Koritni - Night Goes On For Days (2015)
 |
Hard Rock
earMUSIC
2015
Temes
1. Horns up
2. Try to live (A little bit)
3. Rock´n´roll ain´t no crime
4. Carousel
5. Night goes on for days
6. Woman in love
7. Seal the deal
8. Breakdown
9. The Mississippi delta
10. Water of life
11. Little man
12. Waking up the neighbours
Formació
Veu: Lex Koritni
Guitarra: Eddy Santacreu
Guitarra: Luke Cuerden
Baix: Dean Matt Hunter
Bateria: Chris Brown
Crítica
Cinquè disc de l'australià Lex Koritni, cantant i productor de la banda de nom homònim. En aquesta ocasió ve acompanyat pels més que decents guitarristes: Eddy Santacreu i Luke recordin. A la base rítmica estan Chris Brown (bateria) i Dean Mutt Hunter (baix).
Encara sense ser un seguidor incondicional de la banda, admeto que mereixen el meu més absolut respecte, ja que han sabut mantenir el tipus des de fa gairebé 10 anys fent Hard Rock del més pur sabor anyenc. Si ja és difícil emergir en aquest maremàgnum de nous grups que apareixen a cada pas, considero que ho és encara més practicant un estil no precisament modern. Koritni treballen disc rere disc obstinats a mantenir viva una banda de Rock & Roll amb tints Hard.
Així, en aquest treball ens trobem una continuïtat estilística respecte als seus anteriors composicions. A la primera escolta ens ve al cap inevitablement bandes de l'estil Ac / Dc o Geòrgia Satellites, però si furguem sota la superfície i ens deixem embolicar pels dotze temes descobrirem molt bones composicions i molt treballades.
Una mica del que sí pateix aquest disc és d'una inconsistència a nivell compositiu. A favor seu puc dir que certament resulta bastant difícil fer cançons originals emmarcats com estan en un estil tan definit. Però haver perles n'hi ha.
Obren foc amb "Horns up", un tall molt rockanrolero i enganxós. Del millor, el sol de guitarra. Segueix "Try to live", que si ja era rockera l'anterior, aquesta ho reafirma amb el riff de guitarra inicial i les melodies vocals al més pur estil bluesy.
"Rock and Roll ain't no crime" puja una mica més el llistó amb unes guitarres molt encertades que recorden els millors temps dels nord-americans Kix.
Canvien de terç amb "Carousel", endinsant en una ona encara més Blues, amanida amb guitarres acústiques durant tot el tema. Retorn a l'esquema elèctric amb "Night goes on for days", bon tema, potser del més comercial del disc, però no per això perdent la seva essència. Novament assistim a l'escolta d'un sol salvatge molt ben encaixat. "Woman in love" novament ens endinsa en l'univers acústic sustentat per melodies vocals que de vegades recorden Danny Vaughn (Tyketto).
"Seal the deal" arrenca amb un ritme trepidant, el que s'agraeix en un disc marcat per una linealitat en el que a velocitat es refereix. "Break down", personalment em sembla del millor i més sorprenent de tota l'obra. Potser és per l'encertada producció realitzada per aquesta cançó en concret. "The Mississippi delta" és una perfecta introducció instrumental d'una sola guitarra al següent tall "Water of life", blues Rock en tota regla amb Slide Guitar inclòs.
Arribem a la recta final del disc amb "Little man". Més Blues Rock acústic ona Old School. L'últim tall, "Waking up the neighbours" és el perfecte exemple de la filosofia musical de Koritni. Medi temps rockanrolero amb melodies intenses i tornades memorables. Bé.
Després del breu repàs als temes que conté aquest CD, queda palès que Koritni és una banda que destil·la bon Blues Rock i Hard Rock gairebé a parts iguals. I dic "gairebé", perquè al meu judici els gustos musicals de Lex s'orienten més cap al Blues que per altres camins més durs.
En conclusió, "Night goes on for days" és un bon disc, correctament produït i més que correctament interpretat per cinc bons músics de Rock dirigits amb mà de ferro pel seu frontman Lex Koritni, el qual no deixa tot just una petita escletxa per a la innovació . Potser és aquest detall el que més resti interès a l'hora de captar nou públic. Koritni és una banda molt tancada en les seves composicions, sempre emmarcades en un estil molt Blues Rock.
Dit això, només em queda aconsellar aquest disc als incondicionals d'aquest estil tan vuitanta com interessant. I com no! A tot aquell que busqui un grup que sàpiga reproduir a l'escenari els seus enregistraments sense esforç.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!