SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Cobra Spell Rockville (Madrid)

Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Snakeyes - Ultimate Sin (2015)

Snakeyes - Ultimate Sin
Snakeyes logo
España

Ultimate Sin

Heavy Metal
Autoproducido
2015


Temes

Demon in your Mind
Denied
Shadow Warriors
Black and White
Blood of the Damned
Rise of the Triad
Time of Dismay
Ultimate Sin
Down with the Devil
Snake Pit
Cross is a Lie

Formació

Veus: Cosmin Aionita
Baix i guitarres: José Pineda
Guitarres: Justi Bala
Bateria: Carlos Delgado

Crítica

Arrenquem amb aquesta banda espanyola, nascuda com a projecte personal del baixista José Pineda i el cantant romanès Cosmin Aionita. José Pineda, conegut per l'extinta banda Sphinx, ha comptat per a la gravació del disc amb ex-membres d'aquesta com són Carlos Delgado a la bateria i Justi Bala a les guitarres, així que al costat de Cosmin, co-compositor, podem dir que la banda neix de les cendres dels gaditans.

No té res a veure una amb una altra ja que el primer que ve al cap en escoltar el so de la banda, és que sona com un tro i recorda a bandes alemanyes de reconeguda factura com Primal Fear, amb qui crec que guarden molta similitud, Axxis o fins i tot als més afilats Judes Priest en el tema vocal.

El poder de les guitarres es deixa sentir des d'un primer moment amb "Demon In Your Mind" i destaca la força de la bateria també, amb un doble bombo eixordador i al servei del veloç conjunt.

Les veus caminen a mig camí entre l'agut més inabastable que recorda (em repeteixo) a Ralf Scheepers o el mateix Rob Halford fins a un esquinçat crit aguerrit de mig to, que transmet moltíssima força.

El veloç arrencada de l'àlbum té rèplica amb "Denied", mig temps en què el baix es deixa sentir amb un protagonisme sonoro remarcable. Tot i la baixada de revolucions, l'estil es manté amb aquesta fetitxe marca germànica agressiva en les composicions.

"Shadow Warriors" és la següent pista en què la banda segueix mostrant-nos la tònica comentada en la qual els riffs de guitarra són eminentment protagonistes inequívocs. Tornades potents i fàcils de cantar puny en alt són marca de la casa d'aquest llançament també.

El disc sona molt compacte i unit, com un bloc coherent. "Black and White" o "Blood of the Damned" són una altra mostra d'això.

Si hagués de definir una marca de la casa de la banda serien més d'una i serien les següents: Riffs agressius de guitarra amb freqüents aparicions d'harmònics que li confereixen un so molt heavy, una veu que aconsegueix aguts impossibles i amb uns mitjans agressius al estil de Carlos Escudero d'Vhäldemar, un baix amb molt protagonisme, es nota qui ha compost gran part dels temes, i una bateria poderosa, unint un so compacte i en bloc, com a bloc pesat de ciment, traduït i conegut comunament com heavy!

Com he comentat el disc és molt rodó i si hagués de destacar algun tema per sobre d'un altre, seria complicat. "Rise of the Triad" amb bastants seccions i canvis de ritme dóna pas a una altra mostra de contundents estrofes que acostumen a desembocar en tornades més amables a l'hora d'empunyar el crit al cel en un possible directe.

Avancem en l'àlbum amb el tema que dóna nom a l'EP / single llançat previ a l'àlbum i del que acompanyen videoclip: "Ultimate Sense", mantenint l'agressivitat ja comentada i que és una mostra més que excel·lent per descobrir a aquesta recent però res novell banda.

"Down with the Devil" segueix deixant-nos extremadament lluny de trobar una balada en aquest llançament, donant pas a "Snake Pit" també presentada amb anterioritat, recordant també a aquestes bandes nord-americanes d'autèntic culte de principis dels noranta; això si, amb un so i una contundència totalment al dia. El que comentem tant darrerament: "Si aquest disc fos llançat 15 anys enrere, formaria part de les preguntes de qualsevol Trivial com succeeix amb algunes bandes llegendàries".

El teló el baixa "The Cross is a Lie", tema molt més lent i pesat, i com pesat em refereixo a heavy i amb un punt de foscor.

Un altre increïble llançament d'una nova onada de noves bandes amb components res novells, que han tornat amb noves fórmules d'altíssima qualitat per arribar al gran públic, no només nacional, sinó clarament internacional, tant per qualitat com per estil. Tota la sort!

Víc Salda
07/05/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.