SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Darksun - Memento Mori (2012)

Darksun - Memento Mori
Darksun logo
España

Memento Mori

Metal
Autoproducido
2012


Temes

01 - Memento Mori
02 - Rompe El Hechizo
03 - Surcando El Tiempo
04 - La Última Esperanza
05 - De Metal
06 - El Templo De Los Horrores
07 - Mil Vidas
08 - De Hielo & Fuego
09 - Nacido De La Oscuridad
10 - Dame Una Señal
11 - Dentro De Tí (Con Manuel Ramil)
12 - Fragile (Con Ralf Scheepers)
13 - Broken Dreams (Con Peavy Wagner)

Formació

Veu: Dani González
Guitarra: Tino Hevia
Guitarra: David "Figuer" Figueiras
Baix: Adrian Huelga
Bateria: Miguel Pérez "Pichi"

Crítica

Ja fa molts anys d'aquell dia que caminava jo assedegat de noves bandes i de sàvia nou cantada en castellà i el mateix dia vaig descobrir tant a Dúnedain com a aquests asturians i el seu disc "El Llegat". Molt poc després, sabria del naixement d'aquests de la ruptura d'una altra banda que m'encantava, Northwind, que va donar pas també mitjançant l'altra meitat de la formació, a Vendaval.

Amb la característica veu de Dani González, que provenia de l'Edèn, la banda ràpidament es va fer un huequecillo en el meu punt de mira amb els diferents llançaments tant en castellà com en anglès i ja no els vaig perdre la pista, per la qualitat i per l'empremta pròpia que destil.lava la banda feina rere.

I així arribem a dia d'avui, on reprenem la review d'aquest sac de pendents del 2012 i que inexcusablement s'ha retardat fins a dia d'avui, doncs he de dir que és un tros de llançament que s'ha de tenir en compte quant a qualitat musical, compositiva, arranjaments i col · laboracions.

El disc es va finançar mitjançant ajuda popular amb una de les pàgines web dedicades a l'ajuda de finançament de projectes i així va veure la llum passat l'estiu portant com a nom Memento Mori, "Recorda que moriràs" en llatí i mitjançant aquest recordatori xiuxiuejat amb introducció musical de fons arrenca l'àlbum. El preludi a la pell de gallina que genera tot l'àlbum.

Rompe el Hechizo, primer tema pròpiament, porta com a senya d'identitat el so al qual la banda s'ha mantingut fidel. Per aquest motiu en les seves primeres escoltes, el disc pot recordar en excés a l'orella de l'oient coneixedor d'anteriors treballs de la banda. Però a mesura que destilas els temes i els teus oïts els desgranen, t'adones que la banda ha fet un treball espectacular aconseguint mantenir l'essència, el so característic i alhora, aconseguir noves composicions, que si no són les millors de la seva carrera (crec que si), almenys si que igualen als seus millors treballs.

Parlem del so característic de la banda, del qual gran part de culpa la té la veu de Dani, com ja hem comentat, però l'estil compositiu es caracteritza també per melodies de teclat amb un cert protagonisme en les parts no cantades, sobretot i unes guitarres, amb una greu afinació, un timbre molt rodó i cops de riff a contratemps, pràcticament. Un esquinçat molt característic, als mans de Tino Hevia i David Figueiras, en esta ocasió.

Moltíssima potència i duresa musical, combinada amb el timbre de veu i la melodia de la composició, són la base sobre la qual se suporta Darksun, que just ara compliran 10 anys com a banda a un gran nivell, millorant dia a dia, si és que això és possible.

El disc, com ja he comentat conté el millor de Darksun, combinant passatges ràpids com succeeix en Surcando El Tiempo. Una altra de les característiques principals dels asturians, és la foscor de les seves melodies, i les seves composicions, sense deixar de banda tornades enganxoses com aquest que ens ocupa, que curiosament ens porta a saltar i ballar sense parar.

La Última Esperanza, és un tema completament amb múltiples possibles pauses, fosc, amb múltiples canvis de tempo, com no podria ser d'altra manera, i que manté el ritme del disc, amb el llistó molt alt i amb un pre-tornada i una tornada, que un cop entra, és impossible treure'l del cap.

La banda no es pot classificar pròpiament en un estil. Es mouen entre el power metall, el metall clàssic, el metall progressiu i donen així la combinació Darksun. Es deixa veure en De Metal on al El Templo De Los Horrores, amb línies una mica més egípcies o arabesques.

La banda mostra moltes facetes, sense moure mai de la foscor en diverses combinacions de tons menors, com en Mil Vidas, la qual arrenca amb un crit gutural, per seguir contrastant amb crits al llarg del tema. La durada dels temes, no destaca per ser molt llargs, sent així temes, que ràpidament quallen, volent una vegada més, sempre una altra escolta, també juguen amb un altre tipus de veus per enriquir el resultat en Dame una señal.

El disc, com he insinuat, no hi entra fàcilment l'oient, almenys l'oient acostumat a diferents composicions de la banda, però certament, genera una addicció malaltissa, atès que no és un disc pla ni senzill, així que un cop et submergeixes en ell, com sirena no et deixa sortir després de moltes escoltes, sentint-se l'oient satisfet de l'adquisició.

Dins del so de la banda té també gran protagonisme i no és un simple farcit el baix d'Adrian Vaga, i així es plasma al llarg de tot l'àlbum prenent com a exemple De Hielo & Fuego o Nacido en la Oscuridad, la primera amb parts de bateria, teclats i baix i la segona com a mostra de rodonesa del so, molt més lenta i pesada, musicalment parlant.

El disc en si, finalitza amb Dentro de ti, una balada clàssica amb la col·laboració de Manuel Ramill a les tecles. Lenta, i senzilla per posar el punt i final a les noves composicions, que haurien de ser reconegudes com del millor d'avui en dia a nivell nacional i internacional, per què no?

I com ressaca, com si no estiguéssim prou satisfets, la banda es marca dues versions de si mateixos, aquest cop en anglès, del seu anterior treball Tocar el Sol.

La primera és Fragile, versió d'Fràgil i compta amb la col·laboració espectacular de Ralf Scheepers, qui fa duet de veus amb Dani, que ens fa les mil delícies i mostra el nivell clarament internacional i plau del grup.

Finalment, tanquem amb un grandíssim Peavy Wagner a Broken dreams, versió de "En morir els somnis". El primer tema té un aire clarament a Primal Fear, sent una composició de Darksun no pensada per Ralf i el segon bé podria ser un gran tema de Rage, mostrant així la qualitat de la banda i les seves influències, però amb un segell tan característic que tot així segueix sent Darksun, una de les millors bandes de metall en castellà.

Víc Salda
06/05/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.