó que ja havia tingut el plaer d'escoltar diverses vegades per BB King, és un blues amb un matalàs d'òrgan creant una atmosfera genial per a la guitarra i la veu, preciós tema en què s'alternen la guitarra ia la veu al més pur estil "bluesero".
El primer que crida l'atencón del següent tema, "Teacher", és l'aparició d'una veu femenina i és que en aquest disc Jorge no ha estat sol ni de bon tros, a comptat amb la companyia de grans músics, en aquest cas amb Gema Vau vocalista la veu baixa que ni pintada en aquest tema fins al punt que fa pensar si no és aquesta cançó el tema original i no una versió.
En el següent tema "Stop Breakin 'Down Blues" Jorge dóna pas, literalment, a Jimmy Barnatán, amb qui s'anirà alternant al llarg del tema i qui té una veu blues autèntica 100%. "Sota Hard To Share" té uns sols magistrals.
A "Fire" cançó del gran Jimi Hendrix, tornem a sentir una veu femenina, en aquest cas una mica més "macarra" que queda perfecta amb aquest tros de tema.
Ja per acabar el cel es posa a plorar amb "The Sky Is Crying", lentito al més pur estil blues per no trencar amb la dinàmica del disc, alternant veu i guitarra, increïble sol de guitarra el d'aquesta cançó!
Gran disc de versions de blues de Jorge Salán, potser massa curt encara que el bo, si breu, dues vegades bo!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
