SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Víctor de Andrés - Gloria y Fortuna (2014)

Víctor de Andrés - Gloria y Fortuna
Víctor de Andrés logo
España

Gloria y Fortuna

Pirate Metal
Autoproducido
2014


Temes

01 Legendario
02 Los piratas de Croacia
03 Gloria y Fortuna
04 Duelo de honor
05 Aftermath (From Deep blue sea)
06 The Elder scrolls (From the video game series)
07 La venganza de la reina Anne
08 Guerra en alta mar
09 Celtic Myst
10 Pirates course
11 Can you feel the love tonight (From The Lion King)
12 La balada del pistolero (From Desperado)
13 The metal ring (From The lord of the rings)
14 The return of the pirate
15 Let it go (From Frozen)
16 Under the sea (From The Little Mermaid)
17 Indi (From Indiana Jones)
18 Metalaxia (From Star Wars)
19 Felled (Feat. Paco Ventura)
20 Voluntad (Feat. J.C Molina, Pacho Brea, Roberto Espinosa y Javier Bumper)

Formació

Guitarra, Baix, Bateria i Orquestracions: Víctor de Andrés

Crítica

Alguna vegada ho he intentat i m'ha estat sempre molt difícil fer una ressenya d'un àlbum instrumental, però avui intentarem explicar què tenim entre mans amb aquest "Gloria y Fortuna" de l'aclamat guitarrista Víctor d'Andrés.

El primer que cal dir és que tenim un àlbum divertit d'escoltar. L'artista, conegut per haver estat part de bandes com Mègara, Hybris o actualment a les files de Zenòbia, més que una ostentació de tècnica i prodigi inescuchable, ha volgut plasmar talls curts, divertits i que transmetin, més que impressionin; i aconseguir això, impressiona.

Obrim amb talls èpics que ens traslladen a una mena de banda sonora metalera que fa justícia al que ens transmet la portada. Bucaners, lluitadors, corsaris i batalles navals amb pirates i canonades per tot arreu. Molta èpica desprenen "Legendario", "Los Piratas de Croacia" o el que dóna nom al disc: "Gloria y Fortuna".

Un guitarra amb el seu renom, guanyat tant pel seu bon fer amb les sis cordes, el seu exemplar esperit de superació així com pel seu carisma en viu i als seus coneguts videoblogs dedicats a la guitarra bàsicament, podria haver intentat fer un àlbum de guitar hero, pretensiós, però que a l'hora de la veritat, només arribaria a cau d'orella d'uns pocs i menys encara seria apreciat per aquest motiu. En el seu lloc, temes curtets, fàcils d'escoltar, plens de fantasia però sense deixar de banda tècnica, rapidesa puntual i potència.

Per fer-nos una idea cap arriba a aconseguir els 4 minuts, temps suficient per transmetre instrumentalment el concepte de cada un. "Duelo De Honor", posseeix guitarres potents i fins i tot una presència destacada del baix. Tot gravat pel mateix músic de principi a fi. Cors èpics també s'hagin presents en aquest final de tema, molt al que Maiden en aquests temes més llargs: Pròleg, Desenllaç, Epíleg.

Un altre fet que fa molt atractiva l'escolta del treball és la quantitat de versions, amb gran quantitat de teclats en què recolzar a l'hora de despertar somriures en l'escolta: "Aftermath" (versió de Deep Blue Sea) aquesta vegada amb una guitarra clàssica abans de desembocar en el final més heavy o el sisè tall, d'un videojoc, "The Elder Scrolls".

Temes alegres que em evoquen, potser influenciat pel propi compositor, per la portada o pel que esperes escoltar "Pirates del Carib" o videojocs com "The Course of Monkey Island" es desperten al meu cap. "La Venganza de la Reina Anne", "Pirates Course" o "Guerra en Alta Mar" són inconfusiblement una mostra d'això. Els temes no només es nodreixen de qualitat, sinó també la destral de les sis cordes aprofita per assortir d'efectes el resultat, en cada un dels temes. Així podem trobar per exemple molt present el flanger, en l'últim esmentat.

L'últim bloc del disc està més dedicat a versions de tota índole. Val a dir, que encara que es tracta d'un treball guitarrer, construït i pensat per a la sis cordes, la bateria potser si que està més al servei del tema sense destacar en excés, però si que són importants les orquestracions i arranjaments. Si no és d'aquesta manera, no serien tan precises versions com "Can You Feel The Love Tonight", de la pel·lícula del Rei Leon, encara que també molt heavy!

Molt divertit i interessant aquest últim bloc que no fa sense més que arrencar somriures una darrere l'altra, ja que es tracta de versions metall de temes coneguts per tothom i que tothom té present, però és clar en un altre context musical. Com per exemple amb "La Balada del Pistolero" de la pel·lícula Desperado de Robert Rodríguez, amb Antonio Banderas.

Gràcia en triar els temes, sens dubte, però mantenint l'èpica que envolta al llançament "The Lord of the Rings" no desencaixa per res amb el següent tema propi que manté la temàtica: "The Return of the Pirate". Bona pel·lícula podria inspirar aquesta banda sonora!

Picada d'ullet a l'actualitat infantil (i no tant) amb "Let it Go" de la pel·lícula de Disney, gran èxit mundial. I no deixem aquest deixant divertida amb versions de la Sireneta i Sota el mar, "Under the Sea" on cal destacar els teclats que el mantenen l'aire original.

"Indi" d'Indiana Jones o la Guerra de les Galàxies, també formen part d'aquesta selecció una mica més freak, però que fa tan amena com divertida l'escolta.

Penúltim tema propi, una mica més potent i canyer: "Felled", amb canvis de to i un final molt més dur que dóna pas a "Voluntad" que tanca el disc. Compte ni més ni menys que amb la col·laboració de JC Molina a les flautes, Pacho Brea i Roberto Espinosa (el que va ser cantant de Eco, banda d'Alberto Cereijo) a les veus i Javi Bumper a la bateria. Únic tema cantat, amb múltiples fragments, alguns més durs, altres més melòdics i per descomptat, eminentment guitarrer. Podria ser una mostra al gran públic de com sonaria en format banda i és més que interessant!

Així doncs, aquest polifacètic artista ens deixa una feina que només es pot definir com èpic, així com divertit i seguirem atents a les seves novetats, doncs bé valen la pena!

Víc Salda
22/07/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.