Pandemia - Aggression Desires (2015)
 |
Temes
1. Death Expectancy
2. Persecution Mania
3. Eat My Guts
4. Aggression Desires
5. Whiplash (Metallica cover)
6. Zombie Attack (Tankard cover)
Formació
Veu, guitarra: Rober
Guitarra: Eder
Baix: Tatu
Bateria: Yerai
Crítica
Des del nord arriba el nou EP de Pandèmia, banda de la qual no tenia coneixement malgrat haver tocat amb bandes com Havok, Angelus Apatrida, Aggression o Exodia.
Fins al moment la banda feia servir el castellà però després de dos donem / promos i un CD, Destinació Letal en 2011 però per a aquest Aggression Desires els cantabros han fet un gir cap a l'anglès. Personalment per al thrash ho prefereixo, ho trobo molt més afilat i punyent que en castellà.
El thrash pot ser que hagi tornat a estar de nou entre els estils més comuns avui en dia, però és que sempre ho ha estat en major o menor mesura. És un estil molt fressat i sorprendre costa molt, fregant l'impossible gairebé. Costa molt trobar un so propi i en això caminen Pandèmia.
Aquell que digui que el thrash és una merda per la quantitat de bandes que hi ha, que es fiqui al llit. Una bona banda mai cansa i Aggression Desires, com a bon registre que és, no avorreix en absolut i mereix que tot seguidor de l'estil que es preï li presti el seu temps per a l'escolta. Si una banda fa bon thrash, que més donarà si no inventen res de nou.
Aggression Desires emana a la Bay Area per tots els costats, amb tocs crus i speed alemanys, però sobretot té aquesta histèria descarada de les bandes dels 80 i 90.
En aquest EP ens trobem amb quatre pistes pròpies i dues versions. Death Expectancy arrenca l'Ep amb velocitat i aires una mica Old School, thrash afilat, contundent i ràpid, amb rifs que no arriben a ser res pesats. Un tema que va guanyant a mesura que avança. Persecution Mania és un tall totalment desfasat, ene l bon sentit de la paraula, passat de voltes, tralla en vena en tota regla.
Eat My Guts, tercer tall, més relaxat i amb rifs afilats, un fals relaxament que es va clavant en el teu cap, menys revolucions, però més contundència. El quart tema dóna títol al Ep, amb una arrencada lent i pesat no triga a explotarte a la cara. Irreverència a dojo. Tall veloç i descarat, definitori de Pandèmia.
A més d'aquestes quatre pistes ens trobem amb dos grans covers, Whiplash de Metallica i Zombie Attack de Tankard, deixant clar que les seves influències emanen d'ambdós costats de l'Atlàntic.
Aggresion Desires ha estat enregistrat als Demonic Home Sudios per Pedro Setién, mesclat i masteritzat a Dynamita Studios per Dani G. i editat per Dead Sheep Productions.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
