Sylvania - Transylvania (2015)
 |
Power Metal
Autoproducido
2015
Temes
1.- Transylvania
2.- Desátame 2.0
3.- Eagle Fly Free
4.- Finis Templarii
Formació
Guitarres i arranjaments: Alberto Montoya
Baix: Álvaro Chillaron
Bateria i guturals: Sergio Pinar
Veus: Alfonso Arroniz
Crítica
Arriba a les meves mans el nou EP dels valencians Sylvania, que avança el que serà el proper treball de la renovada banda.
El primer que crida l'atenció és precisament això: El canvi de formació general que han patit i pel qual agraeixen a tots els seus seguidors el suport que els segueixen oferint i la confiança que els segueixen brindant i és que no és per menys després del tros disc debut que es van marcar i que pren continuació amb aquest nou aperitiu.
Per motius de diferent índole, en la nova formació únicament es mantenen l'alma mater a les guitarres, cors i arranjaments Alberto Montoya i Álvaro xisclar, incansable amb un treball molt remarcable al baix.
De la bateria s'encarrega Sergio Pineda, germà de l'anterior teclista, el qual també s'encarrega d'enriquir de manera notable el conjunt amb uns innovadors guturals en el so de la banda, a més de donar cops de valent i contundentment la bateria amb especial menció a dobles bombos, res plànols i molt treballats.
De les veus, parlar d'un debutant en l'escena com és Alfonso Arroniz. Un timbre de veu molt més càlid que els del seu antecessor amb unes pujades agudes senzillament perfectes. Diferent però molt vàlid també per al conjunt.
Anem doncs a l'embolic: L'EP, que ha estat gravat els ja clàssics estudis especialitzats en power Fireworks Studios per Fernando Asensi i Enrique Mompó, conté dos nous temes: Transylvania i Finis Templarii, una nova revisió de la versió que ja van realitzar en el seu dia del famós "Desátame" de Mónica Naranjo i la seva particular visió del "Eagle Fly Free" de Helloween.
"Transylvania" es tracta d'un tema que arrenca molt més cru, potent i heavy que els mostrats en el seu debut "Lazos de Sangre". Orquestracions fosques i unes tenebroses harmonies que ens transporten a aquest nou món al que ens vol portar la banda.
Podria semblar un gir bastant rotund en l'estil al contenir ritmes més pesats i tons menors amb tètriques atmosferes, però ràpidament un pont ens condueix de les estrofes a un més que enganxós tornada de tons majors que després només d'un parell d'escoltes, no podràs deixar de cantar.
Un trencament gutural de Sergio ens torna de nou a les mètriques més fosques contrastant de manera impecable les diferents parts del tema. Senzillament han obert fronteres sense oblidar el segell que els va portar a un més que reeixit debut.
Els sols es troben en un trencament una mica més progressiva adornada també amb uns teclats, que hauran de samplejar en viu, a l'hora de finalitzar apoteósicamente el tema amb la tornada portat al límit.
El següent tema es tracta de "Desátame 2.0", nova visió del ja clàssic versionat de Mónica Naranjo dins el metall. Senzillament val la pena remarcar el heavy que té ja de per si el tema, ja que aquesta vegada la banda ha optat per uns arranjaments molt més durs i personalitzats, amb uns talls made in Sylvania d'un estil molt més heavy que en la seva anterior versió, on Sergio aporta una nova faceta tant amb els seus guturals, a la bateria, amb un estil molt propi.
"Eagle Fly Free" és un tema que no mereix presentació, ja que és part de la història del metall contemporani i que ha estat referència en milers i milers de persones musicalment. La banda ha optat per renir homenatge amb el seu enfocament particular, mantenint l'esperit original però oferint la versió sylvana del mateix, on Alfonso demostra que el seu registre és àmpliament alt i on cal remarcar els sols d'Alberto i el trencament de tapping de baix a la que Álvaro no només reprodueix, sinó que finalment acaba donant-li una nova visió millorant l'original.
El que si val la pena d'un comentari més extens és el segon tema propi de la banda i que tanca aquest entrant: "Finis Templarii".
Un harpsichord obre el tema al qual se li suma el baix d'Álvaro abans de trencar en un inici molt a l'estil Rhapsody, però en els seus bons temps. La composició també m'ha recordat en algun lloc, bé sigui per la melodia, bé sigui perquè el cant d'Alfonso té matisos en el seu timbre que evoquen a Víctor García, a Warcry, amb el que això significa en el pla musicalment positiu.
Però no confondre "recordar" amb cap altra cosa ... i és que l'estil de Sylvania, encara que més potent, segueix l'estela pròpia del grup: Molta melodia, molts tons majors, grans i ràpids sols amb bastant tècnica amb sweap pickings i Tappings encaixats a la perfecció i tornades fàcils d'escoltar, cantar i repetir!
En conclusió, la banda ens regala un aperitiu prou curt com per posar-nos les dents llargues però important a recordar-nos que segueixen al peu del canó davant les adversitats sense cap por a l'hora d'afrontar aquesta nova etapa de la banda i sabent enriquir-se dels nous músics que prenen part en aquesta aventura.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!