Debler - Noctem Diaboli (2015)
 |
Power / Progressive / Heavy Metal
Autoproducido
2015
Temes
01 - Noctem Diaboli 3010
02 - Renacer del alma
03 - Perdido Edén
04 - Recuerdos de Otra Vida
05 - El Ritual de las Llamas
06 - Un Año en Soledad
07 - Siempre hay esperanza
08 - Comienza la Caza
09 - Duelo hasta morir
10 - Tras la tempestad
Formació
Veus: Ruben Kelsen
Guitarra: Alex García
Baix: Sergio García
Violí: Daniel Fuentes
Bateria: Nelson Valenzuela
Crítica
Va arribar a les meves mans aquest disc gairebé per casualitat. Coneixia la banda madrilenya d'estar anunciada en concerts que semblaven interessants i d'haver escoltat alguna demo que prometia però res més. Així que amb una mica d'expectació em vaig posar mans a l'obra en aquest disc debut de llarga durada.
Doncs no és que sigui un bon disc, ni tan sols un bon disc debut, és un gran disc en tota regla superant totes les meves expectatives per altes que fossin en tots els nivells: compositius, interpretatius i de so. Un salt de qualitat que fa pujar a la banda diversos esglaons dins de l'escena nacional.
El disc conceptual, basat en la pel·lícula "The Crow" comença per cridar l'atenció des del primer moment amb la portada obra de Ingrid Lacueva. Un artwork que funcionaria perfectament en un grup de black metall, cridanera i sagnant amb tons monocroms i la combinació de vermell sang com a únic matís coloro. Molt cridanera!
Arrenca el disc amb una instrumental introducció amb una narració tensa del conegut doblador
Txemi del Olmo que crida els protagonistes a arrasar la ciutat, a cremar la nit i anem si ho aconsegueixen!
Després de l'èpica i dramàtica introducció, es canalitza la tensió en un power melòdic amb un riff protagonista de violí que li dóna una personalitat i una empremta a la banda difícil de no reconèixer.
Aquest ràpid inici ve acompanyat d'un punyent crit per part de Rubén, agut, concís i que demostra les intencions de la banda. A ritme de galop de guitarres, amb unes melodies vocals cuidades avança "Renaces del Alma", que per arrodonir el tema, compta amb una tornada enganxosa i fàcil de cantar per a l'oient. Presentació espectacular!
Amb aquest aire conceptual d'història, avancem amb un piano i uns cors que obren "Perdido Edén". És una introducció instrumental dins el propi tema, de ritme pesat però barrejat amb un gust tal que el que ens trobem és un tema tan fosc com melòdic i fàcil d'entrar-hi. Un fort de la banda han demostrat amb aquest treball que són les tornades: Trencadors. El violí de Daniel té protagonisme al llarg de tot l'àlbum, bé com a part dels arranjaments, bé com a protagonista en sols i riffs, fent les vegades a la guitarra d'Alex, qui s'erigeix ??en el protagonista de les parts de duresa de cada tema.
El fil musical de la història queda patent en cada un dels temes. "Recuerdos de otra vida" no fa més que amb el seu inici endinsar-nos en aquestes atmosferes fosques que acaben desembocant en els temes. Es tracta d'una balada amb un final desenfrenat i sentit que transmet records dolorosos o més aviat melancòlics. L'èmfasi que aconsegueix el dur final contrasta amb la resta del tema, aconseguint aquest efecte de balada / mig temps heavy que tant reconeixement ha aconseguit al llarg de la història. Per eriçar la pell!
Afegint als violins algun instrument de vent arrenca "El ritual de les llamas" amb aire clarament festiu fregant sinó endinsant-se en el folk metall. La bateria de Nelson més enllà de marcar el ritme festiu, li dóna un toc personal enriquint el tema. La veritat és que la tornada recorda lleugerament pel seu aire festiu una mica a aquests himnes gresca que Mägo d'Oz ha compost en diverses ocasions, una mica transgressor. Certament resulta complicat no saltar amb els cors tipus hooligan i la melodia de la flauta i el violí.
"Un año de Soledad" dóna alhora arrencant del tot la festa i convertint-la en una tendra i trista balada que no aconsegueixo treure del cap. La veritat és que la banda toca diversos pals al llarg del LP causa de la història que no només compta amb les seves lletres, sinó també musicalment i ho fa en tots ells amb magistralitat. Un cop més, bell de punta!
L'àlbum arriba al seu ocàs amb un tema en què torna la potència i la velocitat: "Sempre hay esperanza". Multiples canvis de ritme acompanyen la veu de Ruben amb matisos càlids però que es desenvolupa igual de bé en mitjans com en alts. El fet d'una sola guitarra li dóna el protagonisme rítmic total i absolut al baix de Sergio. Tocs progressius també s'observen en les composicions, com en bon àlbum conceptual de complexa història.
La veritat és que la publicació ha passat per les meves orelles de sorpresa a del millor de l'any a nivell nacional en tots els sentits, amb una producció i uns arranjaments excel·lents. Això sense unes composicions dignes, de poc serveix, però han estat a l'altura com mostra "Comienza la caza". Tema progressiu, amb el segell de la banda que passa des de les veus, el violí i aquesta barreja entre foscor, tons menors i el so uniforme de la guitarra al llarg de tot el disc. Un altre tema, la veritat que com tots, digne d'esmentar com del millor del disc. I és que certament han aconseguit un disc rodó en el qual triar un single seria una àrdua tasca doncs funcionaria pràcticament qualsevol d'ells.
Finalitza el disc amb "Duelo hasta morir" el qual han acompanyat amb un videoclip que pots veure sobre aquestes línies i que recull l'essència de la banda, tant en arranjaments, com en composició, com amb tots els elements esmentats anteriorment. Jutgeu vosaltres mateixos !!
Els detalls han estat cuidats al màxim fins al més mínim detall com en el outro anomenat "Després de la tempesta" amb la narració sobre la música de comiat dels actors de doblatge Txemi del Olmo (amb un registre completament diferent) i Rosa Romay.
La veritat és que a risc de repetir-me, he de resumir aquest disc com una de les meravelloses sorpreses musicals que ens ha deparat el 2015, convertint-se en un llançament estrella dins de l'any i passant a ser dels més escoltats a la meva discografia anual, sense cap tipus de dubte. Ha despertat en el meu a més, moltes ganes de veure la defensa d'aquest en viu ja que a més de ser molt bo, és molt enganxós! A veure si hi ha sort doncs !!!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!