SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Delirion - Tainted Songs (2016)

Delirion - Tainted Songs
Delirion logo
España

Tainted Songs (EP)

Symphonic Power Metal
Autoproducido
2016


Temes

Take Me Away 2.0
Forever (Kamelot)
Silent Symphony 2.0
Dark Chest of Wonders (Nightwish)
Lotus Acoustic
Tainted Soul

Formació

Veus: Christopher Ripoll
Guitarra: Sergio Sáez
Guitarra: Edu Guerrero
Teclats: Ana de Miguel
Bateria: Germán Carbonell

Crítica

Des d'Alacant també, ens arriba aquest IP d'una altra gran banda de power, Delirion, des d'una de les seves bressols nacionals: La comunitat valenciana.

Delirion ens deixa un EP avançament del seu proper tercer treball, amb un nou tema, dos covers i 3 regravacions, una d'elles en acústic del seu primer treball Silent Symphony.

La veritat és que el que m'ha desprès aquesta banda des de sempre ha estat molt i bo, doncs des dels seus composicions power metaleres, els seus tocs èpics i simfònics, guitarres potents i les veus espectaculars de la seva frontman Christopher Ripoll, han aconseguit captivar. Per al meu gust (i per a això colors), només els faltaria lletres en castellà ... però com deia ... segur que algun pensa just el contrari!

L'aperitiu del seu tercer treball no fa més que això, obrir-nos la gana necessària per tornar a posar a la banda en boca de tots.

"Take M'Away 2.0", pertanyent al seu primer treball Silent Symphony ha estat completament regravat i ens demostra que la banda segueix ahi, apostant per un so una mica renovat mentre esperen l'arribada d'un nou baixista, amb l'arribada del segon guitarra Edu Guerrero en els estudis s'han gravat aquests temes. La veu de Chris és senzillament espectacular ballant per zones altíssimes del pentagrama de manera molt còmoda, el doble bombo de Germán Carbonell sempre present donant-li molt gas i el combo format per la guitarra de Sergio i els teclats i orquestracions d'Ana de Miguel segueix funcionant com un rellotge.
Simplement power metall simfònic d'alta qualitat.

"Forever" és una versió de Kamelot amb la qual cal tenir-los ahi per atrevir-se. Doncs res, no m'atreveixo a dir que supera l'original, però res a envejar. Estic segur que formarà part de molts dels seus directes i serà una autèntica gaudida poder-lo veure, ja que sens dubte s'aixecaran al públic!

El segon tema que regraban és el que dóna nom seu primer treball. Veiem un so una mica més ple, guitarres de timbre més esquinçat i una bateria amb molta més presència. De nou power metall d'excel·lent tall.

Si era arriscat atrevir-se amb un tall de Kamelot, amb un Nightwish ni et dic ... i de nou aprovat amb nota en "Dark Chest of Wonders". Importantíssimes les orquestracions d'Ana de Miguel a l'hora d'entendre el so de la banda. I ara em vaig a mullar i ficar-me en camisa d'onze vares, ja que no agradant-me en excés la veu lírica de la senyora Tarja, he de dir que m'agrada molt més aquesta versió de Delirion que l'original. Ja està. Ja ho he dit.

Moltíssima classe atresoren per a presentar aquesta versió acústica de Lotus, del seu disc de homònim nom. Suau, amb gust i una veu que arrenca molt suau per part de Chris ens deixen aquest tall de bella factura, amb unes guitarres acústiques per part de Sergio i Edu, senzillament dolços. Brillant per a shows en aquest format.

I finalment un regalet de veritat, un nou tema com és "Tainted Soul", que imagino que data compositivament del 2012. El tancament ens deixa una altra vegada amb l'adrenalina ben amunt després d'una arrencada més aviat èpic que desemboca com no pot ser d'una altra manera en una altra pista powermetalera però amb moltes ruptures i canvis de ritme. So de guitarra més càlid i unes veus senzillament per estudiar per la seva execució i les seves desdoblaments. Aquest si que és el veritable aperitiu i ens deixa amb moltíssimes ganes del seu nou llarga durada, que s'ha fet esperar més del compte, però que segur que compleix amb les altes expectatives que hi ha posades en ell.

Víc Salda
07/04/2016

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.