Svartby - Swamp, My Neighbour (2015)
 |
Folk / Melodic Death Metal
Trollzorn
2015
Temes
1. Morbid Quag 03:39
2. Trojansk råtta 03:21
3. Goat Crack 03:27
4. Karl's Egg Farm 03:23
5. Dead Boys 03:55
6. Iron Stone 02:26
7. Herbal Giants 01:56
8. Bog Bar 02:10
9. Den svarta honungen 03:50
10. Clock Tower 03:48
11. Eisenstein 02:26
Formació
Veus: Gnofkes
Guitarra: Lindwurm
Guitarra: Humla
Teclats: Giftsvamp
Baix: Fjällräv
Bateria: Woopzy
Crítica
Hi ha grups i grups, una frase tan absurda com aquesta és la clau per entendre a bandes del tall dels russos Svartby. La diferència entre una banda que intenta anar a per totes i la que només es reuneix per divertir sol ser la serietat amb la qual afrontar el seu camí.
Svartby, pot ser de tot menys seriosa. Sí, és una banda que abans de res, el seu so és divertit i per moments absurd, però res més seriós que fer alguna cosa fora de les reglar de forma tan impol·luta i perfecta com demostren Svartby.
Des que va caure en el meu reproductor seu anterior treball "Elemental Tales" no han deixat de sonar periòdicament a les meves llistes aleatòries de reproducció, I aquest nou treball que venia precedit per l'edició, ja de forma habitual en cada llançament d'un gran EP, Karl s Egg Farm, segueix pujant el llistó més encara.
Svartby tornen a la càrrega amb el seu death folk metal divertit i esbojarrat. Amb aquests teclats simples però destornillantes que poques bandes tenen. Aconseguir avui dia sonar diferent als altres, o almenys tenir un so particular és molt complicat i això és justament el que tenen d'especial Svartby. Puc repetir-me un cop més? Són la banda perfecta per fer la banda sonora d'alguna aventura més del senyor Guybrush Threepwood.
Una de les poques bandes amb la qual tenen similitud, i en el fons, serien Finntroll i depèn amb què disc els comparéssim, però sempre des d'un punt de vist divertit i sense complexos. Però ull, no és el típic folk tavernero, és fosc i sinistrament alegre. Què no ho entens? Escolta-ho!
Swamp, My Neighbour arrenca amb "Morbid Quag", l'inici és expectant, però no hi ha sorpreses després de la intro, la pesadesa es deslliga en forma de doble bombo sobre els quals les guitarres i teclats comencen a jugar entre veloços riffs i melodies de fons que lluiten per dominar-... un inici addictiu per un disc no apte per puristes el folk death. Els que van escoltar l'EP, el recordaran.
"Trojansk Ratta" és un tall més seriós, menys veloç, malgrat tenir uns riffs ràpids, es torna més contundent i Rompecuellos. Destaquen les veus i els teclats, segueixen rivalitzant sorprenent-a cada pista. Tema de contrastos i veus profundes. Els temes van caient, curts i directes sense palles ni adorns de per mig, "Goat Crack" és un d'aquells temes que esperes de Svartby, ràpid i pervers en els teclats que sonen gairebé com un casiotone, però és que no pot ser d' orta manera, cors que et fan esquinçar la veu ... termendo tema.
I arriba el quart silenci per l'altre tema rescatat de l'EP al qual donava nom, "Karl s Egg Farm". Sense paraules encara. Immens, terrible, espectacular. Veloç i punyent com divertit, més encara si ens imaginem la portada de l'EP ... amb moments de distorsions més rockeres i pianos nets que li donen uns contrapunts més que interessants.
"Dead Boys" em torna a sorprendre per la seva inici rocker i festiu impropi de la banda, però de tan distant que es torna interessant, del rotllo rocker, tornen a barrejar-ho amb melodies tirori tirorooooo que ... genial. Xilòfons aquí i allà, mereix escoltar-una i altra vegada.
A l'equador el disc torna a reprendre l'essència del folk death sense embuts, "Iron Stone" torna amb les piruetes musicals de les guitarres i els teclats. "Herbal Giants", dos minuts de tràmit instrumental de lluites entre les sis cordes ambientades amb els teclats, aquesta vegada en un segon pla, un tema molt intens.
"Bog Bar" és com ... ho endevines? més cerveser, més borrachil sense necessitat de ficar la típica cançó de cors per cantar al bar amb la gerra plena, el so el treuen de nou amb les sis cordes i el suport teclat / xilofonico. ¿Russos cantanto en suec? No en va Svartby signifca Vila Fosca segons tinc entès. És un tema una mica diferent a la resta, més suau i no tan afilat. De nou noto cert aire rock amb la distorsió de les guitarres, sorprenent-me a mi mateix, m'agrada com queda.
"Clock Tower" torna a la càrrega ... de nou veloç i amb aires de grandesa. El disc es tanca amb "Eisenstein" al més pur estil Svartbiriano!
És una d'aquelles bandes que odies o t'enganxen. Al meu m'encanta aquest rotllo seriós, burleta que es gasten. Tan seriós com qualsevol altra banda i cuidant fins al més mínim detall. Guitarres i teclats així no passen desapercebuts.
De nou s'han marcat un gran disc!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!