SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Flyleaf - Between the Stars (2014)

Flyleaf - Between the Stars
Flyleaf logo
E.E.U.U.

Between the Stars

Melodic Metal
Loud and Proud Records
2014


Temes

1. Set Me On Fire (3:38)
2. Magnetic (3:41)
3. Traitor (3:00)
4. Platonic (3:33)
5. Head Underwater (2:51)
6. Sober Serenade (3:47)
7. Thread (2:51)
8. Marionette (3:47)
9. Well of Lies (4:34)
10. City Kids (3:52)
11. Blue Roses (3:17)
12. Home (2:51)

Formació

Veus: Kristen May
Guitarra: Sameer Bhattacharya
Guitarra: Jared Hartmann
Baix: Pat Seals
Bateria: James Culpepper

Crítica

Flyleaf va explotar de forma definitiva quan van aparèixer al BSO de Die Hard 4 (Jungla de cristal 4). Aquesta veu fina i desequilibrada sonava, mentre ens introduïen en el món tenebrós i fosc del hacker (co protagonista de la pel·lícula), per acabar en un scream i entrar amb un so contundent a un tema enganxós com pocs, "I'ma So Sick "(cap hacker és bo si no se li presenta amb música metall, que per alguna cosa són tan alternatius i tal).

Tenen un estil entre rock, grunge i metall. Tenen passatges musicals molt lúgubres (en aquest disc es perden), lletres molt enfocades a la mort i dolor, amb una cantant que actua com si fos una desequilibrada mental, tant en clip com en directe, donant una sensació molt tètrica i fosca a la banda. Un producte tancat i molt coherent.

Després de passar per diversos noms i fer diferents estils sense gaire transcendència, la banda ús corrent de joves cristians, que buscaven música moderna que fossin acord amb les seves creences, per passar de ser desconeguts a tenir un boom (hi ha un episodi de South Park que explica força bé aquest fet). Cal concretar que només la cantant es declara creient i practicant.

El 2011 Lacey Strum, cantant, deixa la banda per dedicar-se a la maternitat ia causa de la mort de l'enginyer de so de la banda. Òbviament, això comportaria molts problemes a la banda ja que aquesta tenia un estil molt personal difícil de trobar.

La nova cantant triada va ser Kristen May (ex cantant de Vedera), amb una veu més melòdica, estable i segura, però amb un estil escènic i vocal més semblant a Hayley Williams que a Lacey.

Kristen May: "I do not scream-I'm more pop-oriented, more melodic"

Així doncs la banda canvi totalment la seva sonoritat i perdent els screams que li havien fet guanyar-se el de "Ser una banda diferent". La banda ha continuat el seu curs traient "Between The Stars", gravat amb Don Gilmore, un productor molt enfocat a l'estil metall i específicament al "emo".

Partint de la base que un mai té grans expectatives d'una banda quan pateix canvis tan radicals, per ser sincer, és molt millor del que esperava. L'estil clarament ha canviat i ja no es troben aquests riffs de guitarra foscos i tètrics i s'ha passat a un estil menys arriscat, podríem dir alguna cosa més hard rockera, i en moments fregant l'indie i el pop.

En l'apartat vocal es nota que s'ha anat a buscar l'estil d'anteriors àlbums. Així l'ús d'efectes en la veu recorda totalment a Lacey tot i estar davant d'una veu més col·locada i segura amb un timbre més estàndard. A "Set Em On Fire" es pot veure aquest punt intermedi entre el timbre de Kristen i l'ús d'efectes descarat per evocar a Lacey.

L'àlbum comença amb tres cançons ("Set Em On Fire", "Magnetic" i "Traitor") relativament properes al que es feia amb Lacey i després navega fins a un estil ia diferent, que funciona perfectament si no ets molt "pureta" amb el canvi. Reforçat per uns teclats que donen una sensació de seguretat als temes, encara que també una mica més de pop. Aquestes cançons més pop queden estranyament juntes dins del disc, al bell mig, per després trobar "Well Of Lies" ...

"Well Of Lies" té un teclat fent uns efectes incomprensibles que fins fa pensar la seva pista de Pro Tools s'ha descompassat o qui el va tocar encara estava aprenent i no controlava el tempo ... Succeint això en la cançó més llarga del disc. I més quan s'ha descartat, incomprensiblement, la cançó "Something Better" per a aquest àlbum, cançó amb la que van presentar a Kristen.

En resum, Flyleaf per a mi era Lacey, però s'ha demostrat que els músics de la banda tenen molt bon nivell compositiu-musical i han sabut afrontar el canvi amb comoditat. Val a dir que potser Kristen no era la persona ideal per seguir la línia preestablerta de la banda, però clarament han agafat a algú que pot aguantar concerts i gires sense perdre la veu (un dels majors problemes per Lacey) i han sabut donar el gir necessari perquè encaixés.

Arnau Rectoret
29/07/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.