Nudo - Juicio Final (2015)
 |
Power / Heavy Metal
Autoproducido
2015
Temes
01 – Hades / Juicio Final
02 – Mirando Hacia El Frente
03 – Lágrimas De Sangre
04 – Sin Mirar Atrás
05 – Con Uñas Y Dientes
06 – Si No Estás
07 – Nada Que Perder
08 – La Lanza Del Destino
09 – Sin Piedad
10 – Forjando Sueños
11 – Dentro De Ti
12 – Lobo Solitario
13 – Luna Nueva
Formació
Veu i Guitarra: Jesús Izko
Guitarra: Emilio Sánchez
Baix: Oscar Martínez (Oslayer)
Bateria: Jesús (Gushy)
Crítica
Arriba a les meves mans el segon treball de la banda murciana Nus, liderada en veu, guitarra i composicions per Jesús Izko, conegut entre altres facetes per ser baixista de Dúnedain.
A una primera escolta ràpida i global de la feina, la primera percepció del treball és que es tracta d'un disc ràpid, amb molt protagonisme de guitarres molt afilades, ben dotat de riffs que recorden aquells clàssics del heavy metal, ratllant el power més dur .
Seguint endavant amb escoltes més profundes, ens adonem que es tracta d'un disc rodó, complet i de molt fàcil accés auditiu, amb un estil propi de la banda que queda reflectida en cada tema; potenciant tornades enganxoses i deixant per al record un autèntic disc de heavy metal cantat en castellà.
Obre amb la introducció instrumental i majestuosa "Hades" que ràpidament empala amb la primera presa de contacte del disc en si, la que dóna nom al treball i per tant representativa: "Juicio Final". Es tracta d'una mostra del que ja hem comentat: Riff potent de guitarra, bateria dura manejada per Jesús (Gushy) i amb un baix a mans d'Óscar Martínez "Oslayer", que agafa protagonisme pel que fa al volum, especialment a les portes de les tornades.
La tònica és la mateixa però la varietat resideix en els canvis de ritme com en aquesta més veloç, "Mirando Hacia el Frente". Riff protagonista a les mans del propi Izko, compositor de tota la feina i protagonisme que comparteix en les sis cordes amb Emilio Sánchez.
Val la pena remarcar dos temes: els constants arranjaments de guitarra, molt treballats com en la tornada que ens ocupa ara i les veus. Izko té una veu de timbre agut, encara que càlida, res esquinçada, molt neta i que ofereix un bon contrast amb la potència de la banda.
Tretze temes pròpiament dits, més la introducció, li donen una durada més que acceptable i això sempre agrada a l'oient. "Lágrimas de Sangre", és el tercer tall, on s'aprecia també un registre diferent del propi Izko cantant en tons mitjans. Fàcils tornades d'escoltar i cantar, que així sense adonar-te en unes poques escoltes, et trobes a tu mateix cantant o taral·lejant en el teu interior. Aconseguir això és una fita més que remarcable i en aquest segon treball, Nus ho aconsegueixen.
Si d'alguna cosa va sobrada la banda és de potència. "Sin Mirar Atrás" és un dels temes més agressius, amb un afiladíssim riff inicial i una base rítmica fera que desemboca en un clar exemple de tornada a l'ús, trencant els menors amb tonalitats majors.
El disc compta amb algunes col·laboracions de luxe concretament hi ha tres col·laboracions vocals que val la pena tenir en compte. La primera és de Glory, cantant de Dalla en el tema "Con Uñas y dientes". Glory té una veu potent, esquinçada i femeninament agressiva i ve a tomb de les composicions, contrastant perfectament amb la de Izko.
El disc trenca la seva fórmula amb un tema com és "Si no estás"; balada tendra on les hi hagi en què Izko mostra el seu costat més tendre, al registre vocal també. Recorda a aquestes grans balades dels 80 i 90, amb unes guitarres netes, que ràpidament desemboquen en una distorsió suau, pesada i una tornada per aixecar encenedors en alt.
Una altra de les grans col·laboracions amb les que compta el disc és la de Jorge Berceo, de Zenòbia, amb qui comparteixen promotora. Així "Nada a Perder" es converteix en un tema interessant per endinsar-se en la banda i iniciar-se en el so Nus, ja que sempre és més fàcil agafant referents coneguts com és la gran veu de Jordi. El tema més s'acosta molt més al power metall que practica Zenobia que al metall més clàssic i segueix amb aquests arranjaments de guitarra que la banda ha mimat tant.
Per esmentar totes les col·laboracions, Luisma Hernández col·labora al baix i és que el treball ha estat pensat amb detall. "La Lanza del Destino" és un altre tema més proper al power per la seva velocitat endimoniada a les guitarres i les bateries i baix. Els riffs de guitarra han estat substituïts per melodies més agudes i melòdiques que apropen el tema al so alemany de principis dels noranta, encara que trencant a mig tema, amb compassos més pesats.
El disc segueix una mateixa línia, però per res sona igual. Cada tema té la seva pròpia personalitat i història i aconseguir aquest resultat és complicat. Per exemple, "Sin Piedad", mostra una distorsió de guitarres diferent, un so més greu i fosc, encara que manté alta velocitat. M'agraden molt arranjaments vocals, com crits d'àguila que apareixen en un parell de temes (com l'actual), detalls que no canvien el resultat final però demostren mim i detall.
Com baixista de Dúnedain, no deixa d'obtenir la col·laboració de Tony en "Forjando Sueños", tema, que potser per l'aportació de la seva característica veu, sona molt a la banda d'Àvila. Fantàstic pont que desemboca a una tornada dic de ser cantat en viu per un ampli públic, son cada vegada més complicat en el territori nacional!
El disc arriba al final repartint llenya amb "Dentro de ti" i amb "Lobo Solitario". Temes en els que aprofitarem per parlar de solos de guitarra concrets, sense grans filigranes, però adequats a la duresa i velocitat del disc amb desdoblaments puntuals encara s'escau més aviat, donar-se alhora, entre els dos destrals.
Tanca definitivament el treball "Luna Nueva". Medi temps més pesat de ritme, amb potent guitarra i un so que em trasllada irremeiablement als Megadeth del Countdown to Extinction. Foscor desembocada en un màgic tornada per tancar aquest més que aconsellable treball.
La portada ha estat obra de Juan José López Sáez i emmarca perfectament aquesta feina que resumiríem per als més mandrosos com un disc de pur metall dur, potent però alhora melòdic, cantat en castellà, amb gran presència de guitarra, ple de riffs i tornades assequibles a mig camí entre el heavy més clàssic i el power germànic de finals del segle passat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!