SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Regresion - Prisioneros (2015)

Regresion - Prisioneros
Regresion logo
España

Prisioneros

Heavy Metal
Santo Grial
2015


Temes

01 Prisioneros
02 5 de Noviembre
03 Corre, escóndete!
04 Dr. Muerte
05 Cautivo
06 El Knaya
07 Llévame contigo
08 No Nos Van a Parar
09 Voces
10 Déjame soñar
11 Estrella del Rock

Formació

Veu: Pedro
Bateria: Jose
Guitarra: Toni
Guitarra: Pablo
Baix: David

Crítica

Quart llarga durada el d'aquesta banda establerta a Barcelona anomenada Regressió, sisena publicació ja després de la seva recent EP "Estrellas del Rock" que va fer les vegades d'aperitiu d'aquest "Prisioneros" que ens ocupa.

La banda té una llarga i folgada trajectòria amb origen en el llunyà 1995 i de forma més estable des del 2000, així que parlem d'una banda veterana i amb taules; això es nota sobre l'escenari però també en un plàstic, on plasmen la creativitat i l'energia del grup.

El disc arrenca amb "Prisioneros", introducció que dóna pas, al meu gust, al millor tema del disc, el més metall que és "5 de Noviembre".

El tema compta amb uns arranjaments de teclat que li confereixen un aire més en l'ona del nou metall que està apareixent en els últims anys. Arrenca amb unes guitarres de base que donen curs a la melodia i l'arrencada en murmuri de Pere Guijarro, el qual al llarg de tot l'àlbum es mostra sublim amb les seves veus.

El disc és altament guitarrer, amb molts arranjaments i riffs fàcils d'escoltar i d'arribar a tots els públics.

El so és d'alta qualitat, ja que ha estat enregistrat als estudis Rock Explosion de Barcelona pel guitarrista de la banda Toni Sánchez i mesclat i masteritzat als Rocklab Studios del productor Dan Díez a Haro, coneguda pel seu pas per Red Wine o Zenobia .

La tornada enganxa a la primera, i en poques escoltes et trobes cantant puny en alt, així com amb les melodies de guitarra de l'esmentat Toni i Pau.

"Corre, Escóndete" és el següent tall, en la línia del que serà tot el disc: Molta guitarra, riffs fàcils d'entrar, amb un aire entre el hard rock, estructures sobretot vocals molt del que al seu dia es va conèixer com "heavy rock" però sons, afinacions i distorsions, molt heavies i molt actuals.

Un altre dels temes destacats i que m'he sorprès a mi mateix de manera inconscient cridant per casa és "Dr. Muerte". Hard Rock ràpid, una divertida lletra i estructura de Rock'n'Roll combinada de nou amb parts més heavies.

"Cautivo" amb un aire més punyent ens porta a un altre tema remarcable, sobretot en la seva tornada, el qual no podem deixar d'esperar el moment de cantar-ho en directe.

Bons sols, protagonisme solvent del baix de David i una bateria lliurada al servei del conjunt a les mans de Jose.

El següent tall, anomenat "El Knaya", té un aire més americà, amb arranjaments subtils de teclat de nou i una història d'un peça, com tants hi ha en aquest país, que estan en el poder, que mouen els fils, però que potser haurien d'estar entre reixes.

Més solt és "Llévame contigo", contrastant amb un tema més rocker i suau com "No Nos Van a Parar", de tornada potent.

El disc s'acosta al seu final amb "Voces", un tema amb bons desdoblaments de guitarra, més lent i que torna a transportar-nos a aquestes mètriques de finals de segle passat, i no ho dic com una cosa dolenta, ni obsolet, en absolut. Un altre dels punts forts del disc, amb una tornada que es clava de nou, amb lletres que inspiren alienació mental o coses per l'estil. Molt recomanable.

"Déjame soñar" és l'últim tema realment nou. Una semibalada / mig temps amb aquestes guitarres tipus Skid Row que ens transporta de nou a aquestes èpoques daurades del hard rock metall i en el qual Pere torna a mostrar-nos una veu clavada a les necessitats del grup, que sona de manera rodona.

Els temes, tenen aire a Regressió. Sent variats i divergents, tenen l'empremta de la banda i aquest segell que permet reconèixer al grup, millorant els seus anteriors treballs, però sense deixar de ser fidels al seu estil i composició.

El disc el tanca "Estrella del Rock 2015", regrabado el tema que dóna nom al seu anterior EP i que tan bé funciona en directe. Aquest descarat rock'n'roll en música i lletra, irreverent i que tant agrada de cridar al públic.

En definitiva, quart llançament de la banda on es nota l'evolució i creixement, mantenint-se fidels a les seves arrels i el seu estil, regalant als seus fans el que és un motiu de celebració que tindrà els seus culminacions en els grans directes que ofereix la banda!

Víc Salda
22/05/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.