SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Alea Jacta - The Empire Will Fall (2012)

Alea Jacta - The Empire Will Fall
Alea Jacta
Alea Jacta logo
España

The Empire Will Fall (EP)

Thrash Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. The way
2. Vengeance is mine
3. We are the storm
4. Silence comes
5. The empire will fall
6. Wake up

Formació

Veus: Javier Alfonso
Guitarra: Alejandro Montelongo
Guitarra: Javier Arribas
Baix: Juan A. Suarez
Bateria: Juan C. Alfonso

Crítica

Alea Jacta presenta el seu segon treball d'estudi, un segon EP, tres anys més tard de Enter The Chaos que els va donar a conèixer. The Empire Will Fall són sis talls que no difereixen en excés de la proposta original d'aquests thrashers canaris, Tharsh Metal amb tints moderns i influències metalcore.

No anuncio res de nou dient que el Thrash està travessant una segona edat d'or, si és que algun dia va deixar de tenir una presència notòria, sempre ha estat un estil que dins el extrems ha tingut gran seguiment per tots els metaleros. Dins d'aquesta nova onada de bandes thrashers que mantenen el so old school hi ha un segon grup de thrashers que barregen aquest so amb un altre estil molt de moda actualment, el Metalcore. Aquí és on situaria a Alea Jacta, que encara mantenint un so molt dels vuitanta, cru, esmolat i perquè no dir-ho, guarrillo que marcava els primers anys amb bandes com Sepultura o els inicis de Metallica i Megadeth, però al mateix temps incorporen una contundència i agressivitat més moderna. Segur que se'ns ocorren més d'una i de dues bandes que porten aquesta barreja a nivells altíssims ... realment és una oferta molt atractiva.

Alea Jacta per gravar aquest The Empire Will Fall ho han fet a l'estil "live recording", és a dir, han gravat els temes d'una tirada, a excepció de les veus i sols, lògicament, sense fer-ho per separat. Què han aconseguit? Un resultat no tan perfecte ni compacte com moltes altres produccions que sonen a vegades excessivament enllaunades, però el disc guanya octans en energia, força i cruesa, l'essència del thrash. Un so que si s'hagués gravat per separat no s'hagués aconseguit aconseguir i que fa que la banda sigui capaç de sonar en directe com a l'estudi, que d'altra banda s'agraeix en els directes.

La banda ha sofert algun canvi en la seva formació, Javier Arribas ha entrat com guitarra a la formació que la completen Alejandro Montelongo a l'altra guitarra, Juan A. Suarez al baix i Juan C. Alfono a la bateria. Javier Alfonso, va gravar les veus però ha deixat recentment la formació.

Quant als temes el disc s'obre amb The Way, només cal escoltar els primers riffs per saber que tenim entre mans ... thrash en vena en estat pur ... i és que la cabra tira a la muntanya, com diuen. Un tema amb veus esquinçades i agressives, que naveguen sobre unes guitarres molt crues, dibuixant melodies afilades. ¿Thrash modern? Doncs si el nou thrash sona tan clàssic com aquest tall ... que gran gust de modernitat!

Vengeance Is Mine, segon tall, una mica més modern, més metalcore, més pesat i amb unes veus més cridaneres. Les guitarres una mica més contingudes però més treballades, però mantenint un gust thrash, aquest cop intercalat per riffs més moderns. El millor és que els sols encara hi són, més o menys tècnics, però segueixen estant on han d'estar, sense desaparèixer, en gran part l'essència de molts temes.

We Are The Storm és un tema on ja es nota molt més les influències metalcores, més contundent i tallant, les veus s'omplen de crits més que de esquinçats amb melodia. Bons canvis de ritme. Amb temes tan variats de base, Alea Jacta demostren la seva versatilitat per moure entri en Thrash i els sons més moderns.

Quarta pista, Silence Comes i segueix el so més actual, un tema amb dues veus, els guturals amb cors nets que contrasten perfectament, amb un fons musical a canviant de ritme, a mig camí de tot, amb un sol clàssic, un tema bastant neutre, combinant contundència i guitarres més relaxades per moments.

The Empire Will Fall, tema que dóna nom al disc, i torna el so thrash en tota regla, convidant a fer cops de cap continus. Riffs sense excessives complicacions però que enganxen i se't va el peu seguint el ritme. Un tema que a mesura que avança va canviant per acabar més pesat que en l'inici.

El Ep es tanca amb Wake Up, un tall amb inici relaxat, però que agafa intensitat, una mica diferent a la resta ... una mica més underground, guitarres contingudes, amb dues veus de nou, guturals i netes, usant de contrapunt. Un tema que costa una mica més d'entrar que la resta. Un tema cru amb final contundent, que la veritat, no està malament, però no m'acaba de convèncer, costa de fer-ho cabre en combinació amb la resta de talls ... Una nova mostra de versatilitat.

Alea Jacta amb The Empire Will Fall fan un pas més consolidant la seva so propi, so que costa separar d'altres bandes que segueixen aquest mateix camí, buscar un equilibri entre el Thrash més clàssic i els sons més moderns d'estils com el Metalcore, un equilibri que costa de trobar per mantenir la frescor i energia del thrash i la contundència i agressivitat del metalcore. Veurem a veure quan es llancen a per un LP, però el camí de moment deixa bons i ferms passos.

Sergi Arise "Hell"
15/04/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.