Warning: shuffle() expects parameter 1 to be array, null given in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1044 Crítica de Sin Respiro de Infamia (2015) - Satan Arise
SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Infamia - Sin Respiro (2015)

Infamia - Sin Respiro
Infamia logo
España

Sin Respiro

Metal
Autoproducido
2015


Temes

Mi generación
Sin respiro
El Último adiós
La razón dormida
El rechazo de mi cuerpo
Un capricho más
La magia del momento
Basta ya
El juego
Amordazados

Formació

Veu: Fredy
Guitarra: Mario
Guitarra: Txus
Baix: Fran
Bateria: Alberto

Crítica

Des de La Rioja ens arriba un cop més Infàmia amb el seu quart treball de llarga durada "Sin respiro".

Després de l'exitàs del seu anterior àlbum, les expectatives posades en aquest eren molt altes ja que sota la meva opinió era molt difícil de superar, i sota el meu punt de vista, les compleix, alhora que s'aprecia la maduració de la banda per aquests nous temes.

Des dels primers compassos del primer tema, "Mi generación", ja trobem un canvi respecte a l'anterior: un afinació de les guitarres més greu, donant així un toc més dur. Albert, bateria de la banda és l'encarregat d'obrir deixant entre veure que els temes ràpids vénen carregats d'energia. Es tracta d'un tema molt guitarrer amb una composició molt característica en el qual també podem veure l'evolució que ha fet la banda.

La següent cançó, la qual dóna nom al disc, "Sin respiro" té un so molt identificatiu amb els sintetitzadors inicials, els que recorda a temes del seu anterior treball Neophobia, tant a nivell compositiu, com en la seva estructura.

Potser el punt on més cal remarcar, és la volta de femelles que han fet en els mitjos temps, com és el cas de "El Último adiós", sent un tema d'una qualitat abismal en tots els sentits. Un cop més aquesta banda es supera amb les lletres, ja que totes tenen alguna cosa a dir, i aquesta en concret té un missatge molt delicat com és el cas de la mort digna, l'eutanàsia.

A continuació trobem el tema que ens van presentar com single, "La razón dormida" sent la millor descripció d'aquest, la senya d'identitat, ja que escoltant-si has seguit la trajectòria de la banda pots saber que són ells.

Arriba el torn per a "El rechazo de mi cuerpo", un altre mig temps amb molta força en el que el baix de Fran té gran protagonisme, per donar lloc a "Un caprici més" en el qual la veu de Fredy brilla ja que aquest noi té un instrument especial en el qual no abusa dels aguts amb què és capaç de delectar-nos, treballant més a la zona mitjana de les seves possibilitats, quedant així molt equilibrat.

Amb el següent tema arriba el moment de la balada. Amb "La magia del momento" tornen a superar-se un cop més ja que van deixar el punt molt alt amb "Allà on siguis" de l'anterior treball, sent molt diferent, ja que és totalment acústica sent així un gran moment per a Mario i Txus amb els seus guitarres. Un cop més, quedo enamorada de la balada de la banda.

"Basta ya" és la següent pista a sonar, en què torna la velocitat i de la qual cal mostrar una vegada més la importància del missatge que té acompanyat de la força dels cors reivindicatius en la seva tornada tan característics de la banda juntament amb els enganxosos riffs de les guitarres.

A ritme dels sintetitzadors dóna començament "El juego" el qual cal destacar els canvis de ritme que va donant a mesura que va transcorrent el tema en el qual va combinant Albert el doble bombo. Potser sigui la cançó més diferent de totes pels girs que va patint.

Per finalitzar, tenim "Amordazados" en el qual en el seu començament podem veure que es tracta d'un himne en el qual es manifesta l'opressió que estem patint en la societat, en el qual és destacable la gran composició enganxosa que té per a animar-se, la qual és molt positiva per aixecar al públic en els directes, en la qual una vegada més els cors són la clau dóna la força del tema.

Infàmia un cop més ens ha deixat amb un gran treball en el qual potser el que cal destacar és que no es necessita tenir majoria de temes ràpids per saber apreciar el que tenim davant, ja que com he esmentat anteriorment, per a mi el plat fort és el gir que han donat en els mitjos temps, ja que tenen una qualitat tremenda i en la qual es pot veure l'esforç que han dipositat en donar-nos un bon material perquè gaudeixin les nostres oïdes. He de mencionar i reconèixer el gran treball que ha fet Alberto un cop més amb les lletres dels temes, Chapo !. Sens dubte, el disc compleix més que de sobres les expectatives que tenia dipositades, després de veure l'evolució que han portat al llarg d'aquests anys que porten regalant-nos la seva música.

Vica Arise
10/02/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.