SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Night Heart La Nave (Canals)

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

The Winery Dogs - Hot Streak (2015)

The Winery Dogs - Hot Streak
The Winery Dogs logo
E.E.U.U.

Hot Streak

Hard Rock
earMUSIC
2015


Temes

01. Oblivion 4:11
02. Captain Love 5:06
03. Hot Streak 5:10
04. How Long 3:55
05. Empire 6:09
06. Fire 4:46
07. Ghost Town 4:28
08. The Bridge 4:49
09. War Machine 5:12
10. Spiral 5:50
11. Devil You Know 4:30
12. Think It Over 5:03
13. The Lamb 6:45

Formació

Veu i guitarra: Richie Kotzen
Baix: Billy Sheehan
Bateria: Mike Portnoy

Crítica

The Winery Dogs va néixer, aparentment, com un projecte més dels tants que té Portnoy escampats per aquest univers musical que ell mateix ha anat creant aquests últims temps. Després de llançar un primer disc titulat com la pròpia banda, només dos anys ha trigat aquest "supergrup" a crear nova música, dos anys des d'un disc de debut que, francament, i tot i la perplexitat inicial de qui no sabien per on anirien els tirs de la formació, va deixar bon gust de boca a trets generals. Malgrat la seva exagerada durada i, potser, la seva poca varietat, el susdit disc homònim quall entre una audiència que va respondre realment bé a les posteriors visites a manera de directe del trio. No descobrim res si diem que, a nivell personal, tant Mike Portnoy, com Billy Sheehan, com Richie Kotzen posseeixen habilitats extraordinàries en els seus respectius instruments, i aquestes van quedar patents (en major o menor mesura) des del primer moment que vam poder escoltar alguna cosa d'ells. Si bé Portnoy no es va lluir tant com ens té acostumats, la veritat és que tant el penetrant sota de Sheehan, com les precioses veus de Kotzen, van posar el llistó bastant alt per a un segon llançament.

¿I que trobem a "Hot Streak"? Doncs una mica més del mateix. A trets generals l'essència del primer àlbum es manté en la seva totalitat, però, si en alguna cosa es diferencia aquest disc del primer, és que aquest és molt menys inspirat. "Oblivion", tema que comença aquest llarga durada, recorda a aquests grans singles que posseïa el primer llançament, i els temes que el segueixen realment fan justícia als noms que estan darrere d'aquest grup: "Captain Love" i "Hot Streak" capten aquesta essència més groovie i "How Long" torna a la fórmula de la tornada enganxós. I fins aquí tot sembla ser com cal. Sense sobresalts, arribem a la també bastant enganxosa "Empire" ja l'emotiva "Fire" (preciosa i molt diferent al compendi que crea l'àlbum).

"Ghost Town" s'erigeix ??segurament com una de les millors cançons d'aquest "Hot Streak", amb un dels seus millors tornades i un ritme accelerat però que no té cap pressa. I a partir d'allà, potser pel cansament d'escoltar una mica més del mateix una i altra vegada, potser per les ganes de tirar cap a temes menys directes i amb ambientacions més elaborades i subtils, el disc no acaba d'evolucionar de la forma que hauria. "The Brige" deixa enrere una oportunitat de single amb unes línies massa toves pel que podria haver estat, "War Machine" salva la seva poca inspiració per una secció instrumental realment cuidada, i "Espiral" dóna un gir inesperat feia el experimental que, sent sincers, i tot i tenir bones idees i fins i tot un bon tornada, aporta poc o gens al conjunt.

No tot està perdut. La rockera "Devil You Know" afegeix ritme al conjunt i és un veritable refresc respecte al que veníem veient. Una altra vegada, però, el grup es perd en ritmes que, de ser més directes i contundents, podrien arribar a ser tremendament més eficaços del que han estat. La blusera "Think It Over" és una composició realment aconseguida que perfectament hagués pogut ser un respir dins d'un àlbum més directe, una cosa així com és "Fire" al inspirat primer tram del disc. Finalment, "The Lamb", tanca l'àlbum mantenint aquest mitjà-tempo que caracteritza l'últim tram de "Hot Streak", aquesta vegada sí, amb una evolució final que deixa un bon sabor de boca a l'oient.

Podríem dividir perfectament aquest disc en dues parts molt clares: un inici realment directe i ben compensat entre temes i una segona part que abusa dels mateixos ritmes i estructures cop i un altre, sense la inspiració que té la susdita primera part i, per tant, sense el "enganxi" d'aquesta. I ull, que no estem parlant d'un mal disc, simplement d'un disc sense cap tipus de filtre que no ha tingut el valor de descartar temes pel seu propi bé. Si és aquest "Hot Streak" un àlbum amb tres o quatre temes menys, estaríem davant d'un llançament molt rodó i compensat, un àlbum que hagués pogut deixar enganxat l'oient al reproductor igual que va fer el disc homònim de la banda.

La direcció, així mateix, no és la que un servidor hagués pres: si alguna cosa impactava i ressaltava en el disc anterior era la pegada, la senzillesa i la facilitat d'unes línies vocals excel·lents. És veritat que les omnipresents línies de baix segueixen deixant amb la boca oberta, i continua sent veritat que moltes de les melodies que conformen aquest àlbum estan molt ben fetes, però de cap manera arriben al que haurien d'haver estat.

El llistó estava realment alt i, malgrat mantenir l'essència inicial, el trio de mags no ha sabut donar un salt qualitatiu respecte el seu primer llançament. La llarga durada i el mal maneig en les ambientacions de l'àlbum els han fet una mala passada. I això sense ser un mal disc, ull. Per alguna cosa aquests tres músics són tan grans.

Víctor Vallespir
02/11/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.