SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Age of Dust - Messenger In A Soulless World (2015)

Age of Dust - Messenger In A Soulless World
Age of Dust logo
España

Messenger In A Soulless World

Symphonic Metal
Autoproducido
2015


Temes

1. If to Die is to Sleep...03:18
2. Genesis04:13
3. Desires04:29
4. Nichts04:05
5. Moon for a Poet04:07
6. Someday03:49
7. Trial03:20
8. Queen Of Chaos04:29
9. Angel Dust03:29
10. No Shade of Grey08:15
11. Slaughter of Insane (The Fall)05:42

Formació

Veus: Maria Rugo
Guitarres i veus: Sergio Ainoza
Baix: Marta Coscu

Crítica

Si mirem enrere, quan hi havia poques bandes que transmeteren Metall Simfònic i mirem ara a l'actualitat, i veiem que no té res a veure. Aquest estil ha esclatat en moltíssims països, i és, dins del Metall, un dels estils amb més èxit i més aclamat per tots. Per això, els de Barcelonins Age of Dust, ens presenten aquest "Messenger In A Soulles World", el seu primer disc, que compta diverses històries tretes de l'ànima dels integrants.

La banda, està formada per: Maria Rugo (Veu), Sergio Ainoza (Guitarra i veus), Marta Coscu (Baix), i la seva última incorporació Pol (Bateria).

El primer que m'ha vingut al cap en escoltar "If To Die Is To Sleep ...", ha estat un so més nítid i una bona barreja quant a so, veus i tot el que suposa un veritable disc de l'estil.

Una intro amb molts detalls, "Genesis", ha estat l'escollida per iniciar un disc, on des del minut 0, s'ha descobert i escoltat el veritable potencial que té Maria a les veus, acompanyat de Sergio amb guturals i altres. Un tema fosc, amb uns teclats dignes d'admirar, i com comentava abans, es nota que han estat donant-li mim a les mescles del treball.

"Desires", és un tema èpic, amb molts cors, i segur que als amants d'Epica i Nightwish els recordarà, especialment per la veu, que com he dit està molt ben cuidada al llarg del treball. M'encanta especialment diversos canvis de temps que fan que el tema sigui més dinàmic.

"Nichts", l'obre màgicament unes veus angelicals, fins que la veu fosca en matisos de Sergio inunda el tema. És un tema on les dues veus són molt protagonistes, al costat d'uns teclats molt ben assolits.

"Moon For a Poet", tema molt relaxat, fins que canvia de ritme per convertir-se en un tema ràpid, on es pot comprovar el gran duet de Marta (Baix) i la bateria. Una secció rítmica més que meravellosa.

"Someday" és la balada que no pot faltar en cap disc de l'estil, amb les veus més angelicals que podem imaginar, acompanyada d'uns teclats que et posaran la pell de gallina, estampant tota la mestria i sentiment que malbarata aquesta cançó a la teva ànima . El segueix "Queen of Chaos", tema on desemboca energia en els teclats, i mestratge en els diferents ritmes que ens ofereixen, en aquesta gran cançó. No poden faltar els ja esmentats guturals que li donen aquesta foscor als temes.

Tornem als temes èpics amb "Trial", amb una introducció, ràpida i que desembocarà a un dels temes més "potents" de l'obra. És una de les cançons que en directe, pot funcionar genial, i farà que el públic embogeixi genialment.

Si en l'anterior tema teníem energia i acords èpics, a "Angel Dust" no es queda enrere, combinant-ho amb la foscor que tant caracteritza al gènere. Cal esmentar un treballador extra a les guitarres, on sonen perfectament amb matisos que fan les delícies del tema. Inclou un gran duet de veus, on saben coordinar-se bé en cada moment d'aquesta cançó.

Arribem al final de l'obra, amb "No Shade of Grey" i "Slaughter of Insane (The Fall)". Parlem del primer: és un tema on la creativitat creix en cada moment del tema, amb molts canvis, cors i teclats que ressalten abans de res i sobretot un treball líric que agradarà a tots els amants de les cançons amb molta pompositat en les composicions. I per acabar, la ja esmentada "Slaughter ...", amb una línia de baix que sona abans de res estupendament, acompanyat dels mítics teclats i altres parafarnalia. Crec que és una gran manera d'acabar l'obra, amb un tema amb una pompositat trobada en anteriors temes. Un final, digne de recordar: èpic i amb gust.

Els ve un gran futur a la banda. El conjunt de persones que formen el grup, es nota que són conscients, i que prefereix anar a poc a poc i amb bona lletra, que de pressa i començar malament. Són molt conservadors pel que fa a les composicions, i crec que tot aquest temps invertit, farà que floreixi una alba d'èxit a la formació. Grans!

Brandan Cantos
16/11/2015

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.