Dark Symphonica - Inmersion (2015)
 |
Progressive Symphonic Metal
Autoproducido
2015
Temes
1. Chains of Misfortune
2. Farewell
3. Envy
4. Apophis
5. Estrella
6. Set Me Free
7. Goliath (Tyranny Part I)
Formació
Veu: Sam Wolstenholme
Baix: Fiona Newman
Bateria: Trystan Jongejan
Teclats: Nicholas Wilson
Guitarra: Raouf 'Sandstorm' Araji
Crítica
Tinc a les mans el primer CD d'aquesta banda Australiana que ha aconseguit sorprendre per la frescor del seu so que amalgama elements del power / thrash / simfònic / clàssic i fins i tot progressiu.
En un conjunt on cada instrument brilla amb intensitat i on l'orquestra és part important dins del seu estil, l'àlbum es compon de només set temes, però tots de llarga durada passant diversos dels deu minuts, com dic la seva proposta és molt interessant i impactant, però deixem que parlin les cançons incloses en aquest "Immersion".
Comencem comentant el tall "Chains of Misfortune" on ja podem apreciar el grandiloqüent so que vol aconseguir aquesta gent, en demolidor i fosc inici del piano se li uneix una brutal guitarra rítmica i entra l'orquestra en tota la seva esplendor dotant d'elegància i bogeria a parts iguals, arribant a una tornada melòdic i francament bonic que contrasta amb la força rítmica que desprèn el tema. Cal destacar també l'angelical veu de la seva cantant Sam que dota de calidesa a aquest inici aclaparador; el llarga durada no pot començar millor.
Continuem el nostre viatge auditiu amb "Farewell". Comença amb una part realment bella, on el piano s'erigeix ??com a principal instrument per a posteriorment entrar la guitarra amb força i uns cors que doten d'una aura de solemnitat a l'entramat ordit al voltant de la seva veu femenina, l'orquestra torna a ser bastant fosca i permet gaudir d'una magnífica rítmica i una altra excel·lent part central. Atenció a les diferents atmosferes que aconsegueix transmetre: bogeria, foscor, bellesa tota aquesta gamma d'emocions podem experimentar en escoltar "Farewell".
La seva tercera cançó titulada "Envy" entra amb fúria amb un excel·lent treball de les seves guitarres, dinàmica i molt ràpida difereix bastant del que s'ha escoltat i em resulta bastant inferior, se salva pel primer sol que trobo en el llarga durada tant de guitarra com de teclat, aquest bastant progressiu, i la seva part instrumental final, la següent a caure es diu "Aphopis" on en els seus segons inicials podem escoltar unes percussions i cert aire oriental de l'orquestra. Però de seguida torna la força del metall, gran treball de la seva frontwoman dotant a la tornada de lluminositat i èpica atenció a l'excel·lent sol en la seva secció final.
Entrem en un dels talls més llargs de tot l'àlbum "Estrella" on una vegada més podem trobar al piano i els cors en primer pla incloent un violí i dotant al conjunt d'un aire romàntic. Al poc entren les guitarres una mica més pausades que en el que s'ha escoltat i és on podem trobar els diferents contrastos i ritmes que dominen la seva música on una part rítmica desemboca en una part pausada i fins i tot parts power adornen altra estupenda part central. En algunes parts em recorda a Nightwish i fins i tot Within Temptation. Gran ús de l'orquestra i la base rítmica dominada per una guitarra afilada i constant que marca el tempo i on he pogut trobar el sol que més m'ha agradat de moment, la seva part final és per emmarcar '' molt bonica !!!
Sense gairebé adonar-me estic gaudint de "Set Em Free" on per primera vegada es poden escoltar unes acústiques que acompanyen el piano i on torno a quedar-me amb la bonica veu de Sam en un tema bastant més lleuger i lluminós on entren en joc el piano , la guitarra i el teclat que realitza un altre només progressiu. Sense ser dolent és dels que menys m'han cridat l'atenció.
Ja per últim ens trobem amb el mastodòntic "Goliath" de més de catorze minuts i perfecte resum del que ens podem trobar al llarg del disc: abundants canvis de ritme, una guitarra rítmica thrashmetalera unes vegades, powermetalera altres a contrapunt a l'orquestra i la seva veu femenina i en aquest cas una manca evident d'una tornada cridaner, la veritat és que es em fa una mica pesada que no exempta de qualitat. La part més pausada i on entra el sol a la part intermèdia millora bastant la qualitat global de la cançó. Cal destacar també la seva part final sobretot per la seva melodia vocal, però a la que crec li sobren alguns minuts.
Tanmateix això no entela el bon gust de boca que m'ha deixat el conjunt de l'obra, en alguns moments densa però amb grans moments de gran èpica i bellesa. Si retallen algunes coses que no m'acaben de quadrar, com alguns solos de teclat innecessaris i compacten algunes parts que al meu entendre es queden una mica inconnexes poden arribar alt en el seu estil, d'altra banda un treball força variat i recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!