Drakum - Trollmin (2015)
 |
Folk Metal
Autoproducido
2015
Temes
1. Introll 01:51
2. Wall of Deadly Trolls 03:23
3. Magic Potion of the Evil Jester 03:13
4. Troll Recipe 03:11
5. Drunk Troll 03:46
6. Outroll 01:51
Formació
Veu: Javi Crosas
Guitarra: Marc Martínez
Guitarra: Feni
Violí: Caleb
Baix: Jose Luis Parreño
Bateria: Xavi Puiggalí
Whistles, gaites: Üri Bokskog
Teclat: Albert Orozco
Crítica
Fa 10 mesos Drakum va editar, per fi, afortunadament, d'una vegada ... el seu primer i tan, tan, tan, tan ... esperat primer disc. Esperat perquè per mil i un motius portàvem bastant temps gastant els seus demo Around The Oak fins a tal punt que el CD del cotxe, la cadena i fins al CD de l'ordinador es negaven a obrir-se per reproduir-lo. No volien ser ells els que ho ratllessin o desgastessin del tot. I ara que teníem a Torches Will Rise Again no ens deixen gairebé ni respirar i zas, nou lliurament. En aquesta ocasió en versió més reduïda en format d'EP, Trollmin.
Trolls, trolls, trolls, només us recordeu dels trolls senyors autors de llibres, cinema o música ... Perquè només es recorden dels trolls? Són grossos, sebosos, porcs, pestilents, atordits ... Des de la Lliga Per La Defensa Dels Goblins reclam seu dret a tenir un tros del pastís del món fantàstic que monopolitzen aquests empedrats ganduls.
Aquesta la tonteria del dia seguiré amb Trollmin.
Trollmin és un EP de sis talls, dues intros deixant el tracklist en quatre temes reals, però avís, cal agafar-se fort. Què bajanada ha passat pels caps de Drakum per aquest EP? Doncs ni més ni menys que un clan de Trolls bavosos han decidit atacar i cruspir-se un poble humà per sopar, amb ho facil que és anar al Caprabo de la cantonada.
Quan un grup edita un disc, tenim a la banda que fa el seu estudi de mercat i fa el que el públic vol, o ells creuen que vol, deixant al marge els seus propis gustos. D'altra banda tenim a la banda que fa el disc que els ve de gust sense pensar en el que passarà quan aquest vegi la llum. Ambdós casos poden tenir èxit, però solen acabar en una banda avorrida i / o sense repercussió. En aquest cas sembla que s'han alineat els astres per fer que el que la banda vol fer és una cosa que el públic anhela.
Drakum per a aquest disc s'ha allunyat una mica del que ens oferia en Torches Will Rise Again, tant en so com en composició. Aquell va ser un disc de folk death molt melòdic, amb guitarres molt potents i temes molt enganxosos en general, amb els seus punts power inclosos i les seves picades d'ullet a Finntroll. Aquest Trollmin està tret de les mateixes entranyes de la muntanya, entre deixalles i pestilents efluvis. És un disc propi de bandes com Svartby, o sigui els germans bastards de Finntroll, així que tenim a uns nous bastards en joc. Sonen més cervesers, foscos, ràpids, irreverents ... no em fotis, que sembli que el disc estigui gravat mentre es discutien com cuinar als productors. És un disc molt divertit el Pilles per on ho Pilles. Han sabut captar una essència de conte de terror amb què espantar als petits mentre t'imagines les discussions i plans foscos dels Trolls per cruspir-se un bon lot de carn fresca.
Quant a la producció, no hi ha color, Torches era resultón i sonava bé, però aquí la cosa canvia. És una producció molt treballada fins a l'últim detall, i creure quan dic que si alguna cosa abunda en Trollmin són els detalls. Gran treball per part de Axtudio de Barcelona, on es va gravar i va barrejar i la posterior masterització en els Fascination Street Studios de Suècia.
El que més em desconcerta són la intro i el final ... piano? És el meu únic però, no, no ho pillo, la veritat, però acceptem vaixell, un piano com en les velles pel·lícules mudes, això em ve al cap, que es veu interromput pels crits dels Trolls entrant en escena i al final, lògicament sortint d'ella, això em fa veure el disc en blanc i negre ... i té el seu rotllo, la veritat, em dóna el pego, si senyor.
Els temes són molt catxondos ... però molt.
Un disc que enganxa, que cal. Cal perquè si l'death folk ja és un estil més que difós per la nostra geografia, no abunden tant les bandes esbojarrades i pervsas que s'atreveixin a fer una feina com Trollmin. Mini gran disc. amb un gran treball per part de tota la banda i en especial el sr. Javi Crosas que surt a les veus amb les diferents tonalitats que executa per donar joc a les història. Dens treball que no ho recomano, exigeixo la seva escolta.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!