Diviner - Fallen Empires (2015)
 |
Power Metal
Ulterium Records
2015
Temes
01. Fallen Empires
02. Kingdom Come
03. Evilizer
04. Riders from the East
05. The Legend Goes On
06. Come into My Glory
07. Seven Gates
08. The Shadow and the Dark
09. Sacred War
10. Out in the Abyss
Formació
Veu: Yiannis Papanikolaou
Guitarra: Thimios Krikos
Guitarra: George Maroulees
Baix: Fragiskos Samoilis
Bateria: Herc Booze
Crítica
Tinc a les meves mans un altre llançament provinent de l'escuderia Ulterium records, en aquest cas es tracta del quintet grec Diviner que practiquen un Heavy metall bastant melòdic i amb grans melodies, però com sempre faig intentaré donar-vos una impressió el més exacta possible dels temes que s'amaguen després d'aquest "Fallin Empires".
El rodó consta de deu talls i sense més dilació començament l'escolta pel tema que obre el CD que no és altre que "Fallen Empires" després d'un inici potent a càrrec de les guitarres i una bona base rítmica ens trobem amb una tornada competent però res espectacular, això si m'encanten les afilades guitarres que formen part de la composició destacar també el sol i les dobles harmonies en la seva part instrumental, bon inici.
"Kingdom Menja" segueix la mateixa premissa de l'anterior, guitarres assassines i amb un tempo molt marcat donen pas a una tornada bastant més enganxós i melòdic que en l'anterior incloent un tímid apunt de teclats, destacar el cantant amb un to de veu canyer i molt personal que aconsegueix pujar quan vol i que m'agrada bastant.
La tercera en discòrdia "Evilizer" heavy amb totes les forces, les guitarres sonen atronadores, el seu experta central passa sense pena ni glòria i em sona més propera als típics tornades del thrash metall, però la part instrumental torna a ser fonamental per salvar el tema, amb un inspirat sol, la més fluixa del que escoltat al meu entendre, és clar.
"Riders From The East" ens envolta en unes melodies lleument orientals i de nou amb un tempo molt potent en la seva base rítmica, genial la tasca dels dos destrals, excel·lents al llarg de tot el llarga durada, inspirada part central i com a les anteriors un fenomenal treball de guitarres a totes les parts instrumentals incloent en aquest tall d'una genial harmonia a dues guitarres, ¡com puja el cantant quan vol! amb uns aguts a la part final aclaparadores, molt bona!
Entrem en el meridià del compacte amb "The Legend Goes On" en aquest cas donant vida a una composició molt més èpica, fins i tot el seu cantant em recorda a Eric Adams de Manowar, excel·lent la tornada, dels més enganxosos del disc, i excel·lents les melodies que acompanyen la composició, per ara sens dubte la seva millor tall per el que això escriu.
Pel que fa a "Menja Into My Glory" ens retorna a les guitarres punxants d'anteriors temes amb una aclaparadora base rítmica que envolta altra enganxosa part central, segur que aquesta serà una de les fixes en els seus directes.
La setena titulada "Seven Gates" com tot l'escoltat anteriorment té la seva principal atracció en les ultra heavys guitarres i una tornada concís a doble veu i amb uns cors acompanyant bastant aconseguits i un sol ple de feeling un altre bon tall.
Entrem ja en les tres últimes cançons "The Shadow and the Dark" una altra trenca colls en tota regla amb les guitarres a tota potència recolzades en una granítica base rítmica i uns riffs que et piquen sense pietat, donant forma a una part central més propera de nou al Thrash.
"Sacred War" té un començament amb acústiques que sembla donar un respir però és un miratge, immediatament ens trobem amb les guitarres a tota pastilla sense donar cap treva arrodonint una altra potent composició sense oblidar-nos d'un bon estribillo i clar, un sol a l'altura .
Ja per acabar ens trobem amb "Out In The Abyss" que torna a posar de manifest les grans virtuts d'aquesta banda, el seu espectacular base rítmica i les seves dues guitarres incansables i francament bones tant en melodies, harmonies o sols, per a mi el millor de aquest àlbum sense menysprear el cantant que està excel·lent en tots els talls que integren aquest bon "Fallin Empires".
En resum, bon disc de Heavy metall, molt potent amb bones melodies a doble guitarra i alguns temes que sobresurten com "The Legend Goes On", sense oblidar que quant a producció sona com un canó.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!