Stratovarius - Eternal (2015)
 |
Power Metal
Edel AG
2015
Temes
1. My Eternal Dream
2. Shine in the Dark
3. Rise Above It
4. Lost Without a Trace
5. Feeding the Fire
6. In My Line of Work
7. Man in the Mirror
8. Few Are Those
9. Fire in Your Eyes
10. The Lost Saga
Formació
Veus: Timo Kotipelto
Teclats: Jens Johansson
Baix: Lauri Porra
Guitarra: Matias Kupiainen
Bateria: Rolf Pilve
Crítica
Fa molts, molts anys ja des que va arribar a oïda per primera vegada aquesta banda finlandesa. Acabava de publicar el seu primer disc amb el nou vocalista Timo Kotipelo, el Fourth Dimension que em va tornar boig. Una mica després en el meu aniversari el meu pare em va regalar "el disc mes venut del moment", les Spice Girls. Per sort, pot canviar i es va convertir en el Episode, que contenia Speed of Light i els convertia en alguna cosa impresicindible en el meu dia a dia.
La banda es va anar "gastant", almenys a les meves orelles i poc a poc vaig deixar de seguir-los fins al punt que les últimes obres amb Timo Tolkki, a penes les vaig arribar a escoltar un parell de vegades. Es van regenerar i vaig pensar amb el seu penúltim "Nemesis" que havia renascut una banda nova, interessant, però poc més.
Fins que va arribar a les meves orelles el single d'Eternal anomenat "My Eternal Dream". Quin cacau de velocitat, execució, bon so i pólvora de la bona! El power de qualitat que els havia fet destacar com una de les grans, havia tornat de manera renovada i amb un so i una producció enormes; així que vaig agafar i vaig tornar a prestar-li molta atenció.
La banda ha sabut renéixer després de les seves hores més baixes, aconseguint tornar a atreure l'atenció del públic a nivell mundial i això es va demostrar en la seva última recent gira.
Després de l'excelentísima obertura que té el disc i que pots veure sobre aquestes línies, avancem baixant de revolucions, però és que no es pot mantenir aquest ritme ni mai ho han fet en cap dels seus treballs. "Shine In the Dark", on el teclat de Jens torna a tenir un protagonisme raonablement compartit amb la resta d'instruments, des del baix de Lauri fins a la bateria de Rolf et porten fins a una tornada cantable i recognoscible en tonalitat major, per tornar a enganxar al personal!
"Rise Above It" i seguim per si hi havia dubtes, mostrant que la banda és una banda de power, amb uns riffs a les mans de Matias Kupiainen qui ha sabut omplir i de sobres, el buit que en el ja llunyà 2008 va deixar Timmo Tolkki després de gairebé destruir la seva pròpia creació.
Cors majestuosos i tornada magnífics són la clau al costat de estrofes ràpides, amb riffs enganxosos i per descomptat, el mag vocal Timo Kotipelto el qual sempre m'havia sorprès la lentitud quant a la seva interpretació; lentitud que aquest cop deixa de banda aconseguint un resultat rodó!
Que fort pensar que potser en el 2015 Stratovarius siguin la banda revelació, no per la seva trajectòria sinó per la seva ressorgir i el seu saber mantenir perfectament l'essència del passat compositivament, però adaptant-lo no només a nous temps, sinó a nous músics i el més difícil, tornant a generar expectació en el públic com en "Lost Without a Trace", tema que podria pertànyer als no destacables del Visions, sense problemes o "Feeding The Fire".
"In my line of Work" ofereix nous matisos i demostra que tots tenen un protagonisme vital, ja que el baix de Lauri Porra lidera durant bastants trams la part melòdica fins que la banda sencera finalment realcen el conjunt i estrenyen de nou amb un gran tornada.
Que un disc siguin tot singles és pràcticament impossible, però que clarament es vegin temes amb potencial de clàssic és complicat. La tornada de "Man In the Mirror" és un exemple de tema clarament coreable en un directe i que no pot faltar, també en ser una mica diferent, amb tonalitats més orientals.
Balada pròpiament seria "Fire In Your Eyes", preciosa, però "Few Are Those" és gairebé un veloç mediotiempo però amb un caràcter per les seves melodies més pausat.
La banda ja havia baixat el to en les seves composicions, sonant molt més greus i actuals, fet que segur que Timo ho ha agraït vocalment. Un nou so envolta a la banda en els més de 11 minuts de "The Lost Saga". Impressionant! Més fosc, més ràpid a trams, més lent en altres i una altra vegada amb treballadíssims cors que donen grandiloqüència a la banda.
En definitiva, un gran i gens esperat retorn a l'olimp del metall dels finlandesos que han aconseguit diria que una mica més difícil que triomfar, que és retriunfar!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!