The Burial Chamber - Turbulent Circle (2015)
 |
Progressive Metalcore
Autoproducido
2015
Temes
1. Turbulent Circle
2. Sometimes
3. Fukinsaurus
4. Dying Breath
5. It´s not my Fault
6. Selfmurder
7. Built in Belfast
8. Scars
9. Aeons
Formació
Veu: Jose Castillo
Guitarra: Dani Solé
Guitarra: Jose Macías
Baix: Josep Pedragosa
Bateria: Rafa Arjona
Crítica
Novament em trobo davant d'un disc que s'hauria escapar de les meves escoltes habituals, serà l'edat, serà el intentar aprendre i abordar o simplement la casualitat el que em porta a escoltar aquests discos. En aquest cas el motiu és més simple, he vist madurar aquesta banda des de fa diversos anys en què han travessat canvis de formació, entre ells el més dur de tots, la veu. I per fi ens presenten el seu primer LP, Turbulent Circle.
Parlar de Metalcore és parlar d'un dels estils amb més força d'aquesta decada, han passat de ser uns quants a estar presents en tots els festivals actuals i començant a destronar a la resta d'estils. No sóc l'únic que pensa que és un estil gairebé paral·lel al metall més tradicional, però que hi ha més diferències que consonàncies. Sense anar més lluny l'estètica d'aquestes bandes i els seus seguidors és diametralment oposat al cuir i les tatxes de tota la vida, però imagino que renovar-se o morir. Deixem aquestes línies més d'opinió que d'una review i anem al gra.
Què trobem en Turbulent Circle? Uns The Burial Chamber que han evolucionat tant que em costa reconèixer-des de la primera vegada que els vaig veure sobre un escenari, estàtics i una mica tímids. Musicalment han crescut espectacularment, per exemple, dir que aquest treball és només metalcore és un insutlo. Des del vessant més pesada contundent (sembla que domini l'estil, eh?) Han sabut treure-li suc a les melodies i veus netes alternades que fan d'aquest treball recomanable per a tots els amants de la bona música. No se que pensaran els més puristes, però a mi m'ha atrapat i que a algú allunyat dels extrems de l'estil s'enganxi a aquest treball, crec que és un bon punt de partida.
Després de la intro de rigor, "Sometimes" arrenca el disc atropellant amb tot allò establert, tralla a discreció, contundent i amb una percussió devastadora. Com apuntava, la tralla quadriculada del metacore salta per l'aires amb les veus netes travessant passatges melòdics que trenquen tot semblant amb un tema lineal i avorrit.
"Fuckinsaurus" ens depara uns riffs de guitarra bestials, punxants i punyents, cal reconèixer que aquesta banda necessitava una segona guitarra per portar tots aquests sons al directe, un tema descomunal, i com no ... contundent. I el mateix podria dir-se de Dying Breath, alternança de groove pesat i punyent amb riffs ràpids que troben un bon equilibri sense sortir-se de mare. Per aquests riffs val la pena l'endinsar-se en nous sons.
"It 's Not My Fault" és un dels meus temes preferits del disc, manté aquesta pesadesa inherent, però amb molta més frescor en les guitarres i les veus, unes parts melòdiques que entren molt bé.
"Selfmurder" porta la part més industrial del disc, "Built In Belfast" prossegueix en el que és la part més fosca del disc, portant-nos a unes melodies més denses i decadents. "Scars" i "Aeons" tanquen el disc, dos grans temes que no mereixen estar en el tancament ... aquest últim molt pesat i una mica difícil de digerir en comparació amb els altres i sobretot vieniendo d'un fort xut com "Scars".
En definitiva, Turbulent Circle és tot un gran disc en la meva modesta opinió, que podran venir i tancar-la boca els entesos en l'estil, però jo he gaudit com un nen en la seva escolta ... per la meva part, totalment recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!