Cherokee - Empiezo a Latir (2015)
 |
Heavy Metal
Autoproducido
2015
Temes
1. El Flautista
2. Noches de Rock
3. Sin Miedo
4. Empiezo a latir
5. Padre
Formació
Veu: Fran Vázquez
Baix: Jose Pineda
Guitarres: Adolfo Fh
Bateria: David González
Crítica
El 2015 va acabar molt fort amb una sèrie de novetats més que destacables. I una d'aquestes novetats, perquè ho és fins a la banda és l'EP presentació de Cherokee anomenat "Empiezo a latir".
Al capdavant d'aquest projecte es troba Fran Vázquez, conegut de l'escena gallega en liderar la banda Els Cacikes però que en aquest últim any i mig ha fet el salt a nivell nacional en substituir a Ronnie Romero al capdavant de Nova Era, banda que ha deixat per refermar els seus propis projectes.
Establerts a Vigo, la formació la completen Jose Pineda, un autèntic fera al baix, conegut per la seva anterior banda Sphinx o bé per coliderar també el projecte hispà-romanès Snakeyes, qui a més ha produït i ajudat en la composició d'aquests temes així com el guitarra Adolfo Fh i el bateria David González.
El llançament en si, ha donat molt que parlar ja que a més ha vingut acompanyat del videoclip del primer tema anomenat "El Flautista" que pots veure sobre aquestes línies. La carta de presentació de la banda la fan amb un tema potent, enminentemente guitarrer, amb aires de pur metall combinació d'un so americà o també recorda so de Primal Fear, és a dir, els Judes més potents i ferotges.
Les veus de Fran abasten des d'unes vuitenes més terrenals fins crits de l'inframón que acompanyen emfatitzant amb estrofes i tornades més aguts però sense perdre més el tret que el caracteritza i és un trencament de veu, completament personal i inconfusible.
No presenten cap dubte: Aquesta gent trepitja fort i potent i dur ha estat aquest llançament, abanderat per un single que és fàcil reconèixer en un directe funcionant a la perfecció amb un públic que torna a demanar canya i sobetodo i especialment, cantat en castellà .
El segon d'aquests cinc talls de temàtica canallesca, "Noches de Rock", torna a evocarme aquest heavy americà barreja de sons durs i potents, veus melòdiques però res dolços i contrastos entre guitarres sense distorsió amb riffs diabòlics. Odi posar clixés i fer comparacions, però per entendre'ns, també em transporta a l'època dels Skid Row més potents; d'aquest país i en castellà! Excel·lent!
Potentíssima la bateria que arrenca costat d'un altre gran riff la de "Sin Miedo". És de mèrit veure que en tan poc temps i amb una presentació de curta durada, els temes sonen ja a Cherokee i han de ser fàcilment recognoscibles, marcant el seu propi estil. Contrasta molt i bé la duresa de les estrofes amb una tornada enganxosa i coreable.
Donant nom a la publicació, "Empiezo a latir", ens mostra el naixement de la banda en forma de mig temps però potent i enganxós. La veritat és que el rang vocal i la força que desprèn Fran a les veus els situen a primera línia a nivell nacional, sobretot amb una personalitat molt marcada.
Posa fi a aquesta presentació-aperitiu, "Padre". Una balada íntima, on Fran evoca la figura paterna d'una manera tan tendra com malenconiosa, afegint també un piano a la balada que a més està plantejada en clau més gran en les seves estrofes, és a dir, la malenconia i la tristesa té aquest aire d'emotivitat positiva que potser transmeti també agraïment i reconeixement a aquesta figura. Molt emotiva i recomanable amb un final vocal apoteòsic.
Així doncs posem fi a aquesta més que excel·lent presentació que serveix a manera d'introducció de Cherokee en l'escena actual com una banda a tenir molt en compte ia seguir de manera especial!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!